Manganostibita

Manganostibita
Fórmula química	(Mn,Fe)₇SbAsO₁₂
Epònim	composició química, manganès i antimoni
Localitat tipus	mina Brattfors, Nordmark Odal Field, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.BA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	4.BA.10
Dana	44.3.2.1
Heys	24.4.2
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Color	negre; marró vermellós fosc amb llum transmesa
Fractura	irregular, desigual
Lluïssor	grassa
Color de la ratlla	marró xocolata
Diafanitat	opaca
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,920 nβ = 1,950 nγ = 1,960
Birefringència	δ = 0,040
Pleocroisme	visible
Dispersió òptica	r > v forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1884
Símbol	Mnsb
Referències	[1]

La manganostibita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de la seva composició química, la qual conté manganès i antimoni (stibium en llatí).

Característiques

La manganostibita és un òxid de fórmula química (Mn,Fe)₇SbAsO₁₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de grans prismàtics subèdrics.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganostibita pertany a «04.BA: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb cations de mida petita i mitja» juntament amb el crisoberil.

Formació i jaciments

Es troba en la fase tardana dels filons hidrotermals de dipòsits de manganès en pedra calcària. Sol trobar-se associada a altres minerals com: hausmannita, sonolita, katoptrita, humita o granat. Va ser descoberta l'any 1884 a la mina Brattfors, a Nordmark Odal Field (Filipstad, Värmland, Suècia), tot i que també ha estat descrita a altres mines i zones mineres de Suècia, com Långban, les mines de Lahäll, la mina Jakobsberg, la mina Kitteln o la Moss.

Referències

1. «Manganostibite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 abril 2016].
2. «Manganostibite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 10 abril 2016].