María Sáenz Quesada

María Sáenz Quesada

Biografia
Naixement	14 desembre 1940 (84 anys) Buenos Aires (Argentina)
Formació	Universitat del Salvador
Activitat
Ocupació	escriptora, historiadora
Membre de	Acadèmia Nacional de la Història de la República Argentina Acadèmia Nacional d'Educació Academia Nacional de Ciencias Morales y Políticas
Premis
(2022)  Personalitat Destacada de la Ciutat de Buenos Aires (2004)  Premis Konex

Maria Sáenz Quesada (Buenos Aires, 14 de desembre de 1940) és una historiadora i escriptora argentina.

Biografia

Llicenciada en Història, és agregada de la Universitat del Salvador, especialitzada en història de l'Argentina i llatinoamericana. És membre de l'Acadèmia Nacional de la Història de la República Argentina i de l'Acadèmia Nacional d'Educació.[1] Va presidir l'Institut d'Investigacions Manzana de las Luces.[2]

Va publicar diversos treballs a la revista Todo es Historia, de la qual és actualment directora des de la mort de Félix Luna (2009). També va publicar en altres mitjans, com el diari Clarín i va exercir la docència a nivell secundari i universitar, i ha dictat conferències al país i a l'exterior.[3]

A la televisió va coordinar els programes de Todo es Historia el 1983, 1984 i 1987. Es va exercir també com a directora del Museu Presidencial Casa Rosada entre 1988 i 1989.[1]

Va ser secretària de Cultura del govern de la Ciutat de Buenos Aires entre 1996 i 1998. Durant aquest període va mantenir un fort enfrontament amb l'Associació Argentina d'Actors (AAA) i amb els teatres dependents de l'Estat per qüestions vinculades als contractes laborals i els drets adquirits pels treballadors de la cultura.[4]

El 2004 va rebre el Premi Konex de Platí a la disciplina «Biografia», i el 1994 va rebre el «Diploma al Mèrit» com una de les 5 millors biògrafes de la dècada a l'Argentina. Presideix la Fundació Konex des de 2016.[5]

Obra

• La primera presidente (en castellà). Sudamericana, 2016. ISBN 978-950-07-5479-8. 
• Roque (en castellà). Sudamericana, 2014. ISBN 978-950-07-4854-4. 
• Mujeres, el largo camino (en castellà). Capital Intelectual, 2013. ISBN 978-987-614-414-8. 
• La libertadora (1955-1958) (en castellà). Sudamericana, 2007. ISBN 978-950-07-2879-9. 
• La historia de nuestras instituciones representativas y la Manzana de las Luces (en castellà). Instituto de Investigaciones Históricas Manzana de las Luces, 2006. ISBN 978-950-9410-14-5. 
• Isabel Perón (en castellà). Planeta, 2003. ISBN 978-950-49-1119-7. 
• La Argentina, Historia del país y de su gente (en castellà). Sudamericana, 2001. ISBN 978-950-07-1877-6. 
• Mujeres de Rosas (en castellà). Planeta, 1999. ISBN 978-950-742-703-9. 
• Mariquita Sánchez (en castellà). 2a edició. Sudamericana, 1998. ISBN 978-950-07-1418-1. 
• El camino de la democracia (en castellà). Tiempo de Ideas, 1993. ISBN 978-987-99229-4-1. 
• Dos transiciones a la democracia (en castellà). Fundación Universidad de Belgrano, 1989. ISBN 978-950-697-010-9. 
• Las alternativas políticas argentinas en el siglo XX (en castellà). Universidad de Belgrano, 1986. ISBN 978-950-99152-0-6. 
• El Estado Rebelde (en castellà). Editorial de Belgrano, 1982. ISBN 978-950-577-018-2. 
• Los Estancieros (en castellà). 4a. Editorial de Belgrano, 1982. ISBN 978-950-577-031-1. 

Referències

1. «María Sáenz Quesada» (en castellà). Argentina.gob.ar. Arxivat de l'original el 2018-03-08. [Consulta: 8 juny 2019].
2. «Lic. María Sáenz Quesada - Académico de número - Sitial 9» (en castellà). Academia Nacional de la Historia de la República Argentina. Arxivat de l'original el 2018-03-08. [Consulta: 8 juny 2019].
3. «María Sáenz Quesada» (en castellà). Instituto de Cultura del Centro Universitario de Estudios (CUDES).
4. «Denuncia de actores por los contratos en los teatros» (en castellà). Diario Clarín, 04-04-1998.
5. «María Sáenz Quesada» (en castellà). Fundación Konex.