El arrernte o aranda (o més concretament arrernte/arandasuperior) és un grup de dialectes parlats a Alice Springs i les rodalies al Territori del nord d'Austràlia.[1] El nom de vegades també s'escriu arunta o arrarnta.
Arrernte meridional (Pertame, al sud de l'arrernte occidental)
Hi ha debats sobre si aquests són dialectes d'una sola llengua arrernte, o bé diverses llengües separades. L'arrernte inferior, tanmateix, és clarament distint.
Gramàtica
L'arrernte té l'ordre de paraules força lliure, però hi ha una tendència a SOV. En general és ergativa, però és acusativa en els seus pronoms. Els pronoms poden ser marcats per dualitat i grup de pell.[7]
Sufixos (Oriental/Central)[13]
Sufix
Glossa
+aye
èmfasi
+ewe
èmfasi més forta
+eyewe
èmfasi encara més forta
+ke
per a
+le
actor en una frase
+le
instrument
+le
ubicació
+le-arlenge
junt, amb
+nge
de
-akerte
tenint
-arenye
de (origen), associació
-arteke
semblança
-atheke
cap a
-iperre, -ipenhe
després, de
-kenhe
pertany a
-ketye
perquè (conseqüència dolenta)
-kwenye
no tenint, sense
-mpele
mitjançant, via
-ntyele
de
-werne
a
+ke
passat
+lhe
reflexiu
+em
present
+rre/+irre
recíproc
+tyale
imperatiu negatiu
+tye-akenhe
negatiu
+tyeke
propòsit o intent
+tyenhe
futur
∅
imperatiu
Pronoms
La declinació dels pronoms es fa en nominatiu més que en ergatiu.
No-pell-pronoms que marquen grup (Oriental/Central Arrernte)[14]
Persona
Número
Subjecte
Objecte
Datiu
Possessiu
1
Singular
ayenge
ayenge/ayenhe
atyenge
atyenhe/atyinhe
Dual
ilerne
ilernenhe
ilerneke
ilernekenhe
Plural
anwerne
anwernenhe
anwerneke
anwernekenhe
2
Singular
unte
ngenhe
ngkwenge
ngkwinhe
Dual
mpwele
mpwelenhe
mpweleke
mpwelekenhe
Plural
arrantherre
arrenhantherre
arrekantherre
arrekantherrenhe
3
Singular
re
renhe
ikwere
ikwerenhe
Dual
re-atherre
renhe-atherrerenhe-atherrenhe
ikwere-atherre
ikwere-atherrenhe
Plural
itne
itnenhe
itneke
itnekenhe
Les parts del cos normalment requereixen pronoms no possessius (possessió inalienable), encara que alguns parlants més joves utilitzen possessives també en aquest cas.[15]
Llengua de signes
Els arrernte tenen una llengua de signes molt sofisticada.
Arrernte a l'escola
Cabana dels arrernte oriental. Basedow, Districte d'Arltunga, Territori del Nord; Agost de 1920.
A la majoria de les escoles primàries d'Alice Springs, tots els estudiants aprenen arrernte (o en alguns casos arrernte occidental) de manera obligatòria, sovint al mateix temps que el francès o l'indonesi. A més, la majoria d'instituts de la ciutat ofereixen l'opció d'estudiar l'arrernte com a assignatura separada. Es planeja incloure'l també a les universitats.
Arrernte a la feina
Moltes càrrecs a Alice Springs requereixen que els empleats adquireixin com a mínim coneixements bàsics d'arrernte per poder comunicar eficaçment amb les persones arrernte, que son moltes. Alguns empreses també ofereixen cursos sense cost.
Notes
↑Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student's Handbook, Edinburgh; also /əˈrændə/ «Aranda». A: Oxford English Dictionary. 3a. Oxford University Press, Setembre de 2005.
Breen, Gavan. Introductory Dictionary of Western Arrernte. Alice Springs: IAD Press, 2000. ISBN 978-0-949659-98-9.
Breen, Gavan. «The wonders of Arandic phonology». A: Simpson, Jane. Forty Years On: Ken Hale and Australian Languages. Canberra: Pacific Linguistics, 2001, p. 45–69.
Breen, Gavan; Dobson, Veronica «Illustrations of the IPA: Central Arrernte». Journal of the International Phonetic Association, 35, 2, 2005, pàg. 249–254. DOI: 10.1017/S0025100305002185.
Breen, Gavan; Pensalfini, Rob «Arrernte: A Language with No Syllable Onsets». Linguistic Inquiry, 30, 1, 1999, pàg. 1–25. DOI: 10.1162/002438999553940.
Green, Jenny. A learner's guide to Eastern and Central Arrernte. Alice Springs: IAD Press, 2005. ISBN 978-1-86465-081-5.
Henderson, John. Topics in Eastern and Central Arrernte grammar, 1988.
Henderson, John; Veronica Dobson. Eastern and Central Arrernte to English Dictionary. Alice Springs: IAD Press, 1994. ISBN 978-0-949659-74-3.
Henderson, John. «The word in Eastern/Central Arrernte». A: R. M. W. Dixon. Word: A Cross-Linguistic Typology. Cambridge: Cambridge University Press, 2003, p. 100–124.
Ladefoged, Peter; Ian Maddieson. The Sounds of the World's Languages. Oxford: Blackwell Publishers Ltd, 1996. ISBN 978-0-631-19815-4.
Mathews, R. H. «The Arran'da Language, Central Australia». Proceedings of the American Philosophical Society, 46, 187, 10-1907, pàg. 322–339.
Strehlow, T. G. H.. Aranda phonetics and grammar. Sydney: Oceania Monographs, 1944.
Wilkins, David P. «Switch-reference in Mparntwe Arrernte (Aranda): form, function, and problems of identity». A: Austin, P. K.. Complex sentence constructions in Australian languages. Amsterdam: John Benjamins, 1988, p. 141–176.
Wilkins, David P. Mparntwe Arrernte (Aranda): studies in the structure and semantics of grammar, 1989.
Wilkins, David P. «The semantics, pragmatics and diachronic development of "associated motion" in Mparntwe Arrente». Buffalo Working Papers in Linguistics, 91, 1991, pàg. 207–257.
Yallop, C. Alyawarra, an Aboriginal language of central Australia. Canberra: Australian Institute of Aboriginal Studies, 1977. ISBN 978-0-85575-062-6.
