Lucilia sericata

Lucilia sericata

Dades
Font de	seraticina
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Diptera
Família	Calliphoridae
Gènere	Lucilia
Espècie	Lucilia sericata (Meigen, 1826)
Nomenclatura
Sinònims	Phaenicia sericata (Meigen, 1826) Lucilia nobilis (Meigen, 1826)[1] Musca nobilis Meigen, 1826[1] Musca sericata Meigen, 1826[1]

Lucilia sericata és una espècie de dípter braquícer de la família Calliphoridae que es troba àmpliament distribuïda a tot món. És una de les diverses espècies de mosca, totes molt semblants entre si, que reben el nom de mosca verda.[2] Les larves s'utilitzen per a la teràpia de cucs.

Característiques

Mesura de 10 a14 mm de llarg, lleugerament més gran que una mosca domèstica, i té una coloració brillant, metàl·lica, blau-verda o amb marques negres. Té pels curts i escassos de color negre i tres solcs transversals al tòrax. Les ales són transparents amb les venes marró clar, i les potes i antenes són negres.

Distribució

Lucilia sericata és comú en totes les regions temperades i tropicals del planeta, principalment l'Hemisferi Sud: Àfrica i Austràlia. Prefereix els climes càlids i humits i, en conseqüència, és especialment comuna a les regions costaneres, però també està present a les zones àrides.[3]

Història natural

La femella pon els ous en la carn, peix, cadàvers d'animals, ferides infectades d'éssers humans o animals i excrements. Les larves s'alimenten de teixit en descomposició. L'insecte preferix espècies del gènere Ovis, ovelles domèstiques en particular, i els pot produir miasi, encara que la L. sericata no és la principal causa d'infestacions per mosques en la majoria de les regions.

Vegeu també

• Musca autumnalis

Referències

1. Chandler, Peter J. «Checklists of Insects of the British Isles (New Series) Part 1: Diptera». Handbooks for the Identification of British Insects. Royal Entomological Society of London [[[London]]], 12, 1, 1998, pàg. 1–234 [Consulta: 11 abril 2009].
2. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 8 maig 2022].
3. [1] Australian Museum: Decompostition: Corpse fauna page