|
London Overground
London Overground[1] (LO) és un servei ferroviari de rodalia a Londres, Watford i Three Rivers, al Regne Unit. London Overground és una marca de Transport for London (TfL) per als serveis de quatre línies de ferrocarril: Watford DC Line, North London Line, West London Line i Gospel Oak to Barking Line. El nom s'utilitza des del 2007, quan TfL es va fer càrrec del ferrocarril de la franquícia Silverlink. A partir de l'any 2010 tindrà una cinquena línia, la East London Line, antiga línia del Metro de Londres (London Underground, en anglès) i actualment fora de servei per les obres d'acondicionament que s'hi fan per traspassar-la a la xarxa de London Overground i obres per connectar-la amb la North London Line.[2] London Overground forma part de la xarxa de National Rail, circula com una franquícia de ferrocarril operada per l'empresa London Overground Rail Operations Ltd (LOROL), però l'autoritat contractant és Transport for London (TfL). Les línies de LO continuen sent propietat de Network Rail a excepció del tram Dalston-New Cross de East London Railway que seguirà sent propietat de TfL. LO es descriu com un sistema de rodalia, sobretot perquè comparteix vies amb serveis de mercaderies, tot i que hi ha la intenció d'introduir freqüències similars a les del metro.
HistòriaEls serveis ferroviaris de rodalia a Londres, com a la resta de la Gran Bretanya, s'executen mitjançant un sistema de franquícies de ferrocarril i estan manejats per empreses operadores de trens, gestionat per National Rail. El 2003 es va iniciar un projecte pilot per crear una marca sota la qual operarien múltiples companyies a Londres. Utilitzant la marca Overground Network, Transport for London va desplegar informació, senyalització a les estacions i als mapes en rutes seleccionades al South London. Aquest va ser el primer cop que TfL feia visible la influència sobre els serveis de National Rail a Londres. Finalment la marca pilot Overground Network es va retirar. El gener de 2004 el Department for Transport va anunciar una revisió de la indústria del ferrocarril al Regne Unit.[3] Com a part d'aquesta revisió, Transport for London va presentar propostes per establir "London Regional Rail Authority", una autoritat ferroviària regional a Londres, que donaria a TfL poders de regulació sobre els serveis de ferrocarril a dins i a fora del Gran Londres.[4] Un resultat d'aquesta consulta va ser la transferència de part de la franquícia Silverlink a TfL. Aquest és l'únic acord fins a la data d'avui d'un acord per a l'establiment d'una autoritat ferroviària.[5] La franquícia Silverlink tenia inicialment dues àrees d'operació: Silverlink County (serveis regionals des de London Euston a Northampton, St Albans Abbey, Bletchley i Bedford); i Silverlink Metro (serveis majoritàriament a l'àrea urbana de Londres). Quan la franquícia fou dividida el 2007, els serveis "County" van ser transferits a la franquícia London Midland, i els serveis "Metro" es van deixar sota el control de TfL.[6] Anuncis inicialsEl 20 de febrer de 2006 Department for Transport va anunciar que TfL es faria càrrec de la gestió dels serveis prestats per Silverlink Metro.[7] Es va convidar a possibles contractistes a operar sota el nom provisional de North London Railway. El 5 de setembre de 2006 es va anunciar la marca London Overground, i es va confirmar que la línia East London s'hi inclouria. LlançamentL'11 de novembre de 2007 TfL es va fer càrrec de la franquícia per al funcionament de l'operació dels trens de North London Railway, rutes de l'antiga Silverlink Metro. La cerimònia de llançament oficial va ser el 12 de novembre de 2007 a Hampstead Heath pel llavors alcalde de Londres Ken Livingstone. El llançament va anar acompanyat per una campanya de màrqueting titulada "London's new train set" (en català, Londres de la nova composició), amb cartells i fullets amb la imatge d'un model de tren dels nous trens d'Overground.[8] En el llançament, TfL es va comprometre a reformar el servei mitjançant la millora de freqüències, la dotació de personal a totes les estacions, millora de les instal·lacions de les estacions, la introducció de nou material rodant i permetre la utilització de la targeta Oyster.