Llista d'obres de Velázquez

A l'esquerra del quadre de Las Meninas, es troba el pintor davant d'una gran tela; es considera que aquest és el millor autoretrat de Velázquez. Sobre el seu pit es troba l'emblema de l'Orde de Sant Jaume, que va ser pintat posteriorment.

La carrera artística de Diego Velázquez va transcórrer, aproximadament, entre 1617, any en què és acceptat en el gremi de pintors i 1660. Durant aquests més de quaranta anys de pintor va produir al voltant d'un centenar d'obres. Va ser un pintor cortesà, cultivat, el pintor oficial de la cort del rei Felip IV de Castella.

La temàtica de Velázquez és àmplia: el retrat, la pintura històrica, religiosa o mitològica, el nu femení, el paisatge i la natura morta. No obstant això, va destacar com a retratista, sobretot de la cort: des dels reis fins als bufons. És considerat el retratista espanyol amb més talent del segle xvii.

És especialment important, tant pel nombre d'obres com per la seva qualitat, l'obra conservada al Museu del Prado de Madrid, institució que va heretar gran part de les col·leccions reials espanyoles. En aquest museu es conserven unes 48 pintures de l'artista, que suposen aproximadament un terç de tota la seva producció i entre les quals hi ha moltes de les seves obres mestres. Destaca també el grup d'obres del Kunsthistorisches Museum de Viena, ja que la cort d'aquesta ciutat va rebre diversos retrats enviats per Felip IV. Altres museus del món compten amb importants obres seves, especialment en l'àmbit anglosaxó: al Regne Unit, la National Gallery de Londres, la col·lecció Wallace i Apsley House (Wellington Museum), i als Estats Units el Museu Metropolità d'Art de Nova York i el Museu de Belles Arts de Boston.

El catàleg de les obres de Velázquez de José López-Rey és un dels més reconeguts. Inclou tant les obres que segons el parer de l'autor van sortir completament de la seva mà, com aquelles en què va comptar amb una participació més o menys significativa del taller. Es va publicar el 1963 i va ser revisat el 1979. Al primer incloïa cent vint obres del pintor i en la revisió posterior eren cent vint-i-tres més sis dibuixos.[1] A l'edició definitiva de 1996 va recusar un d'aquests dibuixos i va incorporar una nova pintura la Temptació de Sant Tomàs d'Aquino. L'atribució d'algunes altres obres encara avui és objecte de controvèrsia entre els especialistes.

Evolució del seu estil pictòric

Als seus primers anys de pintor a Sevilla el seu estil va ser el naturalisme tenebrista amb una llum intensa i dirigida, la seva pinzellada densament empastada modelava les formes amb precisió, els seus colors dominants eren tons torrats i carnacions rogenques.[2]

Amb 24 anys es va traslladar a Madrid, on va ser nomenat pintor del rei i quatre anys més tard va ser ascendit a pintor de cambra, el càrrec més important entre els pintors del rei i que va conservar durant la resta de la seva vida. A Madrid el seu estil va anar evolucionant i va passar a pintar amb grisos i negres en lloc dels colors terrosos.[3]

En el seu primer viatge a Itàlia (1629-1630) va realitzar una radical transformació del seu estil: va assajar noves tècniques cercant la lluminositat. Cap a la meitat de 1630 es considera que va trobar el seu propi llenguatge pictòric mitjançant una combinació de pinzellades soltes de colors transparents i tocs precisos de pigment per ressaltar els detalls. Aquesta evolució es va produir a causa del coneixement de l'obra d'altres artistes, especialment la col·lecció reial i els quadres que va estudiar a Itàlia. També per la seva relació directa amb altres pintors, com a Rubens a la seva visita a Madrid i els que va conèixer en el seu primer viatge a Itàlia.[4]

Josep Gudiol Ricart així explica el seu canvi d'estil pictòric de maduresa. El 1632 va pintar un retrat del príncep Baltasar Carlos que representa el començament d'una nova etapa a la tècnica de Velázquez que en una llarga evolució el va portar fins a les seves últimes pintures, mal anomenades impressionistes. Algunes zones d'aquest quadre, especialment en el vestit, Velázquez deixa de modelar la forma, tal com és, per pintar segons la impressió visual. Cercava així la simplificació del treball pictòric, però això exigia un coneixement profund de la manera com es produeixen els efectes de llum a les coses representades en la pintura. Es precisa també una gran seguretat, una gran tècnica i un instint considerable per poder escollir els elements dominants i principals, aquells que li permetran a l'espectador copsar amb exactitud tots els detalls com si haguessin estat pintats veritablement detalladament. Precisa també d'un domini total del clarobscur per donar la sensació de volum.[5]

L'evolució de la seva pintura va prosseguir cap a una més gran simplificació i rapidesa d'execució. La seva tècnica, amb el pas del temps, es va tornar més precisa i esquemàtica.[4] Així a la seva última dècada de vida (1650-1660) el seu estil va ser més esbossat i va assolir un gran domini de la llum. El pintor tenia per costum retocar les seves obres després de concloses; en alguns casos aquests retocs es van produir anys més tard.[6]

Com l'estil de Velázquez va anar evolucionant, aquests retocs provoquen dubtes en algunes obres sobre l'època en les quals van ser pintades o també problemes d'autoria si el que va retocar va ser un quadre executat pel taller. En el seu taller va ingressar el 1631 un jove ajudant, Juan Bautista Martínez del Mazo que dos anys més tard es va casar amb la filla gran de Velázquez. Martínez del Mazo apareix des d'aleshores estretament unit a Velázquez, com el seu ajudant més important. Les seves pròpies obres no passen de ser còpies o adaptacions del mestre sevillà.[5] La seva intervenció en algunes obres de Velázquez, que a la seva mort havien quedat sense acabar, ha originat discussions entre els crítics sobre l'atribució d'uns certs quadres a Velázquez o a Mazo.[7]

Obres originals

Llista exhaustiva de les obres reconegudes com a originals del pintor Diego Velázquez.

