Louis de Branges

Louis de Branges

Biografia
Naixement	(fr) Louis de Branges de Bourcia 21 agost 1932 (92 anys) Neuilly-sur-Seine (França)
Formació	Universitat Cornell - doctor (1953–1957) Institut de Tecnologia de Massachusetts (1949–1953)
Tesi acadèmica	Local operators on Fourier transforms  (1957 )
Director de tesi	Harry Pollard
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Ocupació	matemàtic
Ocupador	Universitat Purdue (1962–) Institut Courant de Ciències Matemàtiques (1961–1962) Bryn Mawr College (1960–1961) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1959–1960) Lafayette College (1957–1959)
Membre de	Societat Americana de Matemàtiques (Membre de la Societat Americana de Matemàtiques) (2012–)
Obra
Obres destacables teorema de De Branges espai de De Branges
Estudiant doctoral	John Eidswick, Keith Schwingendorf, Subhajit Ghosechowdhury, Agnes Yang, A. Richard Bolstein, Kenneth Klopfenstein, Xian-Jin Li i Lawrence Shulman
Família
Cònjuge	Tatiana Jakimov
Pares	Louis de Branges i Diane McDonald
Premis
(2013)  Membre de la Societat Americana de Matemàtiques (1994)  Premi Steele a la contribució fonamental a la recerca (1989)  Premi Ostrowski (1967)  Beca Guggenheim

Louis de Branges (francès: Louis de Branges de Bourcia) (Neuilly-sur-Seine, 21 d'agost de 1932) és un matemàtic estatunidenc nascut a França.

Vida i Obra

De Branges va néixer a París, fill d'una família franco-americana. Durant la Segona Guerra Mundial es van traslladar als Estats Units i el noi va ser escolaritzat a Delaware. El 1953 es va graduar en matemàtiques al Massachusetts Institute of Technology i el 1957 va obtenir el doctorat a la universitat Cornell. A continuació va ser professor ajudant del Lafayette College de Easton (Pennsilvània) i, després de ser membre de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton durant el curs 1959-1960, va ser professor successivament al Bryn Mawr College i a l'Institut Courant. El 1962 va ser nomenat professor a la universitat Purdue, on ha fet tota la seva carrera acadèmica.[1]

De Branges és recordat, sobre tot, per haver demostrat el 1984 la conjectura de Bieberbach,[2] (que des de llavors va passar a denominar-se Teorema de De Branges) a partir de dos recursos totalment inesperats: la teoria d'operadors i les funcions especials.[3] Aquesta conjectura, enunciada per Ludwig Bieberbach el 1916, postulava que era possible fer una aplicació d'una superfície de qualsevol forma sobre una altra superfície de forma diferent.

L'any 2004 també va anunciar una demostració de l'hipòtesi de Riemann, però, tot i haver estat revisada el 2008,[4] aquesta demostració no ha estat acceptada com correcta per la comunitat matemàtica.[5]

Referències

1. Editors, 1994, p. 907.
2. Korevaar, 1986, p. 505 i ss.
3. Baernstein et al., 1986, p. vii.
4. Gracián, Navarro i Corbalán, 2019, p. 257.
5. Borwein et al., 2008, p. 71.

Bibliografia

• Baernstein, Albert; Drasin, David; Duren, Peter; Marden, Albert. The Bieberbach Conjecture (en anglès). American Mathematical Society, 1986. ISBN 0-8218-1521-0. 
• Borwein, Peter; Choi, Stephen; Rooney, Brendan; Weirathmueller, Andrea. The Riemann Hypothesis: A Resource for the Afficionado and Virtuoso Alike (en anglès). Springer, 2008. ISBN 978-0-387-72125-5. 
• Editors «1994 Steele Prizes» (en anglès). No tices of the American Mathematical Society, Vol. 41, Num. 8, 1994, pàg. 904-912. ISSN: 0002-9920.
• Gracián, Enrique; Navarro, Joaquín; Corbalán, Fernando. La magia de las matemáticas (en castellà). RBA, 2019. ISBN 978-84-918-7379-2. 
• Korevaar, J. «Ludwig Bieberbach's Conjecture and Its Proof by Louis de Branges» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 93, Num. 7, 1986, pàg. 505-514. DOI: 10.2307/2323021. ISSN: 0002-9890.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Louis de Branges» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «Dr. Louis de Branges de Bourcia» (en anglès). Purdue University, 2023. [Consulta: 28 desembre 2023].