Llengua mohawk

Llengua mohawk

Dialecte oriental : Kanien’kéha' Dialecte occidental : Kanyen'kéha'
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	1.691 (2010)[1] 350 (2010)[2]
Parlants nadius	3.500
Autòcton de	Nova York, Ontario
Estat	Canadà i Estats Units d'Amèrica
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües iroqueses
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
ISO 639-2	moh
ISO 639-3	moh
Glottolog	moha1258
Ethnologue	moh
UNESCO	264
IETF	moh
Endangered languages	1668

Mohawk ˈmoʊhɔːk[3] (Mohawk: Kanien’kéha [ɡa.njʌ̃ʔ.ˈɡe.ha] "[llengua] del Lloc de Pedra Pedernal") és una llengua iroquesa parlat habitualment per 3.000 persones de la Nació Mohawk als Estats Units (principalment a l'oest i el nord de Nova York) i Canadà (sud d'Ontario i Quebec).

Nom

En mohawk, la gent diu que són de Kanien'kehá:ka o "Lloc de Pedra Pedernal". Com a tal, els mohawks eren comerciants extremadament rics com les altres nacions en la seva confederació necessitaven el seu sílex per a la fabricació d'eines. Els seus veïns de parla algonquina (i competidors), el Poble de "Muh-heck Heek Ing" (Lloc de l'àrea de menjar), un poble que els neerlandesos anomenaren "Mohicans" o "Mahicans", els anomenaren el Poble de Ka-nee-en Ka "Maw Unk Lin" o "Poble de l'Ós". Els neerlandesos ho escoltaren i ho escriviren "Mohawks". Això és perquè el Poble de Kan-ee-en Ka era sovint referit com a "Mohawks". Els neerlandesos també es referien als mohawk com a "Egils" o "Maquas". Els francesos adoptaren aquests termes com a aigniers, maquis, o els anomenaren pel genèric "Iroquois", que és un derivat francès del terme algonquí per a les Cinc Nacions: "Poble Serp"".

Història

Els mohawks comprenien la major i més poderosa de les Cinc Nacions originals, controlant una vasta extensió de terra a la frontera oriental de la Confederació Iroquesa. Les regióons de North Country i Adirondacks de l'actual nord de Nova York hauria constituït la major part de la zona de parla mohawk fins a finals del segle xviii.

Alexander Graham Bell

El científic escocès Alexander Graham Bell, un dels inventors del telèfon, estava molt interessat en la veu humana, i quan va descobrir la reserva Six Nations al llarg del riu vers Onondaga, va aprendre mohawk i hi va traduir el vocabulari no escrit en símbols Visible Speech. Pel seu treball Bell va rebre el títol de Cap Honorari i participà en una cerimònia on li van posar un tocat de la nació mohawk i ballaren danses tradicionals.[4]

Estatut actual

Senyal de stop en mohawk a Quebec.

Mohawk és la llengua amb més parlants de les llengües iroqueses septentrionals. Avui és l'única amb més de mil parlants. A Akwesasne, els residents han començat una escola d'immersió lingüística (pre-K a grau 8) en Kanien’kéha per reviure la llengua. Amb els seus fills aprenent, els pares i altres membres de la família estan prenent classes de la llengua.

El 2006, es van reportar més de 600 persones que parlen l'idioma al Canadà, molts d'ells gent gran.[5]

Actual nombre de parlants

En 1994, hi havia aproximadament 3.000 parlants de mohawk, principalment a Quebec, Ontario i oest de Nova York.[6] Les classes d'immersió (monolingüe) per a joves a Akwesasne i altre reserves estan ajudant a mantenir el nombre de nous parlants de la llengua.[7] Kahnawake i Kanatsiohareke ofereixen classes d'immersió per a adults.[8][9] Pel 2006, menys de 300 persones al Canadà (Quebec i Ontario) tenien algun coneixement de la llengua. Uns 250 d'ells vivien fora de les reserves dins d'àrees urbanes.[5]