Etapa sevillana (fins a 1621)

Quadre	Nom	Data	Tècnica	Dimensions	Localització	Notes	Referències
	Tres homes a taula	ca. 1617	Oli sobre tela	108,5 × 102 cm	Ermitage, Sant Petersburg
	Esmorzar de pagesos	ca. 1618	Oli sobre tela	96 × 102 cm	Museu de Belles Arts de Budapest, Budapest
	Cap d'home	ca. 1618	Oli sobre tela		Ermitage, Sant Petersburg	Coincideix amb el cap d'un dels homes retratats a Esmorzar de pagesos
	Els tres músics	ca. 1618	Oli sobre tela	87 × 110 cm	Staatliche Museen, Berlín
	La mulata o El sopar d'Emaús	1617-1618 (o 1623?)	Oli sobre tela	56 × 118 cm	National Gallery of Ireland, Dublín
	Dos homes a taula	ca. 1618	Oli sobre tela	64,5 × 105 cm	Apsley House, Wellington Museum, Londres
	La Immaculada Concepció	1618	Oli sobre tela	135 × 102 cm	National Gallery de Londres
	Cap de dona	ca. 1618	Dibuix sobre paper		Biblioteca Nacional, Madrid
	Cap de dona	ca. 1618	Dibuix sobre paper		Biblioteca Nacional, Madrid
	Vella fregint ous	1618	Oli sobre tela	99 × 169 cm	National Gallery of Scotland, Edimburg
	Adoració dels Mags	1619	Oli sobre tela	204 × 126,5 cm	Museu del Prado, Madrid
	Sant Joan Evangelista a Patmos	1619-1620	Oli sobre tela	135,3 × 102,8 cm	National Gallery de Londres
	Crist a la casa de Marta i Maria	1619-1620	Oli sobre tela	60 × 103,5 cm	National Gallery de Londres, Londres
	Cap d'apòstol	1618-1620	Oli sobre tela	38 × 29 cm	Museu de Belles Arts de Sevilla |	Préstec del Museu del Prado a qui pertany.
	Sant Pau	1618-1620	Oli sobre tela	99 × 78 cm	Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
	Sant Tomàs apòstol	1618-1620	Oli sobre tela	95 × 73 cm	Musée des beaux-arts, Orleans
	La cuinera	1620	Oli sobre tela	55,5 × 104,5	Art Institute of Chicago, Chicago	Réplica de La mulata de 1618, amb variants
	La cuinera	1620 ca.	Oli sobre tela		Museum of Fine Arts Houston, Houston	Réplica parcial de La mulata de 1618, amb variants. Atribuïda a Velázquez per Soni Bomford, en 2017.[8]
	El sopar d'Emaús	1620	Oli sobre tela	123 × 132,6 cm	Metropolitan Museum of Art, Nova York	Datació controvertida, proposant-se dates que van des de 1619 (Lafuente Ferrari) fins a un moment immediatament posterior al retorn del primer viatge a Itàlia (Marías).[9]
	Les llàgrimes de Sant Pere	ca. 1620	Oli sobre tela	132 × 98,5 cm	Fondo Villar Mir, Madrid	Descoberta per Manuela Mena en 1999; Alfonso E. Pérez Sánchez i Guillaume Kientz la consideren autògrafa.
	Aiguader de Sevilla	1620	Oli sobre tela	106 × 82 cm	Apsley House, Londres
	Aiguader de Sevilla	ca. 1620	Oli sobre tela		Galleria degli Uffizi, Florència	Rèplica de l'anterior, potser del mateix pintor; hi ha autors que li donen la primacia
	Retrat de Cristóbal Suárez de Ribera	1620	Oli sobre tela	197 × 137 cm	Museu de Belles Arts de Sevilla |	Signat i datat en un plec del vestit amb monograma de difícil lectura «(DOVZ o DLV), 1620».[10] Es tractaria d'un retrat pòstum, perquè el retratat va morir el 1618, encara que Mayer va pensar que monograma i data podien ésser apòcrifs.[11]
	Retrat de cavaller (potser Francisco Pacheco)	1620	Oli sobre tela	40 × 36 cm	Museu del Prado, Madrid
	Retrat de Jerónima de la Fuente	1620	Oli sobre tela	160 × 110 cm	Museu del Prado, Madrid	Procedent de Santa Isabel la Real de Toledo. Signada i datada «Diego Velazquez f. 1620.». El filacteri al voltant de la creu amb la seva inscripció, ara il·legible, va ser esborrat el 1944, després d'ingressar el quadre en el Museu, per haver-se cregut apòcrifa.[12]
	Retrat de Jerónima de la Fuente	1620	Oli sobre tela	162 × 107 cm	Col·lecció Fernández Araoz, Madrid	Possiblement, còpia de l'anterior. Signatura i data «Diego Velazquez f. 1620.» afegides en data posterior i per mà aliena.[13]

Madrid (1622-1629)

Quadre	Nom	Data	Tècnica	Dimensions	Localització	Notes	Referències
	Retrat de Luis de Góngora	1622	Oli sobre tela	50,3 × 40,5 cm	Museu de Belles Arts de Boston	N'hi ha rèpliques al Prado i al Lázaro Galdiano de Madrid
	Retrat d'un home de quaranta anys potser Francisco de Rioja	ca. 1622	Oli sobre tela	66,5 × 51	Col·lecció Payá, Madrid	Presentat per Mayer el 1936, López-Rey el considera de Velázquez, mentre que Brown només ho considera com una possibilitat.
	Retrat d'home jove o Autoretrat	1623	Oli sobre tela	56 × 39 cm	Museu del Prado, Madrid
	Retrat de Felip IV	ca. 1623	Oli sobre tela	61,6 × 48,2 cm	Meadows Museum, Dallas (Texas)	Còpia, potser autògrafa, de l'original perdut, el primer retrat de Felip IV que va fer l'autor segons Brown[14]
	Retrat de Felip IV amb cuirassa	ca. 1623	Oli sobre tela	57 × 44 cm	Museu del Prado, Madrid
	Retrat de Felip IV jove, dret	1623	Oli sobre tela	198 × 101,5 cm	Museu del Prado, Madrid	Repintat en 1628
	Retrat de Felip IV jove, dret	1624	Oli sobre tela	200 × 103 cm	Metropolitan Museum of Art, Nova York	Còpia (potser autògrafa) del retrat del Prado, en el seu estat de 1623, abans d'ésser modificat
	La mare de Déu posa la casulla a Sant Ildefons	1623	Oli sobre tela	165 × 115 cm	Museu de Belles Arts de Sevilla |
	Retrat de noble (Juan de Fonseca?)	ca. 1623	Oli sobre tela	52 × 40 cm	Detroit Institute of Arts, Detroit	Hi ha dubtes sobre l'autoria
	Retrat del Comte-Duc d'Olivares dret	1623-1624	Oli sobre tela	216 × 129,5 cm	Hispanic Society, Nova York	Autoria discutida: original o còpia d'un original perdut; M. Díaz Padrón el considera obra de Gaspar Crayer
	Retrat del Comte-Duc d'Olivares dret	1623-1624	Oli sobre tela		Col·lecció Várez Fisa, Madrid	Autoria discutida: original o còpia d'un original perdut; podria ser obra de Gaspar Crayer
	Retrat del Comte-Duc d'Olivares dret	1623-1624	Oli sobre tela		Col·lecció Fernández Araoz, Madrid	Autoria discutida: original o còpia d'un original perdut; podria ser obra de Gaspar Crayer
	Retrat del Comte-Duc d'Olivares dret	1624	Oli sobre tela	206 × 106 cm	Museo de Arte de São Paulo, São Paulo
	El trinitari Simón de Rojas mort	1624	Oli sobre tela	101 × 121 cm	Col·lecció dels Ducs de l'Infantado, Madrid Dipositat al Museu de Belles Arts de València	Ha estat atribuït a Vicente Carducho
	Retrat de dama	1625	Oli sobre tela	32 × 24 cm	Palau Reial de Madrid, Madrid	Robat en 1989, se'n desconeix on és
	Retrat de l'infant Carles	1626-1627	Oli sobre tela		Museu del Prado, Madrid
	Banyes de cérvol	1626	Oli sobre tela		Palau Reial de Madrid, Madrid	Les banyes poden ser de mà de Velázquez, essent la resta d'animals afegits posteriorment
	Cap de cérvol	1626-1627	Oli sobre tela	66, 5 × 52,5 cm	Museu del Prado, Madrid
	Retrat de Felip IV jove, dret	ca. 1628	Oli sobre tela		Isabella Stewart Gardner Museum, Boston	Còpia (potser autògrafa) del retrat del Prado, procedent de la col·lecció del Marquès de Leganés
	Retrat de Sebastián García de la Huerta	ca. 1628	Oli sobre tela	121 × 101 cm	Col·lecció particular	Carmen Garrido (2012) l'atribueix a Velázquez; A. L. Mayer (1936), també
	El geògraf o Demòcrit	1628-1629	Oli sobre tela		Musée des beaux-arts, Rouen
	El triomf de Bacus(o Els embriacs)	1628-1629	Oli sobre tela	165 × 225 cm	Museu del Prado, Madrid

