Manuel Rocamora i Vidal

Manuel Rocamora i Vidal

Biografia
Naixement	2 abril 1892 Barcelona
Mort	6 febrer 1976 (83 anys) Barcelona
Formació	Escola de la Llotja
Activitat
Ocupació	activista cultural, pintor, col·leccionista d'art
Obra
Localització dels arxius	Museu del Disseny de Barcelona

Manuel Rocamora i Vidal (Barcelona, 2 d'abril de 1892 - Barcelona, 6 de febrer de 1976),[1] va un ser pintor, escriptor, mecenes i sobretot un destacat col·leccionista català.

Biografia

Era fill del fabricant de sabons i espelmes Marc Rocamora i Pujolà i d'Anna Vidal i Sala,[2] i germà d'Antoni Rocamora i Vidal, casat amb Maria Caterina Nieto i Casas, marquesa de Villamizar i neboda del pintor Ramon Casas.[3]

Com a pintor, es va formar a l'Escola de Belles Arts de la Llotja, essent deixeble de Fèlix Mestres.[3] La seva producció està centrada en paisatges i bodegons, amb els que va participar en una trentena d'exposicions entre els anys 1926 i 1974. Entre les mostres individuals, destaquen les de La Pinacoteca (1929), Galeries Syra (1934), Galeries Argos (1954) i l'exposició antològica a les Galeries Espanyoles (1972). De les exposicions col·lectives, cal destacar la participació a l’Exposició Internacional de Barcelona (1929), les Exposicions de Primavera (1932, 1934, 1935 i 1936), les Exposicions Nacionals de Belles Arts (1942 i 1944) i a l’Exposició Municipal de Belles Arts (1951).[3]

Museu d'Indumentària-Col·lecció Rocamora

Els seus primers anys de vida a la casa familiar els va passar envoltat d'obres d'art. Manuel Rocamora, que dominava diversos idiomes (francès, italià, anglès, alemany), va viatjar al llarg de la seva vida per Espanya i d'altres països d'Europa i Amèrica, comprant peces i objectes per a les seves col·leccions. Les seves àrees d'interès eren variades: Aerostàtica, autògrafs, ceràmica, dibuixos, enquadernacions, mascarons de proa, medallística, numismàtica, pintura, porcellana, targetes de visita, vidre, etc.[4] Es va decantar inicialment per la ceràmica però, després de perdre diverses peces en un accident, va decidir centrar-se en objectes menys fràgils, dedicant-se a partir d'aquell moment a la indumentària antiga.^[cal citació] Ell mateix explicava que l'origen de la seva col·lecció d'indumentària va ser el costum que tenia la seva mare, Ana Vidal, de conservar un vestit de cada temporada. Amb els anys, va reunir més de 4.000 peces, entre vestits, accessoris i complements. També va recollir llibres i documentació històrica relacionada amb la matèria.^[cal citació]

El 1969, a partir de la donació de la seva col·lecció a l'Ajuntament de Barcelona, va néixer el Museu d'Indumentària-Col·lecció Rocamora, que es va ubicar al Palau del Marquès de Llo, al carrer de Montcada, 12 de Barcelona. L'any 1982, es va unificar amb el Museu Tèxtil i el Museu de les Puntes, per crear el nou Museu Tèxtil i d'Indumentària, que el 2008, traslladà les seves col·leccions al Palau de Pedralbes i sorgí l'oportunitat d'una nova presentació de la col·lecció permanent amb la mostra El cos vestit, que explica com el vestit modifica la imatge del cos des del segle xvi fins a l'actualitat i on es pot veure una destacada mostra de vestits de la col·lecció original d'en Manuel Rocamora.[5]

Entre 2013 i 2014, les col·leccions del museu es traslladaren i adequaren a la nova seu del Museu del Disseny de Barcelona,[6] l'edifici Disseny Hub Barcelona de la plaça de les Glòries,[7] inaugurat el desembre del 2014.[8]