Ús en cultura popular

El diàleg mohawk ocupa un lloc destacat en el Videojoc d'acció i aventura de món obert d'Ubisoft Montreal Assassin's Creed III (2012) mitjançant el personatge principal del joc, el mig-mohawk, mig-anglès Ratonhnhaké:ton (ˈrəduːnhəg'eɪduːn; "ra-doon-ha-gai-doon"), també anomenat Connor, i membres de la seva vila nadiua Kanièn:ke pels temps de la Revolució Americana. Ratonhnhaké:ton va ser expressat i modelat per l'actor crow Noè Bulaagawish Watts. Hiawatha, el líder de la civilització iroquesa en Civilization V de Sid Meier, expressat per Kanentokon Hemlock, parla mohawk modern.

Dialectes

Mohawk té tres dialectes principals: occidental (Ohswé:ken i Kenhté:ke), Central (Ahkwesáhsne), i oriental (Kahnawà:ke i Kanehsatà:ke); les diferències entre ells eren principalment fonològiques. Aquests estan relacionats amb els principals territoris Mohawk des del segle xviii. La pronunciació de /r/ i diversos grups de consonants pot diferir en els dialectes.

	Fonologia subjacent	Occidental	Central	Oriental
set	/tsjáːta/	[ˈd͡ʒaːda]	[ˈd͡ʒaːda]	[ˈd͡zaːda]
nou	/tjóhton/	[ˈdjɔhdũ]	[ˈɡjɔhdũ]	[ˈd͡ʒɔhdũ]
Caic	/kjaʔtʌʔs/	[ˈɡjàːdʌ̃ʔs]	[ˈɡjàːdʌ̃ʔs]	[ˈd͡ʒàːdʌ̃ʔs]
Gos	/érhar/	[ˈɛrhar]	[ˈɛlhal]	[ˈɛːɽhaɽ]

Fonologia

L'inventari de fonemes és el següent (utilitzant l'alfabet fonètic internacional). Representació fonològica (formes subjacents) es troben entre /barres/, i l'ortografia estàndard mohawk està en negreta.

Consonants

Una característica interessant de la fonologia mohawk (i iroquesa) és que no hi ha labials, excepte en algunes adopcions de francès i anglès, on [m] i [p] apareixen (e.g., mátsis matches i aplám Abraham); aquests sons són addicions tardanes a la fonologia mohawk i es van introduir després del contacte europeu generalitzat. La paraula "Mohawk" és un exònim.

	Dental	Palatal	Velar	Glotal
Nasal	n
Oclusiva	t		k	ʔ
Africada		d͡ʒ
Fricativa	s			h
Ròtica	r
Aproximant	l	j	w

El dialecte central (Ahkwesáhsne) té els següents grups de consonants:

1st↓ · 2nd→	t	k	s	h	l	n	d͡ʒ	j	w
t	tt	tk	ts	th
k	kt	kk	ks	kh					kw
ʔ	ʔt	ʔk	ʔs		ʔl	ʔn	ʔd͡ʒ	ʔj	ʔw
s	st	sk	ss	sh	sl	sn		sj	sw
h	ht	hk	hs		hl	hn	hd͡ʒ	hj	hw
l				lh				lj
n				nh	nl			nj
d͡ʒ								d͡ʒj
w				wh

Tots els grups poden tenir paraula-medial; aquells amb un fons vermell també poden tenir paraula-inicial.

Les consonants /k/, /t/ i els grups /ts kw/ es pronuncien sonors abans de qualsevol so sonor (p. ex. una vocal o /j/). Són sords al final de paraula o abans d'un so sense veu. /s/ és una paraula sonora inicialment i entre vocals.

cotxe – kà:sere [ˈɡàːzɛrɛ]

que – thí:ken [ˈthiːɡʌ̃]

hola, encara – shé:kon [ˈshɛːɡũ]

Noteu que th i sh es pronuncien com a grup consonàntic, no sons individuals com en l'anglès thing i she.

Vocals

	Frontal	Central	Posterior
Alta	i		ũ
Mitjana	e	ʌ̃	o
Baixa		a

i, e, a, i o són vocals orals, mentre que ʌ̃ i ũ (vegeu help:IPA) és nasalitzada; versions orals de ʌ̃ i ũ no es troben en la llengua.