Primer viatge a Itàlia (1629-1630)

Quadre	Nom	Data	Tècnica	Dimensions	Localització	Notes	Referències
	Cap d'Apol·lo	1630	Oli sobre tela		Col·lecció particular, Japó	Possiblement, estudi per a l'Apol·lo de La forja de Vulcà
	La forja de Vulcà	1630	Oli sobre tela	223 × 290	Museu del Prado, Madrid
	La túnica de Josep	1630	Oli sobre tela	223 × 250	Monestir de l'Escorial, San Lorenzo de El Escorial
	Retrat de Maria d'Àustria, regna d'Hongria	1630	Oli sobre tela	58 × 44	Museu del Prado, Madrid
	Retrat de cavaller jove	ca. 1630	Oli sobre tela	89,5 × 69,5 cm	Alte Pinakothek, Múnic
	Retrat de cavaller	ca. 1630	Oli sobre tela		Col·lecció particular, Princeton	Abans havia estat a la col·lecció Contini-Bonaccosi de Florència
	Retrat de cavaller, probablement Juan Mateos	ca. 1630	Oli sobre tela	47 × 39 cm	Comprada en 2011 per l'Alfred Bader Fine Arts de Milwaukee	Peter Cherry publicà (Ars magazine, oct. 2011) l'atribució a Velázquez; les neteges posteriors la confirmaren i en 2013 sortí a subhasta
	Retrat d'home (Autoretrat?)	ca. 1630	Oli sobre tela	68,6 × 55,2 cm	Metropolitan Museum of Art, Nova York	Abans atribuït a Anton van Dyck; possible estudi per a una figura de La rendició de Breda (és la mateixa persona que s'hi veu darrere el cavall, a la dreta)

Madrid (1631-1648)

