Luis Sendín López

Luis Sendín López

Biografia
Naixement	1909 Lugo (Galícia)
Mort	2 octubre 1942 (32/33 anys)
Activitat
Ocupació	polític
Partit	Partit Comunista d'Espanya
Membre de	Unió General de Treballadors

Luis [Ramón o Eduardo] Sendín López[n. 1] (Lugo, 1909 - Madrid, 2 d'octubre de 1942) va ser un actiu sindicalista de la Unió General de Treballadors d'Espanya (UGT), membre primer de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i del Partit Comunista (PCE) després, executat víctima de la repressió per la dictadura franquista.[1][2]

Biografia

Sindicalista des de 1929 i membre de les JSU, va començar jove a col·laborar amb Mundo Obrero. Durant la Guerra Civil va arribar a formar part de la direcció de les JSU i va ser comissari polític de la Divisió d'Enginys Blindats.[3][4] Quan les tropes revoltades van partir en dues la zona republicana cap al final de la guerra (Catalunya al nord i part de la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Múrcia al sud), es trobava en la província d'Alacant, on va conèixer Ángel Garvín, però va ser detingut i internat en el camp de concentració d'Albatera, mentre Garvín aconseguia amagar-se.

Va escapar del camp d'Albatera als pocs dies i va aconseguir sortir cap a l'interior de la província de València on va romandre ocult a les muntanyes.[n. 2] El 1941 Sendín va tornar a València i va començar a treballar en el mercat. Allí va travar amistat i contacte amb Heriberto Quiñones González, dirigent a l'interior del Partit Comunista d'Espanya. Després va viatjar amb ell en l'estiu de 1941 a Madrid, ja dins de l'estructura orgànica de la direcció del PCE. Va ser detingut poc després d'arribar,[n. 3][5] sent el primer dels detinguts d'una operació de la Brigada Político-Social contra la direcció comunista. Malgrat totes les prevencions, Heriberto Quiñones es va fer càrrec de l'organització del PCE a Madrid i va ser detingut mesos més tard, al costat d'Ángel Garvín, al carrer d'Alcalá. Un quart i últim membre de l'estructura del PCE, Federico Frutos de San Antonio, va escapar només per uns dies. Sendín, Quiñones i Garvín van ser condemnats a mort al setembre de 1942 i afusellats junts a les tàpies del cementiri de l'Est.[1][2][6]

Notes

1. Vegeu sobre el segon nom, Listado provisional de prisioneros del campo de Albatera: bases para una aproximación la historia de este centro concentracionario franquista Arxivat 2014-03-25 a Wayback Machine.: 112. SENDÍN LÓPEZ, Luis "Ramón" o "Eduardo"
2. En Listado provisional de prisioneros del campo de Albatera: bases para una aproximación la historia de este centro concentracionario franquista Arxivat 2014-03-25 a Wayback Machine., els historiadors Esther López Barceló i Antonio Ortiz Mateos consideren que no va arribar a sortir de la Comunitat Valenciana, en assenyalar que «va escapar, romanent fugit en les muntanyes de València, tornant a aquesta ciutat el gener de 1941».
3. La majoria de les fonts citen setembre com a data de la detenció de Luis Sendín, encara que David Ginard assenyala el 5 de novembre.

Referències

1. Estruch Tobella, Joan. El PCE en la clandestinidad (1939-1956). Siglo XXI de España Editores, 1982, p. 25 y ss.. ISBN 84-323-0447-6. 
2. Carlos Fernández «Madrid, ciudad clandestina comunista». Cuadernos de Historia Contemporánea. Universidad Complutense de Madrid, 26, 2004, pàg. 161-180. Arxivat de l'original el 8 de gener de 2007. ISSN-0214-400X.
3. Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el ejército popular de la República: aportaciones a la historia de la Guerra Civil española, 1936-1939 : testimonio y reflexión. La Coruña: Do Castro, 1989, p. 181. ISBN 84-7492-436-7. 
4. Ángel Ruiz Ayúcar (1976). El partido comunista. Treinta y siete años de clandestinidad, Ed. San Martín, pág. 118
5. Ginard i Ferón, David. Heriberto Quiñones y el Movimiento Comunista en España: (1931-1942). Palma: Documenta Balear, 2000, p. 125. ISBN 8489067791. 
6. Vega Sombría, Santiago. La política del miedo: el papel de la represión en el franquismo. Barcelona: Crítica, 2011, p. 294. ISBN 9788498922042.