María Luisa Fitz-James Stuart y Portocarrero

María Luisa Fitz-James Stuart y Portocarrero

Biografia
Naixement	19 octubre 1853
Mort	9 febrer 1876 (22 anys)
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Duquessa
Cònjuge	Luis María Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas (1875–)
Pares	Jacobo Fitz-James Stuart y Ventimiglia   i María Francisca de Sales Portocarrero-Palafox y Kirkpatrick

María Luisa Fitz-James Stuart y Portocarrero (Madrid 19 d'octubre de 1853 - Sevilla, 9 de febrer de 1876) va ser una noble espanyola, XII duquessa de Montoro i Gran d'Espanya.

Nascuda a Madrid el 19 d'octubre de 1853. Era filla de Jacobo Fitz-James Stuart y Ventimiglia, duc d'Alba, i de María Francisca de Sales Portocarrero-Palafox y Kirkpatrick, duquessa de Peñaranda de Duero i comtessa de Montijo.[1][2]

Va ostentar els títols de duquessa de Montoro, de Valdunquillo i de Mirallo.[3] Va ser duquessa consort de Medinaceli pel seu matrimoni amb el duc Luis María Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas, amb qui es va casar a l'església de San Marcos de Madrid el 2 d'octubre de 1875.[1]

La duquessa va morir uns mesos després, el 9 de febrer de 1876, sense descendència.[1][2]

Referències

1. «María Luisa Fitz James Stuart y Portocarrero» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 18 desembre 2021].
2. «Fitz-James Stuart Portocarrero, Maria Luisa (1853-1876)» (en castellà). Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura. [Consulta: 18 desembre 2021].
3. Fluvià i Escorsa, Armand de «Los condes y el condado de Empúries». Revista Hidalguía, núm. 112, 1972, pàg. 305.