Llengües matlatzinca-tlahuica

Llengües matlatzinca-tlahuica

Tipus	família lingüística i llengua
Distribució geogràfica	Estat de Mèxic, Mèxic
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues llengües otopame
Subdivisions
Matlatzinca Tlahuica-ocuilteca
Distribució geogràfica
Distribució de les llengües matlatzinca-tlahuica a principis del segle XX i al segle XVI
Codis
ISO 639-2	ocu

Les llengües matlatzinca-tlahuica, matlatzinca-ocuilteca-pirinda o matlatitzinca-atzinca-pirinda és un conjunt d'almenys tres llengües o variants lingüístiques de la mateixa macrollengua parlades en el centre de Mèxic. Encara que en el passat el proto-matlatzinca-tlahuica va ser la llengua majoritària d'extenses zones del centre de Mèxic, primer va ser substituït pel nàhuatl i més tard per l'espanyol de tal manera que ara només compten amb uns centenars.

Distribució i nombre de parlants

En l'actualitat el matlatzinca compta amb un miler de parlants al poble de San Francisco Oxtotilpan i el tlahuica a San Juan Atzingo Arxivat 2009-10-31 a Wayback Machine. per unes poques desenes de persones. Tots dos municipis es troben a l'Estat de Mèxic. A principis de segle també es va parlar a Mexicaltzingo Arxivat 2007-05-13 a Wayback Machine. (Estat de Mèxic) i el pirinda es va parlar a Charo (Michoacán).

Fonts

Les llengua matlatzinques només s'han descrit adequadament recentment encara que existeix dues gramàtiques del segle xvii, l'Arte doctrional y modo general para aprender la lengua matlatzinca (1638) de Miguel de Guevara i l'Arte de la lengua matlatzinca (1640) de Diego de Basalenque, seguit d'un vocabulari matlatzinca-espanyol espanyol-matlatzinca (1642). Aquests dos arts semblen descriure el matlatzinca de Michoacán o pirinda. Al segle xx Jacques Soustelle va descriure breument aquestes llengües proporcionant dades del nombre de parlants en diverses localitats. Posteriorment R. Escalante i M. Hernández van donar descripcions modernes del matlatzinca.

Descripció lingüística

Morfologia

La morfologia nominal usa àmpliament els prefixos, per exemple el nombre singular es marca mitjançant els prefixos we- en els éssers humans i racionals:

wetowaa 'fill' / wetošuwi 'fillja' (matlatzinca Oztotilpan)

wema 'home' (matl. Oztotilpan)

wešu 'dona' (matl. Oztotilpan) / weču 'dona' (tlahuica)

we^mbontani 'sacerdote' (matl. Mexicaltzingo)

En les anteriors formes šu-/ču- és una marca derivativa de gènere femení. Amb els ´éssers inanimats o animats no racionals s'usa freqüentment in- / ni- (i a vegades Ø-):

insini' gos / inšusini 'gossa' (pirinda)

ninta 'ull' (matl. Mexicaltzingo)

inx-äni o äni 'gallina' (matl. Oztotilpan)

En el plural el prefix comú a tots els noms ´ws:

wema 'home' / nema 'homes' (matl. Oztotilpan)

weču 'dona' / n^yeču 'dones' (tlahuica)

Comparació lèxica

A continuació es dona una llista de paraules comparades, les vocals dobles indiquen vocals llargues, l'accent en matlatzinca d'Oztotilpan indica to alt, mentre que l'absència d'accent indica to baix:

