|
Maingau El Maingau (País del Main) fou un territori a l'Imperi Franc (Regne Franc Oriental) a la zona del riu Main amb Frankfurt del Main i l'Odenwald septentrional al voltant del riu (Rodau, Gersprenz i Mümling), així com a la dreta del Main al voltant d'Aschaffenburg. Al Maingau ("in pago Moingewi") va néixer Einhard l'any 770. El Maingau va estar al Ducat de Francònia, més tardà a la Francònia de l'oest (la part occidental del ducat) coneguda també com a Francònia del Rin. Situació El Maingau limitava a l'oest amb Oberrheingau, al nord (al nord del Main) amb el Niddagau i Wetterau). No existien límits fixes. Algunes comarques com el Rodhau i el Bachgau, són fragmentacions del Maingau; fins i tot el Kinziggau en la part septentrional, al llarg el Kinzig i el Plumgau a l'est, al Spessart meridional, es pot considerar que en van ser part. HistòriaDomini romà Durant la pertinença a l'Imperi Romà el Maingau fou part de la província de Germània Superior amb la Ciutat dels Auderiencs. Tàcit escrivia ja sobre els habitants de la regió ("Desè país" = Agri Decumates). Després de la retirada de les tropes romanes dels Agri Decumates (Àrea a la dreta del Rin) vers el 260, va quedar en poder dels pobles germànics i celtes, una població barrejada que va seguir encara fent un comerç actiu amb els romans de la banda del Rin esquerra. Alamans Un dels pobles germànics que van passar per la zona foren els alamans. S'hi remunten diverses fundacions locals: Bellingen, Sprendlingen ("Sprendlingun"),Mainflingen ("Manolfingen"), Hainstadt ("Heinstadt"), Seligenstadt ("Saligunstadt"), Stockstadt am Main ("Stoddenstadt") així com Großkrotzenburg i Klein-Krotzenburg ("Cruzenburch"). Francònia La victòria del rei de francs Chlodwig (Clodoveu) I sobre els alamans l'any 496 va posar les ciutats alamanes sota dominació franca i van formar part del regne anomenat Austràsia. Sota els francs el Maingau s'adscrivia com a àrea d'administració als comtats del Main a Francònia Els nous sobirans francs de la dinastia merovíngia del període (481-560) van mantenir les velles poblacions i n'hi van afegir de noves; les ciutats romanes encara es conservaven i mantenien els seus noms.  Després de la divisió del regne franc el 561 la noblesa guanyava poder i dirigia el país. Al Maingau tenien lloc en aquest temps grans desbrossaments de terres. Les refundacions en l'àrea desbrossada rebien noms generalment amb acabaments -bach -tal -hofen i -feld :
Altres refundacions fora del Maingau foren: Mörfelden (Mersenuelt) Langen i Egelsbach  Encara que el rei Clodoveu I ja el 499 s'havia batejat com a cristià, els habitants del Maingaues conservaven els seus costums pagans. Només a partir de la missió religiosa del 719 de Bonifaci de Fulda la zona va esdevenir cristiana. Les refundacions reberen llavos l'acabament -hausen:
Els dominis i influència d'aquestes "hausen" indiquen una colonització metòdica i un efectiu desbrossament del país per part de la reialesa. Comtes del Maingau Sota Carlemany i els seus successors el càrrec comtal, un nomenament reial, esdevenia hereditari. Dels comtas al Maingau se sap ben poca cosa; es suposa que els Hagenhausener amb seu a Rodgauer van originar els senyors i després comtes d'Eppstein.
Desenvolupament modern A partir de 1803 pertanyien les parts principals del Maingau al Gran ducat de Hessen i al Principat d'Aschaffenburg que va passar per poc temps al Gran ducat de Frankfurt i el 1814 a Baviera. Els hessians van dividir després l'àrea en noves estructures d'administració. Llavors el Maingau antic va formar el cercle d'Offenbach, el districte de Darmstadt-Dieburg, el districte d'Aschaffenburg i el districte de Miltenberg dins dels estats de Hessen i Baviera. Dominis eclesiàsticsMolts llocs del Maingaus s'esmenten com a dominis del monestir de Lorsch. A través de donacions el monestir aconseguia a l'alta edat mitjana possessions àmplies en aquesta àrea. Les mencions documentals de dominis eclesiàstics al temps dels francs al Maingau, són:
El Maingau avuiActualment no correspon a cap entitat administrativa. El nom però s'utilitza per a algunes organitzacions esportives comarcal o entitats supramunicipals econòmiques i socials. Bibliografia
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia
