Malesherbia

Malesherbia

Malesherbia linearifolia
Planta
Tipus de fruit	càpsula
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Malpighiales
Família	Passifloraceae
Gènere	Malesherbia Ruiz i Pav., 1794
Tipus taxonòmic	Malesherbia thyrsiflora

Malesherbia és un gènere de plantes angiospermes de la família de les passifloràcies (Passifloraceae)).[1] Són plantes natives de l'oest d'Amèrica del Sud, xeròfits de les zones àrides andines des del Perú fins a l'Argentina. Les anàlisis filogenètiques indicarien que es van originar al Perú entre el final del Miocè i l'inici del Plistocè com a resposta evolutiva front la desertificació. La diversificació en diferents espècies seria conseqüència de les variacions del clima durant el Plistocè.[2]

Descripció

Són plantes xeròfites que prenen la forma d'arbusts o subarbusts perennes o herbes que poden ser perennes o anuals. Les fulles acostumen a ser simples o pinnatisectes. Les flors, que poden ser blanques, grogues, verdes, roses, violetes o vermelles, són hermafrodites amb un calze format per cinc sèpals. El periant presenta els pètals soldats a la part inferior formant un tub d'una llargària d'entre 4 i 48 mm, amb 10 nervis, més o menys obert a la part superior segons l'espècie, amb cinc pètals i una corona. A l'androceu hi ha cinc estams i al gineceu de 3 a 4 carpels amb l'ovari súper, unilocular i amb molts òvuls amb placentació parietal. Les flors poden ser solitàries però acostumen a agrupar-se en inflorescències en panícula o racemoses. El fruit és una càpsula dehiscent.[3][4]

Taxonomia

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1794 a l'obra lorae Peruvianae, et Chilensis Prodromus, sive novorum generum plantrum peruvianum, et chilensium descriptiones et icones pels botànics espanyols Hipólito Ruiz López (1754-1815) i José Antonio Pavón (1754-1844).[5] Aquest gènere va ser dedicat a l'estadista i botànic francès Guillaume-Chrétien de Lamoignon de Malesherbes (1721-1794),[6] executat durant la Revolució Francesa.

Espècies

Dins del gènere Malesherbia es reconeixen les 25 espècies següents:[1]

• Malesherbia angustisecta Harms
• Malesherbia ardens J.F.Macbr.
• Malesherbia arequipensis Ricardi
• Malesherbia auristipulata Ricardi
• Malesherbia bracteata Phil.
• Malesherbia corallina Muñoz-Schick & R.Pinto
• Malesherbia densiflora Phil.
• Malesherbia deserticola Phil.
• Malesherbia fasciculata D.Don
• Malesherbia fatimae Weigend & H.Beltrán
• Malesherbia haemantha Harms
• Malesherbia humilis Poepp.
• Malesherbia lactea Phil.
• Malesherbia laraosensis H.Beltrán & Weigend
• Malesherbia linearifolia (Cav.) Poir.
• Malesherbia lirana Gay
• Malesherbia paniculata D.Don
• Malesherbia scarlatiflora Gilg
• Malesherbia solanoides Meyen
• Malesherbia splendens Ricardi
• Malesherbia tenuifolia D.Don
• Malesherbia tocopillana Ricardi
• Malesherbia tubulosa (Cav.) J.St.-Hil.
• Malesherbia turbinea J.F.Macbr.
• Malesherbia weberbaueri Gilg

Sinònims

El següents nom científic és un sinònim heterotípic de Malesherbia:[1]

• Gynopleura Cav.

Referències

1. «Malesherbia Ruiz & Pav.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 8 agost 2024].
2. Gengler-Nowak, 2002, p. 172.
3. Kubitzki, 2007, p. 247-248.
4. Reiche, 1898, p. 314-315.
5. «Malesherbia Ruiz & Pav.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 2 agost 2024].
6. Ruiz i Pavon, 1794, p. 45.

Bibliografia

• Kubitzki, K. «Malesherbiaceae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. IX. Springer, 2007, p. 247-249. ISBN 978-3-540-32214-6. 
• Reiche, Karl. Flora de Chile (en espanyol). vol. 2. Santiago de Xile: Imprenta Cervantes, 1898. 
• Ruiz López, Hipólito; Pavon, José Antonio. Florae Peruvianae, et Chilensis Prodromus, sive novorum generum plantrum peruvianum, et chilensium descriptiones et icones (en llatí i espanyol). Primera edició. 
• Gengler-Nowak, Karla «Reconstruction of the Biogeographical History of Malesherbiaceae» (en anglès). Botanical Review, vol. 68, n. 1, 5-2002, pàg. 171–188. DOI: 10.1663/0006-8101(2002)068[0171:ROTBHO]2.0.CO;2.