Gramàtica

El mohawk expressa un gran nombre de distincions pronominals: persona (primera, segona, tercera), nombre (singular, dual, plural), gènere (masculí, femení/indefinit, femení/neutre) i inclusivitat / exclusivitat a la primera persona dual i plural. La informació pronominal està codificada en els prefixos dels verbs; les paraules pronom separades s'utilitzen per donar èmfasi. Hi ha tres paradigmes principals de prefixos pronominals: subjectius (amb verbs dinàmics), objectius (amb verbs d'estat), i transitius.

Ortografia

Placa en anglès, mohawk, i francès descrivint Grand River situada a Galt, Cambridge, Ontario

L'alfabet mohawk consta de les següents lletres: a e h i k n o r s t w y amb ’ i :. l'ortografia fou estandarditzada en 1993.[10] La normalització permet alguna variació de com es representa l'idioma, i els grups /ts(i)/, /tj/, i /ky/ s'escriuen com es pronuncia a cada comunitat. L'ortografia coincideix amb l'anàlisi fonològica que l'anterior, excepte:

• L'aturada glotal /ʔ/ s'escriu amb un apòstrof ’, sovint s'omet al final de les paraules, sobretot en el dialecte oriental en els que no se sol pronunciar
• /dʒ/
  • /dʒ/ s'escriu ts en dialecte oriental (reflectint pronunciació). Set és tsá:ta [dzaːda].
  • /dʒ/ s'escriu tsi en dialecte central. Set és tsiá:ta [dʒaːda].
  • /dʒ/ s'escriu tsy en dialecte occidental. Set és tsyá:ta [dʒaːda].
• /j/
  • /j/ s'escriu típicament i en els dialectes central i oriental. Sis ès ià:ia’k [jàːjaʔk].
  • /j/ s'escriu habitualment y en dialecte occidental. Sis és yà:ya’k [jàːjaʔk].
• La vocal /ʌ̃/ s'escriu en, com en one énska [ʌ̃ska].
• La vocal /ũ/ s'escriu on, com en eight sha’té:kon [shaʔdɛːɡũ].
• En casos on la vocal /e/ or /o/ és seguida per una /n/ en la mateixa síl·laba, la /n/ és escrita amb un accent sota-macron: keṉhó:tons (Estic tancant la porta). Si la ṉ no tenia l'accent, la seqüència ⟨en⟩ es podria pronunciar [ʌ̃].

L'accent baix macron no és una part de l'ortografia estàndard i no és utilitzat pels dialectes centrals o orientals. En ortografia estàndard, /h/ és escrita abans /n/ per crear [en] o [on]: kehnhó:tons 'Ho estic tancant'.

Força, longitud i to

La força, longitud de la vocal i el to estan units entre si en mohawk. Hi ha tres tipus de vocals tòniques: curta de to alt, llarga de to alt i to de llarga caiguda. La força sempre s'escriu i es produeix només una vegada per cada paraula.

• To curt-alt usualment (però no sempre) apareix en síl·labes tancades o abans /h/. S'escriu amb accent agut: fruiat káhi, camí oháha.
• El to llarg creixent generalment ocorre en síl·labes obertes. Està escrit amb un accent agut combinació i còlon: vila kaná:ta, home rón:kwe. Noteu que quan és una de les vocals nasals, que és llarga, el còlon apareix després de la n.
• El to llarg caient és el resultat de la força de la paraula caient en una vocal que ve després de /ʔ/ o /h/ + una consonant (tpot haver-hi, per descomptat, excepcions a aquesta i altres normes). El subjacent /ʔ/ o /h/ reapareix quan la força es posa en un altre lloc. Està escrit amb un accent greu i còlon: estòmac onekwèn:ta (d' /onekwʌ̃ʔta/).

