Lluís Bertran i Pijoan
![]() Lluís Bertran i Pijoan (La Canonja, Tarragonès, 12 de juliol de 1891[1] – Barcelona, 16 de desembre de 1959[2]) fou un escriptor, poeta i periodista català.[3] BiografiaVa iniciar Humanitats a la Universitat Pontifícia de Tarragona i poc després es va traslladar a Roma per acabar-los, però no ho va fer. En tornar a Barcelona estudià Filosofia i lletres a la Universitat. Poc després, va ser redactor del diari La Veu de Catalunya del 1917 fins al 1937. A més a més, va col·laborar a revistes com En Patufet, Cuca Fera, Ofrena o La Paraula Cristiana. El 1923 va fundar, juntament amb Josep Aragay, la revista El Borinot. Va ser funcionari de l'Ajuntament de Barcelona on estava encarregat de la Gaseta Municipal de Barcelona. A partir del juny de 1941[4] fou redactor de Solidaridad Nacional fins a la seva jubilació. No només va escriure llibres sinó que en va ser traductor de diverses obres com Medea de Sèneca; Lletres del meu molí, d'Alfons Daudet o El miracle de la muntanya, de N. S. Lieskov.[5] Obra
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia