Lotte Lenya

Lotte Lenya

Biografia
Naixement	(de) Karoline Wilhelmine Charlotte Blamauer 18 octubre 1898 Viena (Àustria)
Mort	27 novembre 1981 (83 anys) Manhattan (Nova York)
Causa de mort	càncer
Sepultura	Mount Repose Cemetery ^(en) Haverstraw ^(en)
Altres noms	Lotte Lenya
Residència	Nova York (1935–1981) Costa Blava (1933–1934) Kleinmachnow (1932–1933) Berlín (1921–1932) Zúric (1913–1921) Viena (1898–1913)
Activitat
Camp de treball	Teatre, pel·lícula, televisió i òpera
Ocupació	actriu de teatre, actriu, monologuista, actriu de cinema, cantant d'òpera
Activitat	1928 -
Gènere	Musical
Veu	Contralt
Instrument	Veu
Família
Cònjuge	Richard F. Siemanowski (1971–1973), divorci Russell Detwiler (1962–1969), mort del cònjuge George Davis (1951–1957), mort del cònjuge Kurt Weill (1937–1950), mort del cònjuge Kurt Weill (1926–1933)
Premis
Premi Tony a la millor actriu de repartiment de musical
Lloc web	kwf.org…

Lotte Lenya (o Lotte Lenja), nascuda Karoline Wilhelmine Charlotte Blamauer (Viena, Imperi Austrohongarès, 18 d'octubre de 1898 − Nova York, Estats Units, 27 de novembre de 1981), va ser una actriu i cantant austríaca nacionalitzada estatunidenca,[1] nominada a l'Oscar a la millor actriu secundària i al Globus d'Or en la mateixa categoria per La primavera romana de la senyora Stone[2] Stone. Va ser una de les figures més importants del Berlín de preguerra i, en el seu exili nord-americà, de l'espectacle nord-americà.

Va ser la musa inspiradora del compositor Kurt Weill, el seu marit, que la va definir així: és pèssima mestressa de casa però excel·lent actriu, no sap llegir música, però quan canta, el públic l'escolta com si estigués sentint Enrico Caruso.

Europa

Va treballar com a ballarina i actriu a Zúric i es mudà després a l'efervescent Berlín de la República de Weimar, llavors un dels centres culturals més dinàmics d'Europa.

Va contreure matrimoni amb el compositor Kurt Weill el 1926 i va començar a participar en els drames musicals del seu espòs i del seu col·laborador Bertolt Brecht, com Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny de 1926 i L'òpera dels tres rals, de 1928. Lenya va ser la musa de Weill i conformaren un duo llegendari.

La parella va fugir de l'Alemanya nazi cap a París, on ella va cantar en Els set pecats capitals (Die sieben Todsünden) el 1933.

Amèrica

Es van establir a la ciutat de Nova York el 1935 i Lenya va fer el seu debut en Der Weg der Verheißung de 1937.

Després de la mort de Weill, participa en la reestrena de L'òpera dels tres rals, i actua després en Brecht on Brecht de 1962, Mare Coratge (Mutter Courage und ihre Kinde) de 1965 i com a Fraulein Schneider en l'original Cabaret de 1962, així com en diversos films com Des de Rússia amb amor (en què va ser premiada).[3]

Síntesi

Les seves versions de les cançons de Weill són considerades definitives; Lenya era una cantant intuïtiva, posseïa un timbre de veu molt particular, i tot i que desafinada, el seu particular fraseig i intenció la van convertir en una espècie d'Édith Piaf alemanya.

Lenya va immortalitzar cançons com Mack the Knife, Alabama Song, Surabaya Johnny i d'altres. Continua sent el símbol berlinès per excel·lència i el referent per a cantants de l'època com Greta Keller, Gisela May, Hildegard Knef i Marlene Dietrich.

El seu estil ha estat imitat per cantants d'avui com Ute Lemper i la soprano Teresa Stratas, que va gravar les últimes cançons inèdites de Weill a petició de Lenya.

Discografia de referència

• Lotte Lenya Sings Kurt Weill's The Seven Deadly Sins
• Lotte Lenya Sings American & Berlin Theater Songs of Kurt Weill
• Lotte Lenya/Gisela May - Theater Songs of Brecht & Weill DVD
• Lotte Lenya Sings Kurt Weill - Levine, Lenya, Armstrong
• Weill: The Threepenny Opera, Wilhelm Bruckner-Ruggeberg
• Weill: Aufstieg Und Fall Der Stadt Mahagonny, Wilhelm Bruckner-Ruggeberg

Filmografia

• L'òpera dels tres centaus (1931) - Jenny Diver
• La primavera romana de la senyora Stone (The Roman Spring of Mrs Stone) (1965) - comtessa
• Des de Rússia amb amor (1963) - Rosa Klebb
• The Appointment (1969) - Emma Valadier
• Semi-Tough (movie) (1977) - Clara Pelf
• Übungstücke für Schauspieler (1964)
• Mutter Courage und ihre Kinder (1965) - Mare Coratge
• Ten Blocks on the Camino Real (1966) - la gitana
• Mahagonny (1980)
• Interregnum (1960) - narradora

Premis i nominacions

Nominacions

• 1962: Oscar a la millor actriu secundària per La primavera romana de la senyora Stone
• 1962: Globus d'Or a la millor actriu secundària per La primavera romana de la senyora Stone

Referències

1. «biografia de Lotte Lenya». imdb.
2. «The 34th Academy Awards (1962) Nominees and Winners» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 7 maig 2012].
3. «filmografia de Lotte Lenya». imdb.

Bibliografia

• Zwei auf einer Insel: Lotte Lenya und Kurt Weill, Jens Rosteck.
• Speak Low (when You Speak Love): The Letters of Kurt Weill and Lotte Lenya by Kurt Weill, Lys Symonette, Lotte Lenya, Kim H. Kowalke.
• Lenya the Legend: A Pictorial Autobiography by David Farneth.
• Die Seeräuber-Jenny: Das bewegte Leben der Lotte Lenya, Donald Spoto.