Aprenent mohawk

El Six Nations Polytechnic a Ohsweken (Ontario), ofereix diploma de llengua Ogwehoweh i programes de grau en mohawk o Cayuga.[11]

Els recursos estan disponibles per a l'estudi del mohawk per una persona sense accés o amb accés limitat als parlants nadius mohawk. Aquí hi ha una col·lecció d'alguns dels recursos disponibles en l'actualitat:

• Talk Mohawk, una iPhone app i Android app, que inclou paraules, frases i words, phrases, la Direcció d'Acció de Gràcies de Monica Peters i actualitzat per al 2014 a través de http://www.talkmohawk.com/ Arxivat 2015-05-25 a Wayback Machine. [12]
• Rosetta Stone levels 1 and 2 (CD-ROM) editat per Frank i Carolee Jacobs i produït per Kanien’kehá:ka Onkwawén:na Raotitióhkwa Language and Cultural Center at Kahnawà:ke (secondary/high school level)
• David Kanatawakhon Maracle, Kanyen'keha Tewatati (Let's Speak Mohawk), ISBN 0-88432-723-X (book and 3 companion tapes es pot assolir en Audio Forum) (high school/college level)
• Nancy Bonvillain, A Grammar of Akwesasne Mohawk (professional level)
• Nancy Bonvillain and Beatrice Francis, Mohawk-English, English-Mohawk Dictionary, 1971, University of the State of New York in Albany (llista de paraules, per categoria)
• Chris W. Harvey, Sathahitáhkhe' Kanien'kéha (Introductory Level Mohawk Language Textbook, Eastern Dialect), ISBN 0-9683814-2-1 (high school/college level)
• Josephine S. Horne, Kanien'kéha Iakorihonnién:nis Arxivat 2015-03-08 a Wayback Machine. (book and 5 companion CDs are available from Kahnawà:ke Cultural Center) (secondary/high school level)
• Nora Deering & Helga Harries Delisle, Mohawk: A Teaching Grammar Arxivat 2015-03-08 a Wayback Machine. (book and 6 companion tapes are available from Kahnawà:ke Cultural Center) (high school/college level)
• On October 8, 2013, "Daryl Kramp, Member of Parliament (Prince Edward-Hastings), on behalf of the Honourable Shelly Glover, Minister of Canadian Heritage and Official Languages, today announced support for the Tsi Kionhnheht Ne Onkwawenna Language Circle (TKNOLC) to develop Mohawk language-learning tools."[13]

Referències

1. Cens dels EUA de 2000, el 73,68% a Nova York i el 8,97% a Pennsylvània
2. Llengües ameríndies segons el cens de 2010
3. Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student's Handbook, Edinburgh
4. Groundwater, Jennifer. Alexander Graham Bell: The Spirit of Invention. Calgary: Altitude Publishing, 2005. ISBN 1-55439-006-0; p. 35.
5. Statistics Canada, 2006 Census of Population, Statistics Canada catalogue no. 97-558-XCB2006015
6. Moseley, Christopher and R. E. Asher, ed. Atlas of World Languages (Nova York: ROutelege, 1994) p. 7
7. Tanya Lee «Ambitious and Controversial School Attempts to Save the Mohawk Language and Culture». Indian Country Today Media Network, 29-07-2012 [Consulta: 8 febrer 2013].^[Enllaç no actiu]
8. Sam Slotnick «Learning More Than a Language : Intensive Kanien’kéha Course a Powerful Link for Mohawk Community». The Link: Concordia's Independent Newspaper Sonce 1980 [Consulta: 8 febrer 2013].
9. Kay Olan «Kanatsiohareke, Language and Survival». Indian Country Today Media Network, 16-06-2011 [Consulta: 8 febrer 2013].
10. "Mohawk Language Standardization Project", Kanienkehaka
11. Six Nations Polytechnic
12. ^[enllaç sense format] http://www.talkmohawk.com/ Arxivat 2015-05-25 a Wayback Machine.
13. «Member of Parliament Daryl Kramp Announces Support for Mohawk Language». Digital Journal. [Consulta: 24 octubre 2013].

Enllaços externs

• Kanehsatake Voices, online lessons, Bilingual Mohawk course in English and French
• Mohawk language, alphabet and pronunciation, Omniglot
• Mohawk Language Texts, from the Boston Athenæum: Schoolcraft Collection of Books in Native American Languages. Digital Collection.