|
María López de Sagredo Andreo
María López de Sagredo Andreo (l'Havana, Cuba, 12 de febrer de 1881 – Hondarribia, 28 de març de 1953)[1] fou una política i activista cultural espanyola. El 1960 es publicà pòstumament la seva autobiografia titulada Así ha sido mi vida. 1881-1951. BiografiaEra filla de l'intendent general de Cuba, Luis López de Sagredo i d'Elvira Andreo y Ramírez de Dampierre. Una de les seves germanes, Esperanza, era casada amb el comte d'Andino.[2] Aviat destacà com a articulista i conferenciant del sector catòlic ultramuntà. Participà en el III Congrés Eucarístic de Toledo de 1926, en la Lliga Femenina Catòlica de 1928 i el Primer Congrés Catòlic Nacional de Beneficència de 1929. Establerta a Barcelona, participà en diversos cercles catòlics benèfics i assolí en 1926 ser nomenada per la dictadura de Primo de Rivera com la primera dona regidora de l'Ajuntament de Barcelona, i el 1927 la primera dona membre de l'Assemblea Nacional Consultiva com a representant d'activitats de la vida nacional.[3] Fou responsable de la Comissió de Beneficència Municipal i membre del Patronat de l'Habitació de Barcelona en 1928.[4] Per tal de contrarestar l'efecte del setmanari Patufet va promoure el setmanari infantil «Alegría», en castellà, que es va editar de 1928 a 1933.[5] El 1930 fou rebuda per la reina d'Espanya i el 1931 pel Papa. Durant la Segona República milità a Acción Católica. Quan va esclatar la guerra civil espanyola es va establir a Burgos, quarter general del bàndol nacional, on va treballar com a secretària del governador del Banc d'Espanya. Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
_Version_with_Golden_Fleece_and_Charles_III_Orders.svg){kind=small}
Portal di Ensiklopedia Dunia
