|
Macintosh Quadra
La sèrie Macintosh Quadra va ser la família d'ordinadors personals Apple Macintosh de gamma alta d'Apple Computer, construïts utilitzant la CPU Motorola 68040. Els dos primers models de la línia Quadra (Quadra 700 i Quadra 900) es van introduir el 1991, i el nom va ser utilitzat fins a la introducció del Power Mac el 1994. El cap de producte per a la família Quadra va ser Frank Casanova, que també va ser el director de productes per al Macintosh IIfx. La família Quadra substitueix la sèrie Macintosh II, com equips de gamma alta a la línia de productes Macintosh. El nomEl nom Quadra es va utilitzar també per als successors dels models Centris que van existir breument durant 1993: els 610, 650 i 660AV. Centris va ser una sèrie d'equips de «rang mitjà» entre el Quadra a l'extrem superior i el LC a l'extrem inferior, però es va decidir més tard que hi havia massa línies de productes i el nom va ser abandonat. Algunes màquines d'aquesta era com el Quadra 605 també van ser venuts com Performa, augmentant encara més la confusió. L'últim ús del nom va ser per al Quadra 630, que va ser una variant del LC 630 amb un Motorola 68040 «ple» en lloc del Motorola 68LC040 del LC, i presentat juntament amb ell el 1994. El 630 va ser el primer Mac a utilitzar un bus IDE per la unitat de disc dur intern, mentre que totes les seus predecessors havien utilitzat SCSI. Els tres primers models d'«Apple Workgroup Server», WGS 60, WGS 80 i WGS 95 (anomenats col·lectivament com «AWS 95» per Apple Workgroup Server) es van basar en el Centris 610, Quadra 800 i Quadra 950, respectivament. Models
Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Macintosh Quadra |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve
Portal di Ensiklopedia Dunia
