Luxació de ròtula
La luxació de ròtula és la que es veu majoritàriament en persones joves. En moltes ocasions es redueix espontàniament. Etiologia
TipusLuxació lateral o externa: és la que es produeix de manera més freqüent. Luxació medial o interna: molt rara. ClínicaDeformitat, dolor (sobretot a l'aleró intern) i, ocasionalment, hemartrosi. DiagnòsticEl diagnòstic sol ser clínic. Es fan radiografies per descartar fractures osteocondrals que molts cops acompanyen aquestes lesions. Es fa una TC o una RMN quan se sospita d'una fractura amb fragments petits o una ruptura del lligament patel·lofemoral. TractamentEs redueix la luxació fent una extensió del genoll i s'immobilitza. Es recorre al tractament quirúrgic si hi ha:
La immobilització es realitza durant 1-3 dies. Després d'aquest període es comença a rehabilitar l'extremitat (moviments 0-30º les primeres dues setmanes) i es reintrodueix la mobilització completa a partir de la tercera setmana. En el cas de les luxacions recidivants s'intenta potenciar la musculatura quadricipital. Depenent de l'etiologia també es pot intentar arreglar quirúrgicament.
Factors predisponents
|
Portal di Ensiklopedia Dunia