Luis González Vicén

Luis González Vicén

Biografia
Naixement	1910 (114/115 anys)
Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 22 de desembre de 1948
28 de maig de 1956 – 6 de juny de 1964
Governador civil d'Alacant
2 de juny de 1941 – 10 de juny de 1944
← Miguel Rivilla Azcune José María Paternina Iturreagogoitia →
Delegado nacional de Información e Investigación
19 de maig de 1944 – 6 de novembre de 1948
← David Jato Miranda Carlos Ruiz García →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, metge
Partit	FE de las JONS
Família
Germans	Felipe González Vicén
Premis
(1944)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc
Llista Procurador a Corts 31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 28 maig 1956 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Fiscal general Corts franquistes 1955 – 1964 Procurador a Corts 16 març 1943 – 24 abril 1946 ← David Jato Miranda Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) Fiscal general Corts franquistes 1943 – 1949 Governador civil província d'Alacant 17 maig 1941 – 10 juny 1944 Governador civil de la província d'Alacant

Luis González Vicén (n. 1910) va ser un polític espanyol d'extrema dreta que va tenir paper rellevant durant la Dictadura franquista. «Camisa vella»[1] i conegut per les seves postures radicals, durant el franquisme va ocupar importants càrrecs com delegado nacional de Información e Investigación o lloctinent de la Guàrdia de Franco.

Biografia

Metge de professió,[2] en la seva joventut havia format part de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista al costat de José Antonio Girón de Velasco.[3][4] Posteriorment es va integrar a Falange Española de las JONS. Detingut per les autoritats republicanes i empresonat a la presó d'Àvila, després de l'esclat de la Guerra civil va ser alliberat. En les lluites intestinas que es van deslligar en el si de Falange, González Vicén es va posicionar a favor de Sancho Dávila.[5][a]

Després del final de la contesa va arribar a ocupar els càrrecs de governador civil d'Alacant (1941-1944),[7] delegado nacional de Información e Investigación i lloctinent de la Guàrdia de Franco.[8][b] Com a cap del va entaular converses secretes amb l'adreça clandestina de la Confederació Nacional del Treball (CNT), les quals no van prosperar.[10] Conegut pel seu falangisme radical,[3] es va significar al costat d'altres «camises velles» com José Antonio Elola-Olaso o Carlos Ruiz García en les seves reivindicacions contràries a la línia d'actuació del subsecretari general Rodrigo Vivar Téllez.[11] En 1956, en una carta dirigida a José Luis Arrese Magra, va criticar que a aquestes altures el règim no hagués tancat encara la ferida de la Guerra civil, i que per contra la mantingués oberta.[12] En aquesta època formà part de la comissió[c]que va treballar l'avantprojecte de Llei de Principis del Movimiento Nacional que preparava Arrese —que preveia convertir la dictadura franquista en un règim plenament totalitari..[14]

Durant el règim va ocupar altres càrrecs com a membre del Consell Nacional del Movimiento,[15] o procurador en les Corts franquistes.

Al començament de la dècada de 1960 va assumir la presidència de la Junta directiva dels Círculos Doctrinales «José Antonio»,[16] en substitució del greument malalt Julián Pemartín.[2][17] Per divergències amb altres dirigents va dimitir d'aquest càrrec al juny de 1964.[18] Fou succeït per Diego Márquez Horrillo.[18]

Família

Un dels seus germans, Felipe, va ser simpatitzant republicà, raó per la qual va arribar a ser represaliat.[19]

Notes

1. Junt amb Girón de Velasco liderà al sector falangista de Valladolid que es va posicionar en contra d'Andrés Redondo.[6]
2. En novembre de 1948 va ser cessat com a lloctinent de la Guàrdia de Franco després d'unes declaracions de marcat caràcter revolucionari al diari Pueblo.[9]
3. Junt amb José Antonio Elola, Rafael Sánchez Mazas, Diego Salas Pombo, Francisco Javier Conde o Emilio Lamo de Espinosa.[13]

Referències

1. Payne, 1987, p. 354.
2. Rodríguez Jiménez, 1994, p. 99.
3. Gallego i Morente Valero, 2005, p. 232.
4. Alcalde, 2014, p. 344.
5. López Marcos, 2001, p. 92.
6. Thomàs, 1999, p. 116.
7. Sanz Alberola, 2001, p. 101, ss..
8. Gallego i Morente Valero, 2005, p. 231-232.
9. Rodríguez Jiménez, 1994, p. 96-97.
10. Thomàs, 1999, p. 359.
11. Sanz Hoya, 2008, p. 167n.
12. Segura, Mayayo i Abelló, 2012, p. 437.
13. Gómez Pérez, 1988, p. 40.
14. Gómez Pérez, 1986, p. 40-41.
15. Aróstegui, 2007, p. 59.
16. Gallego i Morente Valero, 2005, p. 236.
17. Ellwood, 1984, p. 228.
18. Rodríguez Jiménez, 1994, p. 100.
19. Aguilar, 2002, p. 144.

Bibliografia

• Aguilar, Paloma. Memory and Amnesia: The Role of the Spanish Civil War in the Transition to Democracy. Berghahn Books, 2002. ISBN 1-57181-496-5. 
• Alcalde, Ángel. Los excombatientes franquistas (1936-1965). Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2014. 
• Aróstegui, Julio. España en la memoria de tres generaciones. De la esperanza a la reparación. Madrid: Edtitorial Complutense, 2007. ISBN 978-84-7491-815-1. 
• Gallego, Ferran. Fascismo en España: ensayos sobre los orígenes sociales y culturales del franquismo. Editorial El Viejo Topo, 2005. ISBN 9788496356320. 
• Gómez Pérez, Rafael. El franquismo y la Iglesia. Madrid: Ediciones Rialp, 1988. ISBN 84-321-2343-9. 
• López Marcos, Manuela. El fenómeno ideológico del franquismo en los manuales escolares de enseñanza primaria, 1936-1945. Madrid: UNED, 2001. 
• Rodríguez Jiménez, José Luis. Reaccionarios y golpistas: la extrema derecha en España: del tardofranquismo a la consolidación de la democracia, 1967-1982. Madrid: CSIC, 1994. ISBN 84-00-07442-4. 
• Sanz Alberola, Daniel. La implantación del franquismo en Alicante. El papel del Gobierno Civil (1939-1946). Universitat d'Alacant, 2001. 
• Sanz Hoya, Julián. La construcción de la dictadura franquista en Cantabria. Santander y Torrelavega: Ediciones de la Universidad de Cantabria i Ayuntamiento de Torrelavega, 2008. ISBN 978-84-8102-486-9. 
• Segura, Antoni; Mayayo, Andreu; Abelló, Teresa. La dictadura franquista. Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. ISBN 978-84-475-3553-8. 
• Thomàs, Joan Maria. Lo que fue la Falange. La Falange y los falangistas de José Antonio, Hedilla y la Unificación. Franco y el fin de la Falange Española de las JONS. Barcelona: Plaza & Janés, 1999.