Manège de Moscou
El Manège de Moscou (un manège és un 'picador' o camp d'exercicis eqüestres, conegut com a мане́ж [manej] en rus), situat a la plaça del Manège, és un dels edificis més interessants de la ciutat històrica. És entre l'antiga Universitat i el Jardí d'Alexandre (o Aleksandrovski), prop de la plaça Roja. Des del 1831 ha servit com a sala d'exposicions, lloc de festes, sala de concerts, fins i tot, en els darrers anys, hi ha hagut una filial del banc Promsviazbank. Disseny i construccióVa ser construït per l'arquitecte rus Joseph Bové, que va revestir el seu exterior d'estil neoclàssic, pintat de blanc i groc ocre, amb un ordre de columnes d'estil dòric romà que delimiten uns espais amb finestres coronades d'arcs conformant una arcada cega. El sostre, amb les seves monteies interiors i bigues exposades, queda suportat per les columnes exteriors del Manège. L'enginyer espanyol de «camins i canals» (més tard de camins, canals i ports), Agustín de Betancourt, va concebre i projectar unes remarcables «encavallades» de fusta, amb peces especials de ferro colat, evitant el contacte directe dels elements de fusta concurrents sotmesos a compressió (fusta-ferro colat-fusta; evitant fusta-fusta).[1] Amb una llum de 47 m sense suport intermedi, garantia una amplada de 45 m lliure d'obstacles per als exercicis eqüestres, cosa que va ser una proesa tècnica en aquells moments. ÚsA vegades va albergar tot un regiment de 2000 soldats, a part del públic assistent. Les obres foren dutes a terme entre el 1817 i el 1825, per celebrar el cinquè aniversari de la victòria de Rússia sobre les tropes de Napoleó i es va utilitzar inicialment per albergar les exhibicions de genets i una escola d'equitació per als oficials. Berlioz hi va dirigir un concert el 8 gener 1868, durant la seva segona estada a Rússia. El Manège també és conegut en la cultura de la dècada de 1960, va començar a ser usat per als esdeveniments d'art (podem citar la famosa trobada entre Khrusxov i l'escultor Ernst Neizvestni). L'edifici va ser un breu moment utilitzat com a sala d'exposicions de la col·lecció de cotxes de líder soviètic Leonid Bréjnev.[2] El 14 de març de 2004, un gran incendi el va destruir, deixant només les parets i matant a dues persones. L'alcaldia de Moscou va fer que l'edifici fos reconstruït amb unes places de parking als soterranis. Les exposicions d'art es van reprendre a la tardor de 2005.[3] Galeria
Vegeu tambéReferències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia