|
Ludovic Morlot
Ludovic Morlot (Lió, 11 de desembre de 1973[1]) és un director d'orquestra francès. El setembre de 2022 va assumir el càrrec de director titular de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).[2] De jove es va formar com a violinista. Més tard va assistir a la Royal Academy of Music, i va començar els seus estudis de direcció a Londres el 1994,[3] on els seus mentors van incloure Sir Colin Davis, George Hurst i Colin Metters. Al Royal College of Music, va ser professor de direcció de Norman Del Mar. Als EUA, va assistir a l'escola Pierre Monteux per a directors. Va tenir la beca Seiji Ozawa en direcció al festival Tanglewood l'any 2001.[4] Carrera professionalDel 2002 al 2004, Morlot va exercir com a director resident a l'Orchestre National de Lyon (ONL) sota la direcció de David Robertson, on les seves responsabilitats incloïen dirigir les dues orquestres juvenils de l'ONL.[5] De 2004 a 2007, va ser director assistent de l'Orquestra Simfònica de Boston, que va dirigir per primera vegada en concerts de subscripció l'abril de 2005.[6] El treball de Morlot en música contemporània ha inclòs la direcció de les estrenes als Estats Units de Gondwana de Tristan Murail, el gener de 2009,[7] i Helios Choros II (Sun God Dancers) d'Augusta Read Thomas l'octubre de 2009,[8] i l'estrena mundial d'Instances, l'última obra orquestral d'Elliott Carter.[9]  Morlot va dirigir per primera vegada la Simfònica de Seattle l'octubre de 2009.[10] La seva segona aparició com a convidat amb la Seattle Symphony va ser l'abril de 2010, com a director suplent després de les erupcions d'Eyjafjallajökull de 2010, quan va dirigir un programa diferent preparat amb un temps d'assaig reduït.[11] El juny de 2010, la Seattle Symphony va anunciar el nomenament de Morlot com el seu 15è director musical, efectiu a partir de la temporada 2011-2012, amb un contracte inicial de sis anys.[12] Va ocupar el títol de director musical designat durant la temporada 2010-2011.[13] El juliol de 2015, l'orquestra va anunciar l'extensió del contracte de Morlot fins a la temporada 2018-2019.[14] El 21 d'abril de 2017, l'orquestra va anunciar la conclusió de la direcció musical de Morlot al final de la temporada 2018-2019.[15] Morlot té ara el títol de director emèrit de la Seattle Symphony. Morlot va fer la seva primera aparició com a director convidat a La Monnaie el 2011. El juny de 2011, La Monnaie va anunciar el nomenament de Morlot com a proper director musical, a partir de la temporada 2012-2013, amb un contracte inicial de cinc anys.[16] Les posicions de Seattle i Brussel·les van representar els primers càrrecs de direcció musical de Morlot d'una orquestra i una companyia d'òpera, respectivament. El desembre de 2014, invocant diferències artístiques, Morlot va renunciar a la direcció de La Monnaie, a partir del 31 de desembre de 2014.[17] Va comentar:
Morlot va exercir com a director de la National Youth Orchestra of China durant la seva gira de concerts inaugural el 2017, que va incloure una actuació amb Yuja Wang al Carnegie Hall.[19] Va tornar com a director per a la seva temporada 2019 amb el pianista Garrick Ohlsson. El gener de 2020, va ser anunciat com a director artístic de l'organització. El novembre de 2021, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya van anunciar el nomenament de Morlot com a proper director titular, amb efecte a partir de la temporada 2022-2023, amb un contracte inicial de quatre temporades.[20] Vida personalMorlot i la seva dona Ghizlane tenen dues filles, Nora i Iman.[21] El març de 2012, Morlot va ser nomenat professor afiliat de música a la Universitat de Washington (UW). El curs 2013-2014, Morlot es va convertir catedràtic d'estudis de direcció d'orquestra a la UW. El 2014, va ser escollit membre de la Royal Academy of Music "en reconeixement de la seva important contribució a la música".[22] Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