Quadre	Nom	Data	Tècnica	Dimensions	Localització	Notes
	Diego Corral de Arellano	1631	Oli sobre tela	215 × 110 cm	Museu del Prado, Madrid	Feia parella amb el retrat d'Antonia de Ipeñarrieta, la seva esposa (1634)
	El príncep Baltasar Carlos amb un nan	1631	Oli sobre tela	128 × 102 cm	Museu de Belles Arts de Boston	Presenta una inscripció, sobre la cortina esquerra: «Aetatis AN./MENS 4». Brown i Elliott pensen que falta, un 2 després d'AN, corresponent a l'edat del retratat als dos anys i quatre mesos, el quadre es va destinar a commemorar la jura com a hereu per les Corts de Castella, cerimònia que va tenir lloc el 1632 i a la qual el príncep hauria acudit, segurament, vestit com ho fa en aquest retrat.[15]
	El príncep Baltasar Carlos	1632	Oli sobre tela		Col·lecció Wallace, Londres
	Crist a la creu	1631	Oli sobre tela	100 × 57 cm	Museu del Prado, Madrid
	Pedro de Barberana amb l'hàbit de Calatrava	1631-1632	Oli sobre tela		Kimbell Art Museum, Fort Worth (Texas)
	Juan Mateos	1631-1632	Oli sobre tela	108 × 89,5 cm	Gemäldegalerie, Dresden	Les mans estan només esbossades, però amb algun toc de llum blanca que fa pensar que Velázquez ho donés per conclòs en aquest estat.
	Temptació de Sant Tomàs d'Aquino	1631-1632	Oli sobre tela	244 × 203 cm	Museu Diocesà d'Oriola
	Crist crucificat	1632 ?	Oli sobre tela	249 × 170,5 cm	Museu del Prado, Madrid
	Crist flagel·lat i l'ànima cristiana	1632	Oli sobre tela	165,1 × 206,4 cm	National Gallery de Londres
	Una sibil·la	1632	Oli sobre tela	62,1 × 50 cm	Museu del Prado, Madrid	Possible retrat de Juana Pacheco, la seva esposa
	Felip IV	1632	Oli sobre tela	127 × 86,5 cm	Kunsthistorisches Museum, Viena	Generalment considerada obra de Velázquez amb col·laboració del taller.[16] Per a López-Rey únicament el cap i algun petit detall podrien considerar-se de Velázquez.[17]
	La reina Elisabet de Borbó	1632	Oli sobre tela	132 × 101,5 cm	Kunsthistorisches Museum, Viena	Amb molta intervenció del taller
	El bufó anomenat Joan d'Àustria	1632-1633	Oli sobre tela	210 × 124,5 cm	Museu del Prado, Madrid	Per a la Torre de la Parada (pavelló de caça)
	Santa Rufina	1632-1634	Oli sobre tela		Casa de Velázquez, Sevilla
	Retrat d'home, potser Retrat de José Nieto	1632-1634	Oli sobre tela	76 × 64,5 cm	Apsley House, Londres
	Cavall blanc	1635	Oli sobre tela	310 × 245 cm	Palau Reial de Madrid, Madrid	Estudi per a un retrat eqüestre
	Retrat del Comte-Duc d'Olivares a cavall	1634	Oli sobre tela	313 × 239 cm	Museu del Prado, Madrid
	Retrat d'Antonia de Ipeñarrieta y Galdós i son fill Luis	1634	Oli sobre tela	205 × 115 cm	Museu del Prado, Madrid	Feia parella amb el retrat de Diego Corral de Arellano, el seu espòs (1631)
	La rendició de Breda (o Les llances)	1634	Oli sobre tela	307 × 367 cm	Museu del Prado, Madrid
	Retrat de Felip III a cavall	1629-1635	Oli sobre tela	300 × 314 cm	Museu del Prado, Madrid	Per al Saló de Regnes del Palau del Buen Retiro; feia parella amb el de Margarida d'Àustria
	Retrat de la reina Margarida d'Àustria a cavall	1629-1635	Oli sobre tela	302 × 311,5 cm	Museu del Prado, Madrid	Amb intervenció del taller; per al Saló de Regnes del Palau del Buen Retiro; parella del de Felip III
	Retrat de la reina Elisabet de Borbó a cavall	1629-1635	Oli sobre tela	301 × 314 cm	Museu del Prado, Madrid	Amb intervenció del taller; per al Saló de Regnes del Palau del Buen Retiro; parella del de Felip IV
	Retrat de Felip IV a cavall	1634-1635	Oli sobre tela	303,5 × 317,5 cm	Museu del Prado, Madrid	Per al Saló de Regnes del Palau del Buen Retiro; feia parella amb el d'Elisabet de Borbó
	Retrat del príncep Baltasar Carles a cavall	1634-1635	Oli sobre tela	209,5 × 174 cm	Museu del Prado, Madrid	Per al Saló de Regnes del Palau del Buen Retiro
	Retrat del Comte-Duc d'Olivares sobre un cavall blanc	ca. 1635	Oli sobre tela		Metropolitan Museum of Art, Nova York	Rèplica en format reduït del retrat del Prado, potser autògrafa; López-Rey l'atribueix a Martínez del Mazo
	Retrat de Felip IV en marró i argent (Silver Philip o Felip d'argent)	1635	Oli sobre tela	199 × 113 cm	National Gallery de Londres	Fins al s. XIX era al monestir de l'Escorial
	Retrat d'Elisabet de Borbó	ca. 1635	Oli sobre tela		Col·lecció particular, Nova York	Còpia, potser autògrafa, d'un retrat desaparegut
	Retrat del Comte-Duc d'Olivares	1635	Oli sobre tela	67 × 54,5 cm	Ermitage, Sant Petersburg
	Retrat de Felip IV caçador	1634-1636	Oli sobre tela	191 × 126 cm	Museu del Prado, Madrid	Per a la Torre de la Parada (pavelló de caça)
	Retrat del cardenal infant Ferran com a caçador	1634-1636	Oli sobre tela	191 × 107 cm	Museu del Prado, Madrid	Per a la Torre de la Parada (pavelló de caça)
	Retrat del príncep Baltasar Carles caçador	1635	Oli sobre tela	191 × 103 cm	Museu del Prado, Madrid	Per a la Torre de la Parada (pavelló de caça)
	La dama del ventall	1635	Oli sobre tela	95 × 70 cm	Col·lecció Wallace, Londres
	L'escultor Juan Martínez Montañés	1635-1636	Oli sobre tela	109 × 107 cm	Museu del Prado, Madrid
	La tela reial o Cacera de porcs senglars a l'Hoyo de Manzanares	1635-1637	Oli sobre tela		National Gallery de Londres	Obra en col·laboració amb Juan Bautista Martínez del Mazo; potser Velázquez va pintar-hi algunes de les figures del primer pla, tot i que l'autoria és discutida
;	El príncep Baltasar Carles al picador	1636-1637	Oli sobre tela	144 × 96,5 cm	Col·lecció del Duc de Westminster, Londres
	Pablo de Valladolid (o Retrat d'un actor)	1636-1637	Oli sobre tela	212,4 × 125 cm	Museu del Prado, Madrid
	El bufó Juan de Calabazas (El bufó Calabacillas o "El bobo de Coria")	1637-1639	Oli sobre tela	106,5 × 82,5 cm	Museu del Prado, Madrid	Per a la Torre de la Parada (pavelló de caça)
	Bust del Comte-Duc d'Olivares	ca. 1638	Oli sobre coure		Palau Reial de Madrid, Madrid
	Retrat de Francesc I d'Este, duc de Mòdena	1638-1639	Oli sobre tela	68 × 51 cm	Galleria Estense, Mòdena
	Fragment del retrat de Fernando Valdés	1639	Oli sobre tela		Palau Reial de Madrid, Madrid	Únic fragment conservat del retrat, a banda de còpies; el 1989, el fragment va ser robat i no se'n coneix on és
	El bufó Barbarroja o Castañeda	1637-1640	Oli sobre tela	200 × 121,5 cm	Museu del Prado, Madrid	Per a la Torre de la Parada (pavelló de caça)
	La cosidora	1640	Oli sobre tela	74 × 60 cm	National Gallery of Art, Washington D.C.	Potser és un retrat de la seva muller o filla
	Felip IV a Fraga	1640	Oli sobre tela	133 × 98 cm	Frick Collection, Nova York
	El príncep Baltasar Carlos dret	1640	Oli sobre tela	128,5 × 99 cm	Kunsthistorisches Museum, Viena
	Mart descansant	1640	Oli sobre tela	179 × 95 cm	Museu del Prado, Madrid
	Menip	1639-1641	Oli sobre tela	178,2 × 93,5 cm	Museu del Prado, Madrid
	Esop	1639-1642	Oli sobre tela	179 × 94 cm	Museu del Prado, Madrid
	Cap de nena	1642	Oli sobre tela	51,5 × 41	Hispanic Society of America, Nova York
	Sant Antoni Abat i Sant Pau l'Eremita	ca. 1642	Oli sobre tela	257 × 188 cm	Museu del Prado, Madrid	Per a l'ermita de Sant Antoni al Palau del Buen Retiro de Madrid.
	La coronació de la Mare de Déu	1641-1644	Oli sobre tela	176 × 124 cm	Museu del Prado, Madrid
	Aracné o Sibil·la	ca. 1644	Oli sobre tela	64 × 58 cm	Meadows Museum, Dallas
	El bufó Francisco Lezcano "el Niño de Vallecas"	1643-1645	Oli sobre tela	106 × 83 cm	Museu del Prado, Madrid
	El cardenal Gaspar de Borja y Velasco	ca. 1645	Dibuix sobre paper		Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid	Dibuix original per al retrat, perdut, del qual només es conserven còpies
	El cardenal Gaspar de Borja y Velasco	ca. 1645	Oli sobre tela	106 × 83 cm	Museu de Arte de Ponce, Puerto Rico	No és de mà del pintor; possible còpia d'un original perdut de Velázquez; n'hi ha d'altres còpies a Frankfurt i a la Catedral de Toledo.
	El bufó Diego de Acedo "el Primo"	ca. 1645	Oli sobre tela	106 × 83 cm	Museu del Prado, Madrid
	El nan Sebastián de Morra	ca. 1645	Oli sobre tela	106,5 × 81,5 cm	Museu del Prado, Madrid
	El nan Sebastián de Morra	ca. 1645	Oli sobre tela		Col·lecció particular, Suïssa	Rèplica, potser autògrafa, del retrat anterior.
	Vista de Saragossa	1647	Oli sobre tela	181 × 331 cm	Museu del Prado, Madrid	Obra en col·laboració amb Juan Bautista Martínez del Mazo; potser Velázquez va pintar-hi algunes de les figures del primer pla
	Juan Francisco de Pimentel, Conde de Benavente	1648?	Oli sobre tela	109 × 88 cm	Museu del Prado, Madrid
	La infanta Maria Teresa	1648	Oli sobre tela	48 × 37 cm	Metropolitan Museum of Art, Nova York
	Cap de cavaller amb cadena d'or i creu	1645-1650	Oli sobre tela	67 × 56 cm	Gemäldegalerie, Dresden

