Llengües mon-khmer
![]() Les llengües mon-khmer són un grup lingüístic que forma part de la família austroasiàtica. Tradicionalment se les ha considerat, juntament amb les llengües munda, com un únic subgrup: recentment, però, hi ha nombrosos estudis que ho posen en dubte i es proposen altres classificacions. Agrupa unes 150 llengües parlades sobretot al sud-est asiàtic, tot i que el nombre varia molt a causa de la disparitat de definicions del concepte llengua. HistòriaLa història del grup mon-khmer va molt lligada a la de la seva família. Els primers senyals que constaten l'evidència de correspondències sistemàtiques són a les pàgines del diari The Journal of the Indian Archipielago de la mà de James Logan a mitjans del segle xix. En estudis posteriors el mateix autor deixa entreveure la diferència entre les llengües munda i la resta de les llengües de la família austroasiàtica, que més tard són les que esdevindran les llengües mon-khmer. A principis del segle xx, en plena guerra entre neogramàtics i difusionistes, Pater Schmidt, fa una proposta d'anàlisi del grup lingüístic amb l'objectiu de reconstruir el protomon-khmer basada en un model de monosíl·labs que acabarà influint en pràcticament tots els treballs del segle xx. A més a més, comença ja a parlar de llengües mon-khmer, malgrat que per a ell aquest terme era més restringit, només en formaven part el bahnar, el khmer i el mon. Molts altres autors han fet estudis sobre aquest grup lingüístic i sobre la família en general, destaquen en aquest aspecte Ernst Kuhn, Charles Otto Blagden, Jean Przyluski i Heinz-Jürgen Pinnow. Propostes de classificació actualsHi ha tres autors que han publicat recentment propostes de classificació de les llengües austroasiàtiques, només un dels quals considera com a vàlid el grup de llengües mon-khmer. Les propostes que fan són les següents: Classificació d'Ilia Peiros (2004) [1]
Classificació de Gérard Diffloth (2005)
Classificació segons Paul Sidwell (2013)
Com es pot comprovar, en tots els casos es manté la diferència entre les llengües munda i la resta de parles. Això facilita el donar el nom de mon-khmer a totes aquelles llengües no-munda, excepte segons Sidwell, segons el qual austroasiàtic i mon-khmer són sinònims. Característiques lingüístiquesLa principal diferència del grup mon-khmer és que manté les arrels monosil·làbiques del protoaustroasiàtic, a diferència del grup de llengües munda, que les reduplica o crea mecanismes per fer arrels bisil·làbiques. A continuació es mostra aquest fenomen en relació a la hipòtesi de reconstrucció del protoaustroasiàtic:[2]
Vegeu tambéReferènciesBibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia