Lugares comunes
Lugares comunes és una pel·lícula de 2002 del director argentí Adolfo Aristarain. Està basada en la novel·la El renacimiento del seu cosí Lorenzo F. Aristarain, i compta amb un guió adaptat per Adolfo Aristarain i Kathy Saavedra.[1] Lugares comunes és una pel·lícula sobre l'amor, sobre l'envelliment, sobre la família, sobre els ideals polítics i, per sobre de tot, un homenatge al personatge de Liliana, dona del protagonista.[2] Descripció de la històriaÉs la història de Fernando Robles (Federico Luppi), un veterà professor de literatura, i Liliana Rovira (Mercè Sampietro), la seva dona, espanyola, que treballa com a assistent social en barris marginals de Buenos Aires; tots dos volguts i respectats pel seu entorn i amics, vivint junts i feliços. No obstant això, aquesta tranquil·litat es veurà afectada per la jubilació anticipada que rep Fernando, a causa de la crisi al país. Això els obligarà a replantejar-se la seva situació i potser a demanar ajuda al seu fill (Pedro), emigrat a Espanya, que ha prosperat i s'ha aburgesat, abandonant la seva vocació literària per a dedicar-se a la informàtica. Aquesta relació amb el fill té aspectes traumàtics, ja que la seva vida simbolitza tot allò que Fernando i Liliana, molt d'esquerres, van repudiar sempre. Recolzats en el seu amic de tota la vida, Carlos Solla (Arturo Puig), un advocat de cert prestigi, Fernando i Liliana prenen la decisió de traslladar-se a viure a una chacra a la província de Córdoba (Argentina), venent el seu departament, posant així fi als seus problemes econòmics i iniciant una nova vida. En el viatge al camp es fan il·lusions de continuar sent feliços vivint amb més austeritat, però l'experiència resultarà més amarga del que es preveu.[3] Repartiment
Premis
Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia