Manso Calders

Infotaula edifici Manso Calders
Dades
Tipus	Masia
Construcció	segle XIX
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Montornès del Vallès (Vallès Oriental)
Localització	Ctra. Barcelona
41° 32′ N, 2° 16′ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	29181

El Manso Calders és una masia de Montornès del Vallès (Vallès Oriental) catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]

Història

Al segle xvi es coneixa com a Cal Comte o la Torre, i el 1599 era propietat de Miquel Jeroni de Calders i de Gilabert, casat amb Maria Anna Lleu i Gomis.[2]

El 1871 va ser reformada per Aleix Aymamí, i el 1899 va ser adquirida per Lluís Estapà, que la va vendre a Maties Muntadas i Rovira, gerent de L'Espanya Industrial. Aquest va fer transformar-ne els entorns en un gran jardí, actualment parc públic. A la seva mort el 1927, va passar a mans de la seva filla Francesca Muntadas i Estruch, casada amb Carles d'España i de Digoine, que la van convertir en la seva torre d'estiueig.[2]

Als anys 1980 va passar a ser propietat pública i en l'actualitat acull l'Institut Vinyes Velles.[2]

Descripció

Edifici de planta quadrada, coronat amb teulada de quatre vessants. La seva façana està orientada vers llevant, i els seus elements es distribueixen simètricament respecte a un eix central que es troba definit per una porta adovellada d'arc de mig punt i un escut coronat al seu damunt. Hi ha sis finestres, dues d'elles arran de terra i les altres quatre a l'alçada d'un primer pis. A sota la teulada hi ha una filera de nou finestres d'arc de mig punt. A la dreta de la façana hi ha un rellotge de sol. L'edifici es troba arrebossat i pintat de color blanc, excepte les dovelles de la porta, els bancals i les llindes de les finestres i les cantoneres de tot l'edifici. Adossat al mur de l'esquerra hi ha un safareig. Al davant de la casa, i tancant una era, hi ha una balustrada.[1]

Vegeu també

• Casa España

Referències

1. «Manso Calders». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
2. «Manso Calders». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Enllaços externs

• «Manso Calders». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.