Segon viatge a Itàlia (1649-1651)

Quadre	Nom	Data	Tècnica	Dimensions	Localització	Notes	Referències
	Autoretrat	1650	Oli sobre tela	45 × 38 cm	Museu de Belles Arts de València
	Retrat de criada (La gallega)	ca. 1650	Oli sobre tela		Col·lecció particular	Inacabat, la majoria de crítics el consideren autògraf.
	El cardenal Camillo Massimi	ca. 1650	Oli sobre tela	45 × 38 cm	National Gallery de Londres
	El cardenal Camillo Astalli Pamphili	ca. 1650	Oli sobre tela	61 × 48,5 cm	Hispanic Society of America, Londres
	Retrat de Juan de Pareja	1649-1650	Oli sobre tela	81,3 × 69,9 cm	Metropolitan Museum of Art, Nova York
	Ferdinando Brandani	1649-1650	Oli sobre tela	50,5 × 47	Museu del Prado, Madrid
	Cap d'Innocenci X	1650	Oli sobre tela	49 × 42 cm	National Gallery of Art, Washington D.C.	Possiblement, és un estudi previ per al retrat
	Retrat d'Innocenci X	1650	Oli sobre tela	140 × 120 cm	Galleria Doria-Pamphili, Roma
	Retrat d'Innocenci X	1650	Oli sobre tela		Apsley House, Wellington Museum, Londres	Rèplica del retrat de Roma de gran qualitat. Palomino diu que Velázquez va fer una còpia del retrat i que la va conservar al seu estudi; podria ésser aquesta, que abans d'arribar a Londres es conservava a Madrid
	Retrat d'Olimpia Maidalchini Pamphilij	1650	Oli sobre tela	77,4 × 61 cm	Subhastat en 2019 a Londres.	Retrat de l'amant i familiar del papa Innocenci X. Consta en l'inventari de Gaspar de Haro y Fernández de Córdoba de 1687. Perdut, s'ha identificat en una col·lecció particular en 2002.
	Retrat de Cristoforo Segni, majordom del Papa	1650-1651	Oli sobre tela	144 × 92 cm	Col·lecció particular, Regne Unit. Abans a la col·lecció Kisters de Kreuzlingen (Suïssa); subhastado el febrer de 2018[18]	Hi col·labora Pietro Martire Neri: en el paper hi ha la signatura «Alla Santta. di Nro. Sig.re. Innocenzio Xº Mons Maggiordomo ne parti a S.Sta. Per Diego de Silva Velasq. e Pietro Martire Neri». Pérez Sánchez atribueix el cap a Velázquez.
	Els jardins de la Vil·la Mèdici de Roma	1649-1651? (o 1634?)	Oli sobre tela	48 × 42	Museu del Prado, Madrid
	Els jardins de la Vil·la Mèdici de Roma	1649-1651? (o 1634?)	Oli sobre tela	44 × 38	Museu del Prado, Madrid
	Venus del mirall	1649-1651	Oli sobre tela	122 × 177 cm	National Gallery, Londres

Madrid (1651-1660)

Quadre	Nom	Data	Tècnica	Dimensions	Localització	Notes	Referències
	Retrat de la infanta Maria Teresa	1651	Oli sobre tela	44,5 × 40 cm	Metropolitan Museum of Art, Nova York
	Retrat de la infanta Maria Teresa als catorze anys	1652-1653	Oli sobre tela	127 × 98,5 cm	Kunsthistorisches Museum, Viena	N'hi ha còpia de taller a Boston
	Retrat de la reina Mariana d'Àustria	1652-1653	Oli sobre tela	231 × 131 cm	Museu del Prado, Madrid		[19]
	Retrat de la infanta Margarita en rosa	1653	Oli sobre tela	128 × 100 cm	Kunsthistorisches Museum, Viena
	Retrat de la infanta Margarita en rosa	1653	Oli sobre tela		Col·lecció dels Ducs d'Alba, Madrid	Rèplica de qualitat de l'anterior; alguns la consideren autògrafa
	Retrat de la infanta Margarita als tres anys	1653	Oli sobre tela	128,5 × 100 cm	Kunsthistorisches Museum, Viena
	Retrat de la infanta Margarita	1654	Oli sobre tela	70 × 59 cm	Musée du Louvre, París
	Bust de Felip IV	1652-1655	Oli sobre tela	69 × 56,2 cm	Museo del Prado, Madrid
	Bust de Mariana d'Àustria	1656	Oli sobre tela		Meadows Museum, Dallas	Potser estudi per a un retrat major
	Bust de Mariana d'Àustria	ca. 1656-1657	Oli sobre tela		Col·lecció Thyssen-Bornemisza al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
	Les filadores (o La faula d'Aracné o El somni d'Aracné)	1654-1657	Oli sobre tela	167 × 252 cm (222,5 × 293 cm amb els afegits posteriors)	Museu del Prado, Madrid
	Las Meninas (La família de Felip IV)	1656-1657	Oli sobre tela	142 × 122 cm	Kingston Lacy, Dorset (Anglaterra)	Matías Díaz Padrón la creu autògrafa, com a esborrany o quadre preparatori, potser per mostrar al rei el resultat previst; s'havia considerat una còpia posterior de J. B. del Mazo
	Las Meninas (La família de Felip IV)	1656-1657	Oli sobre tela	318 × 276 cm	Museu del Prado, Madrid
	Retrat de Felip IV	1657	Oli sobre tela	47 × 37,5 cm	National Gallery de Londres	Últim retrat de Felip IV
	Mercuri i Argos	1659	Oli sobre tela	127 × 248 cm	Museu del Prado, Madrid
	Retrat de la infanta Margarida d'Àustria en blau	1659	Oli sobre tela	127 × 107 cm	Kunsthistorisches Museum, Viena
	Retrat de l'infant Felip Pròsper	1659	Oli sobre tela	128,5 × 99,5 cm	Kunsthistorisches Museum, Viena
	Retrat de la infanta Margarida d'Àustria	1659	Oli sobre tela		Museu d'Art Occidental i Oriental, Kíev