	Matlatiznca- Pirinda[1]	Matlatzinca Mexicalzingo[2]	Matlatzinca Oztotilpan[3][4]	Atzinca- Tlahuica[5]	proto- matlazinca
'1'	in-dah-wi	in-da-wi	nrá-wi	*^ndá	^mbla
'2'	i-na-wu	hi-no-wi	te-nó-wi	^mno	*-nó-wi
'3'	in-yu-hu	hi-šu	ró-šu	p^ʔyu	*-yu/*-šu
'4'	in-kuno-wi	in-k'unu-wi	ro-kunhó-wi	gunho	*kunhó
'5'	in-kut^haa	in-k^ʔuda	ro-kut^ʔá	kwit^ʔa	*k^wi-t^ʔa
'6'	in-dah-to-wi	in-da-t^ʔo-wi	nra-tóo-wi	^mblâ-ndoho	*^ndáh-^ntó
'7'	inet^howi	ne-to-wi	ne-tóowi	ñe-ndo-ho	*ñe-^nto
'8'	i-nekuno-wi	i-nek^ʔuno-wi	ne-nkunhó-wi	^mñe-gunho	*ñe-kunhó
'9'	i-murahta-dahata	i-maratâ-ndaha	muráta-nrát^ʔa	^mbla-tilat^ʔa
'10'	in-daha-ta	in-da-ra	nrá-t^ʔa	^mbla-t^ʔa	*^ndá-t^ʔa
'cap'	nu	nu	nú	nigwi	*nú(?)
'ull'	nta	nta	tá	ta	*^ntá
'nas'	maši	maši	máši	ñu-maš	*máši
'boca'	naa	na	ná	ñu-pi	*ná
'llavi'		šinĩ	šína	pšina	*šíni
'pell'		šipari	šipáari	šimbali	*šĩpári
'peu'	moo	mõ	mo	mo	*mo
'sang'		čihyabi	číhabí	ĵihya	*číhya
'llàgrima'		čih-ta	škanuta(?)	či-nda	*či-^ntá
'moresc'	tatuy	tarui	táʔthuwí	*dat^ʔwi	dat^ʔuu
'moresc molt'		čini	čini(?)	či	*čini
'nixtamal'		nišaki	níšáki	ñušak(i)	*níšáki
'truita'		mewi	mhéwi	mẽ	*mhéwi(?)
'xili'	mii	x-imi	(i)mí	mi	*mí(?)
'tomàquet'		rumpa	č^húwampa	nipa
'fesols'		inaši	č^hə	načii	*či-
'sal'		t^ʔuši	t^húši	t^ʔuš	*t^ʔúši
'menjar'	tsitsi	tsitsi	sísí	tsints^i	*tsí[tsí]
'magüey'	išumi	inšuni	šuni	dloti	*šuni
'flor'	t^heni	tini	təni	ndoyii	*^ntə-ni
'bosc'		tsaa	pín-sa(a)	ñun-dzaa	*tsaa
'perro'		tsini	síní	tsi	*tsíní
'cavall'		paari	pari(?)	bahl(e)
'gall dindi'	ñah-eni	nax-ini	əni	tam^ʔi	*ini
'camp'	pi-hnomi	noni	pí-ʔnoni	ñuñu	*ʔnoni
'pedra'		to	(n)to	ndo	*^nto
'sol'	in-yahbi	yabi	(in)čutata	t^ʔutata	*yahbi
'lluna'	in-buee	i-mbwii	in-čunéné	t^ʔunana	*^mbwi(?)
'estrella'		tsee	mán-se^ʔe	tee	*tse
'mes'		mbwii	mbwi(?)	bwi	*^mbwi
'any'		hiči	k^ʔiĵi	k^ʔinĵi	*k^ʔiči
'aigua'	intawi	intawi	intáwi	nda	*^ntá-wi
'muntanya'	ineetsi	inhits^ʔi	inhəsi(?)	p^ʔwöts^e	*in-hits^ʔi(?)
'casa'	in-baani	in-mani	báʔni	to	*báʔni
'mercat'		tetani	tetani	t^yeta	*tetani
'sembrar'	tutuhmi	tuni	hoyari(?)	tuhu	*tu-
'nit'	šuemi	šuti	šəni	šu	*šũi(?)
'fred'	ki-tsee	tse	ku-sé	tse	*tsé
'calor'		pahyabi	páwi	pahya	*pá-

Referències

1. Miguel de Guevara (1638): Arte doctrional y modo general para aprender la lengua matlatzinca
2. Jacques Soustelle, 1938.
3. R. Escalante, 1999,
4. Les formes amb interrogant procedeixen de: J. Soustelle, 1938.
5. J. Soustelle, 1938.

Bibliografia

• Roberto Escalante y Marciano Hernández (1999): Matlazinca de San Francisco Oxtotilpan, Estado de México, dentro del Archivo de lenguas indígenas de México, COLMEX, México DF, ISBN 968-12-0902-8.
• Soustelle, Jacques. «XII: El Matlatzinca (pirinda) y el Ocuilteca». A: La familia lingüística Otomí-Pame de México Central. México DF: Fondo de Cultura Económica, 1938 [1994], p. 303-329. ISBN 968-16-4116-7.