[9] Totes les estacions van ser profundament netejades,[10] i la marca Silverlink fou retirada. La senyalització va ser gradualment substituïda per London Overground. OperadorLondon Overground és operada per una empresa privada, London Overground Rail Operations Ltd (LOROL). Seguint un model similar al que s'utilitza a Docklands Light Railway, licitant a una empresa privada. A diferència de les franquícies de National Rail, TfL posa el preu de les tarifes, procura material rodant i decideix els nivells de servei. L'empresa a la que es va licitar el servei van ser MTR Laing (empresa propietat de MTR Corporation i Laing Rail), Govia, National Express Group (antiga operadora de Silverlink), i NedRailways. El desembre de 2006, es va reduir a Govia i MTR Laing, que van ser seleccionats al presentar la millora oferta,[11] i el 19 de juny del 2007 es va anunciar que MTR Laing era l'empresa definitivament seleccionada.[12] El contracte va ser signat el 2 de juliol del 2007. El contracte és per set anys, amb la possibilitat d'una pròrroga de dos anys.[13] En preparació per al llançament de London Overground, MTR Laing va canviar de nom per esdevenir London Overground Rail Operations Ltd (LOROL). El desembre del 2007, Henderson Group, l'empresa matriu de John Laing plc va anunciar la venda de la divisió de Laing Rail, que té la meitat de LOROL, Chiltern Railways i una participació en la Wrexham & Shropshire. L'abril de 2008, Laing Rail va ser comprada per un operador alemany Deutsche Bahn, que ara té una participació del 50% de LOROL.[14] Sistema actual IntroduccióLa xarxa inicial, va ser una continuació de Silverlink Metro tant en serveis com en horaris. Com el nom de London Overground indica, la gran majoria de la xarxa és en superfície, principalment composta de línies de ferrocarril que connecten àrees dels afores del Central London, amb una part considerable de la xarxa en la Zona 2. La xarxa també utilitza l'estació d'Euston al centre de Londres, la terminal sud de Watford DC Line.[2] RutesLondon Overground està composta per les següents línies:
La xarxa actual enllaça amb algunes línies del metro de Londres (Bakerloo, Central, District, Hammersmith & City, Jubilee, Northern i Victoria) i també amb les línies de tren lleuger Docklands Light Railway. Des del traspàs a la London Overground, les línies també apareixen al mapa del metro de Londres emès per Transport for London,[17] i també hi ha disponible un mapa que només hi apareixen les línies de London Overground.[18] Les rutes cobreixen bastantes àrees del nord del Gran Londres, i TfL té bastantes raons per controlar directament les línies:
Freqüències del serveiEl servei generalment comença entre les 5 (des de Watford Junction) del matí i les 6:30 (des de Barking), entre les 8 i les 9 els diumenges, i acaben a mitjanit. Les freqüències per a cada línia són les següents:
EstacionsLondon Overground serves the following stations:
Material rodant En totes les rutes exceptuant East London Line, van començar utilitzant British Rail Class 313 (BRC 313 o Class 313), 508 i 150 heretats de Silverlink. Això no obstant, TfL s'ha compromès a introduir nou material rodant al servei, incloent la East London Line, que durarà de tres a cinc anys. Des de 2009 circularan a les línies electrificades trens British Rail Class 378 construïts per Bombardier Transportation. La East London Line tindrà inicialment 20 trens de 4 cotxes i la North London Line 24 trens de 3 cotxes.[1] El 2011 la North London tindrà un cotxe més i la East London obtindrà tres trens més.[21]
Flota actual
Futura flota
ColorsTots els trens del London Overground mantenen els colors de Silverlink: lila i verd llima amb portes grogues. Els logotips de Silverlink s'han tret i s'han posat els de London Overground. No està previst que es faci cap més canvi fins que arribin les noves unitats. La decoració que ha elegit TfL per als nous trens és similar a la del metro de Londres, cotxes en blau i blanc amb portes taronges i frontals grocs.  Vegeu tambéReferències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: London Overground
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