Obres que s'havien cregut originals de Velázquez i avui descatalogades

Quadre	Nom	Data	Tècnica	Dimensions	Localització	Notes	Referències
	Francisco de Quevedo	ca. 1631	Oli sobre tela		Instituto Valencia de Don Juan, Madrid	Considerat durant anys com una còpia d'un original perdut de Velázquez, s'ha adjudicat després a Juan van der Hammen
	Reunió de tretze personatges	ca. 1630	Oli sobre tela		Musée du Louvre, París	Al segle xix es pensava que era obra de Velázquez; avui hi ha consens en considerar-la de Juan Bautista del Mazo
	Nan amb gos o El bufó Antonio el Inglés	1640-1645	Oli sobre tela	142 × 107 cm	Museo del Prado, Madrid	Atribuït a Velázquez, s'ha adjudicat després a Carreño de Miranda i, actualment, a Juan Bautista Martínez del Mazo
	Retrat de la infanta Margarida d'Àustria	1659-1664	Oli sobre tela	120,5 × 94,5 cm	Kunsthistorisches Museum, Viena	Acabat per Juan Bautista del Mazo; possiblement és tota obra seva, sobre idea de Velázquez
	Retrat de la infanta Margarida d'Àustria	1660	Oli sobre tela	212 × 147 cm	Museo del Prado, Madrid	S'havia considerat l'última obra de Velázquez, però va ser pintada per Juan Bautista del Mazo, a partir del retrat anterior; Velázquez podria haver fet l'esborrany o la idea general

Obres atribuïdes a Velázquez per algun autor

Quadre	Nom	Data	Tècnica	Dimensions	Localització	Notes	Referències
	Retrat de nena o Immaculada nena	1616-1617	Oli sobre tela		Col·lecció particular, subhastat el 2017 a Madrid	Atribuït per Richard de Willerminn el 2010.[20]
	Educació de la Mare de Déu	ca. 1617	Oli sobre tela	cm	Yale University Art Gallery	Atribuït per John Marciari el 2010, Benito Navarrete i d'altres; atribució no acceptada per Jonathan Brown,[21] pendent de més investigacions
	Immaculada Concepció	ca. 1618-1620	Oli sobre tela	142 × 98,5 cm	Centro de Investigación Diego Velázquez, Sevilla	Atribuït a Velázquez per Jonathan Brown;[22] Pérez Sánchez el considera d'Alonso Cano.[23]
	Sant Joan Baptista al desert	ca. 1620	Oli sobre tela	175 × 152 cm	Art Institute, Chicago	Javier Portús defensa l'autoria de Velázquez; altres l'atribueixen a Alonso Cano o un altre pintor desconegut
	Home jove	ca. 1620-1625	Oli sobre tela	73 × 61,2 cm	Polònia; pintura perduda durant la Segona Guerra Mundial	Al museu estava atribuïda a Velázquez; només se'n conserva la fotografia en blanc i negre
	Felip IV amb cuirassa, jove	ca. 1625	Oli sobre tela		Ringling Museum, Sarasota	Alguns crítics la consideren obra autògrafa
	El bufó Juan de Calabazas	ca. 1626	Oli sobre tela		Museu d'art de Cleveland	López Rey el considerava autògraf, però sembla que no és obra del pintor.
	Cap de dama	ca. 1630	Oli sobre tela		Museu Lázaro Galdiano, Madrid	Alguns crítics la consideren obra autògrafa
	Retrat de cavaller (possible autoretrat?)	1630	Oli sobre tela	67 × 50 cm	Musei Capitolini, Roma	L'atribució és discutida i hi ha autors que en neguen la de Velázquez
	Baralla davant l'ambaixada espanyola	1630	Oli sobre coure		Collezione Pallavicini, Roma	Marini l'atribueix a Velázquez i el considera part del conjunt format per La túnica de Josep i La farga de Vulcà, amb el tema comú de l'engany; ningú més, però, li dona suport.
	Dama de la cort espanyola	ca. 1633	Oli sobre tela		Gemäldegalerie, Berlín
	Retrat de Francisco Bandrés de Abarca	1638-1646	Oli sobre tela	64,5 × 53 cm	Col·lecció particular	López-Rey el considera autògraf, però amb addicions d'altres mans-
	Autoretrat	1643	Oli sobre tela	95 × 70 cm	Galleria degli Uffizi, Florència
	Autoretrat de mig cos	1643	Oli sobre tela	95 × 70 cm	Galleria degli Uffizi, Florència
	Retrat eqüestre de Felip IV, a partir del de Rubens	ca. 1645	Oli sobre tela		Galleria degli Uffizi, Florència	Obra de Velázquez i taller, còpia de l'original de Peter Paul Rubens
	Cega	ca. 1650	Oli sobre tela	46 × 35 cm	Museu Nacional de Poznań, Poznań	Atribuït a Velázquez o el seu taller; fou donat a A. Raczyński per Francesc d'Assís de Borbó, rei consort d'Espanya

Obres de taller i còpies

Llista incompleta.