Saló i menjador

Jardí

Fundació Rocamora

És una entitat sense ànim de lucre creada al 1976 per Antoni Rocamora Pellicer, seguint el desig que havia expressat el mateix Manuel Rocamora en el seu testament. Encarregada de conservar i difondre el seu llegat, té la seu en el carrer de Ballester, 12 del barri del Putxet de Barcelona, on el col·leccionista va residir des del 1935 fins a la seva mort,[9] i les seves oficines són a les antigues golfes. Actualment, continua estant presidida per membres de la família Rocamora.[10]

Es tracta d'un palauet d'estil isabelí de mitjan segle xix.[11] A la planta baixa hi ha la sala Ramon Casas, on es conserven diverses obres de l'artista junt amb les d'altres pintors, dibuixants i il·lustradors de finals del segle xix i principi del segle xx, com Ricard Opisso o Ismael Smith,[12] gran amic de Rocamora. Bibliòfil i escriptor, la biblioteca és un altre dels racons conservat intacte en aquest primer nivell, on es troben també la sala de música, el saló i el menjador. En aquestes estances es poden veure pintures, escultures, mobiliari, etc.[11] La primera planta és el lloc escollit per exposar les col·leccions de ceràmica: mancerines, biscuits i tantes altres peces d'orígens i tipologies diferents.[13]

La Fundació col·labora amb altres entitats, organitzant activitats conjuntes i acollint conferències i xerrades en diferents dels espais de la casa. Algunes d'elles són l'Associació per a l'Estudi del Moble,[14] dedicada a investigar i fomentar la divulgació de la història del moble, o la Fundació Antoni de Montpalau, «una iniciativa dedicada conservar, documentar i difondre el teixit, principalment en el seu vessant estètic».[15]

Referències

1. «Manuel Rocamora i Vidal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Ramon i Muñoz, 1994.
3. Moreno Soler, 2018.
4. «Manuel Rocamora Vidal». Repertori de col·leccionistes i col·leccions de Catalunya (RCCAC). Institut d'Estudis Catalans.
5. Montmany, Antònia; Coso, Teresa. Repertori de catàlegs s'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 230. ISBN 8472836614. 
6. «Els museus Tèxtil i de les Arts Decoratives tanquen per traslladar-se a les Glòries». betevé, 30-12-2012.
7. «Edifici Disseny Hub».
8. «S'inaugura el nou Museu del Disseny de Barcelona». betevé, 13-12-2014.
9. «Casa Rocamora». Cases Singulars. [Consulta: 23 desembre 2020].
10. «Patronat de la Fundació».
11. Vallès Adrouard i Pastor, 2015.
12. Soler Moreno, 2016.
13. Bastardes i Ventosa, 2010.
14. «Associació per a l'Estudi del Moble». [Consulta: 23 desembre 2020].
15. «Antoni de Montpalau – Col·lecció tèxtil» (en castellà). [Consulta: 23 desembre 2020].

Bibliografia

• Bastardes, Teresa; Ventosa, Sílvia «El cuerpo vestido: de la Colección Rocamora al Disseny Hub Barcelona». Her&mus 5, vol. II, núm. 3, 2010, pàg. 29-39.
• Ramon i Muñoz, Ramon «Los Rocamora, la industria jabonera barcelonesa y el mercado colonial antillano (1845-1913)». Revista de Historia Industrial, 1994, pàg. 151-162.
• Soler Moreno, Laia. Manuel Rocamora i Vidal (1892-1976), pintor. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia (tesi doctoral), 2016. 
• Soler Moreno, Laia «Manuel Rocamora i Isabel Llorach, promotors culturals en el centenari del Romanticisme». EMBLECAT, Estudis de la Imatge, Art i Societat, 7, 30-06-2018, pàg. 113–136. ISSN: 2014-5675.
• Vallès Adrouard, Isabel; Pastor, Laura. Cases singulars, personatges singulars. Albertí Editors i Ajuntament de Barcelona, 2015. ISBN 978-8472461512. 

Enllaços externs

• «Manuel Rocamora Vidal». Repertori de col·leccionistes i col·leccions de Catalunya (RCCAC). Institut d'Estudis Catalans.
• «Casa Rocamora». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.