Quadre	Nom	Data	Tècnica	Dimensions	Localització	Notes	Referències
	Retrat de Felip IV jove, dret	post. 1623	Oli sobre tela		Museum of Fine Arts, Boston	Còpia de taller del retrat del Prado de 1623
	Retrat de Felip IV jove, dret	1625 ca.	Oli sobre tela		National Gallery, Londres	Còpia de taller del retrat del Prado de 1623
	Retrat de Felip IV jove, dret	1628	Oli sobre tela		Col·lecció de Pedro Contreras, Madrid	Còpia de taller del retrat del Prado de 1623
	Retrat de Felip IV jove, dret	ca. 1629	Oli sobre tela		Col·lecció particular; subhastat en 2007 a la Sala Retiro de Madrid	Còpia de taller del retrat del Prado de 1623, retallada
	Retrat de l'infant Carles	post. 1627	Oli sobre tela		Trianon, Versailles	Còpia de taller a partir del retrat del Museo del Prado
	Retrat d'Elisabet de Borbó	ca. 1628	Oli sobre tela		Col·lecció particular, Madrid	Obra de taller, a partir d'algun dels retrats de Velázquez
	Retrat de Luis de Góngora	ca. 1630	Oli sobre tela		Museo del Prado, Madrid	Rèplica del retrat del museu de Boston (1622)
	Retrat de Luis de Góngora	ca. 1630	Oli sobre tela		Museo Lázaro Galdiano, Madrid	Rèplica del retrat del museu de Boston (1622)
	Retrat de Maria d'Àustria, regna d'Hongria	ca. 1630	Oli sobre tela		Gemäldegalerie, Berlín	Còpia de taller
	Felip IV	1632	Oli sobre tela	175 × 152 cm	Kunsthistorisches Museum, Viena	Obra de taller
	Felip IV caçador	ca. 1634	Oli sobre tela		Musée Goya, Castres	Obra de taller, còpia de l'original que hi ha al Museo del Prado; s'hi pot veure el quadre tal com era abans de les modificacions que Velázquez va introduir en el retrat original
	Felip IV a cavall	1634	Oli sobre tela		Galleria Palatina, Palazzo Pitti, Florència	Obra de taller, còpia de l'original que hi ha al Museo del Prado; s'hi pot veure el quadre tal com era abans de les modificacions que Velázquez va introduir a l'original. Possiblement, és obra de Martínez del Mazo i va ser enviat a Florència a l'escultor Pietro Tacca perquè servís de model per a l'escultura eqüestre que avui és a la Plaça d'Orient de Madrid.
	Felip IV a cavall	post. 1634	Oli sobre tela		Courtauld Institute, Londres	Còpia anònima del retrat original, avui al Prado de Madrid
	Elisabet de Borbó, primera muller de Felip IV	ca. 1635	Oli sobre tela		Statens Museum for Kunst, Copenhaguen	Obra de taller, còpia del retrat original perdut
	Elisabet de Borbó, primera muller de Felip IV	ca. 1635	Oli sobre tela		Statens Museum for Kunst, Copenhaguen	Obra de taller, còpia del retrat original perdut, amb variants sobre l'altre del mateix museu
	Retrat de Felip IV, dret	1635 ca.	Oli sobre tela		Ermitage Muzeum, Sant Petersburg	Còpia de taller de'un retrat
	Bust del Comte-Duc d'Olivares	ca. 1635	Oli sobre tela		Staatliche Kunstsammlungen, Dresden	Obra de taller, còpia de l'original de 1635 que hi ha a l'Ermitage de Sant Petersburg.
	Retrat del príncep Baltasar Carles a cavall	1635	Oli sobre tela		Col·lecció particular; a la venda a Nova York en 2010	Còpia, probablement de taller, de l'original del Museo del Prado
	Cap de Sant Antoni Abat	ca. 1642	Oli sobre tela		Col·lecció particular, Nova York	López-Rey l'admetia com a estudi autògraf per a Sant Antoni Abat i Sant Pau Eremita; és obra d'un altre autor, a partir de l'original de Velázquez.
	Retrat d'Adrià Pulido Pareja		Oli sobre tela		National Gallery, Londres	Còpia de Juan Martínez del Mazo d'un original perdut de Velázquez, del que hi ha altres rèpliques
	El príncep Baltasar Carles amb armadura	ca. 1639-1645	Oli sobre tela		Mauritshuis, La Haia	Obra de taller, còpia d'un original de Velázquez o potser de Juan Bautista del Mazo.
	Estudi per a retrat del príncep Baltasar Carles	ca. 1639-1645	Oli sobre tela		Wallace Collection, Londres	Obra de taller.
	Retrat de Velázquez	ca. 1645	Oli sobre tela		Col·lecció particular; subhastat en 2008 a Viena	Obra de taller.
	El príncep Baltasar Carles al picador	ca. 1643	Oli sobre tela		Col·lecció Wallace, Londres	Obra de taller, còpia de l'original de la col·lecció del Duc de Westminster. Per la supressió de la figura del Comte-Duc, deu ser posterior a 1643.
	El príncep Baltasar Carles	ca. 1643	Oli sobre tela		Museo del Prado, Madrid	Obra de taller, amb intervenció de Velázquez
	Retrat de dama jove	ca. 1646	Oli sobre tela		Col·lecció del Duc de Devonshire, Chatsworth	Còpia de l'original de la Col·lecció Wallace, amb modificacions. Pot ser de mà de Martínez del Mazo.
	Retrat de Felip IV amb un lleó als peus	1652	Oli sobre tela		Museo del Prado, Madrid	Obra de taller.
	Retrat de Felip IV	post. 1652	Oli sobre tela		Procedent de la col·lecció de Charles Sedelmeyer; a la venda en 2010	Obra de taller; parteix del retrat de Felip IV amb el lleó, retallant-lo
	Retrat de Felip IV	post. 1652	Oli sobre tela		Kisterssamlung, Suïssa	Obra de taller, feta a partir del retrat del rei dret de 1631 amb el bust del retrat oficial de 1652
	Retrat de la infanta Maria Teresa als catorze anys	1652-1653	Oli sobre tela		Museum of Fine Arts, Boston	Còpia de taller del retrat del Kunsthistorisches Museum de Viena
	Retrat de la infanta Maria Teresa	1653	Oli sobre tela		Louvre, París	Còpia de taller, potser a partir del retrat anterior de Velázquez
	Retrat de la infanta Maria Teresa	post. 1653	Oli sobre tela		Museum of Art of Philadelphia	Còpia de taller
	Retrat de la reina Mariana d'Àustria	1653	Oli sobre tela		Kunsthistorisches Museum, Viena	Còpia de taller del retrat original avui al Museo del Prado
	Retrat de la reina Mariana d'Àustria	1653	Oli sobre tela		Musée du Louvre, París	Còpia de taller del retrat original avui al Museo del Prado; durant temps es pensà que era l'original
	Retrat de la reina Mariana d'Àustria	1653	Oli sobre tela		Metropolitan Museum of New York	Còpia de taller del retrat original avui al Museo del Prado
	Retrat de Felip IV	post. 1653	Oli sobre tela		Museo de Bellas Artes, Bilbao	Còpia de taller del retrat de Felip IV del Prado
	Retrat de Felip IV	post. 1653	Oli sobre tela		Galeria Sabauda, Torí	Còpia de taller del retrat de Felip IV del Prado
	Retrat de la infanta Margarida	ca. 1655	Oli sobre tela		Musée Ingres, Montauban	Còpia del retrat del Louvre, de taller o un pintor aliè a aquest.
	Retrat de Felip IV orant	ca. 1655	Oli sobre tela		Museo del Prado, Madrid	Obra de taller, amb intervenció inicial de Velázquez; parella del de Mariana d'Àustria
	Retrat de Mariana d'Àustria orant	ca. 1655	Oli sobre tela		Museo del Prado, Madrid	Obra de taller, amb intervenció inicial de Velázquez
	Retrat de Felip IV	ca. 1656	Oli sobre tela		Palau de Versalles, Versalles	Còpia de taller a partir d'un original de Velázquez
	Retrat de Mariana d'Àustria	ca. 1656	Oli sobre tela		Palau de Versalles, Versalles	Còpia de taller a partir d'un original de Velázquez
	Bust de Mariana d'Àustria	ca. 1656-1657	Oli sobre tela		Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid	Còpia del taller de Velázquez del retrat de la Col·lecció Thyssen al MNAC de Barcelona
	Retrat de Felip IV	post. 1657	Oli sobre tela		Kunsthistorisches Museum, Viena	Còpia de taller del retrat de Felip IV del Prado, segons el model de Londres
	Retrat de Felip IV	post. 1657	Oli sobre tela		National Museum of Scotland, Edimburg	Còpia de taller del retrat de Felip IV del Prado, segons el model de Londres
	Retrat de Felip IV	post. 1657	Oli sobre tela			Còpia de taller del retrat de Felip IV del Prado, segons el model de Londres; subhastada en 2010 a Sotheby's.
	Retrat de Felip IV	post. 1657	Oli sobre tela			Còpia de taller del retrat de Felip IV del Prado, segons el model de Londres; subhastada en 2010 a Christie's.
	Retrat de la reina Mariana d'Àustria en vermell	1655-1660	Oli sobre tela	128,5 × 99 cm	Musée de Versailles	Obra de taller, potser aliè al de Velázquez
	Retrat de la infanta Margarida d'Àustria en verd	1660	Oli sobre tela	121 × 107 cm	Szépművészeti Múzeum), Budapest	Còpia feta per Juan Bautista Martínez del Mazo del retrat de la infanta en blau, avui a Viena

Referències

1. Brown, Jonathan 1986, Velázquez. Pintor y cortesano, pp.306-307
2. Pérez Sánchez, Escuela española, p.99
3. Ragusa, «Breve antología crítica», p.188
4. Brown, Velázquez. La técnica del genio, pp. 16-20
5. Gudiol, Velázquez, pp. 139-143
6. López-Rey (1978), pp. 122-127
7. Ragusa, «La vida y el arte», p.49
8. [1]
9. Morán Turina / Sánchez Quevedo 1999 p.94
10. López-Rey, p. 46
11. Morán Turina y Sánchez Quevedo, p. 50.
12. López-Rey, p. 48
13. Garrido Pérez, pp. 94-95
14. Brown, Jonathan 1986, Velázquez. Pintor y cortesano, pp.45-46
15. Brown (2008) Escritos completos sobre Velázquez, pp. 264-267
16. Morán Turina y Sánquez Quevedo (1999), p. 134
17. López-Rey (1978), p. 181
18. [2]
19. Oblidant Velázquez. Las Meninas. Barcelona: Museu Picasso, Ajuntament de Barcelona, 2008, p.54. ISBN 978-84-9850-090-5. 
20. «Lost Velazquez painting fetches €8 million in Madrid» (en angès). The local. [Consulta: 13 juliol 2019].
21. «Jonathan Brown niega el hallazgo de un nuevo Velázquez en Yale» (en castellà). ABC. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 13 novembre 2010].
22. Marini 1997 pàg.39
23. Pérez Sánchez 1999 pp.386-390

Bibliografia

• Brown, Jonathan. Velázquez. Pintor y cortesano (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1986. ISBN 84-206-9031-7. 
• Brown, Jonathan. Escritos completos sobre Velázque (en castellà). Madrid: Centro de Estudios Europa Hispánica, 2008. ISBN 84-9360-605-3. 
• Brown, Jonathan; Garrido, Carmen. Velázquez. La técnica del genio (en castellà). Madrid: Ediciones Encuentro. ISBN 84-7490-487-0. 
• Garrido Pérez, Carmen. Velázquez, técnica y evolución (en castellà). Madrid: Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-16-2. 
• Gudiol, Josep. Velázquez (en castellà). Barcelona: Ediciones Poligrafa, 1982. ISBN 84-343-03531. 
• López-Rey, José. Velázquez (en castellà). Barcelona: Compañía Internacional Editora, 1978. ISBN 84-85004-74-4. 
• López-Rey, José. Velázquez. Catalogue raisonné, vol. II (en francès). Colonia: Taschen Wildenstein Institute, 1996. ISBN 3-8228-8731-5. 
• Marini, Maurizio. Velázquez (en castellà). Madrid: Electa, 1997. ISBN 84-8156-160-6. 
• Morán Turina, Miguel; Sánchez Quevedo, Isabel. Velázquez. Catálogo completo (en castellà). Madrid: Akal, 1999. ISBN 84-460-1349-5. 
• Pérez Sánchez, Alfonso E «Novedades velazqueñas» (en castellà). Archivo Español de Arte, 72, No. 288, 1999, pàg. 371-390.
• Ragusa, Elena. «La vida y el arte». A: Velázquez (en castellà). Milano: RCS Libri, 2004. ISBN 84-89780-54-4. 
• Ragusa, Elena. «Breve antología crítica». A: Velázquez (en castellà). Milano: RCS Libri, 2004. ISBN 84-89780-54-4. 
• Salort Pons, Salvador. Velázquez en Italia (en castellà). Madrid: Fundación de Apoyo a la Historia del Arte Hispánico, 2002. ISBN 84-932891-1-6.