Casat amb Catalina Planes amb qui va tenir tres fils.[3] La seva filla Caterina Fontova i Planes (Barcelona, 1866 - Buenos Aires, 1924) va ser actriu. Els seus dos fills van ser músics: en Lleó (1875 - 1949) i en Conrad Abelard Fontova i Planes (Barcelona, 1865 - Buenos Aires, 1923). Aquest darrer estudià amb Vidiella i Pedrell abans d'emigrar a Buenos Aires (1897), on fundà l'"Instituto Musical Fontova" (1904), juntament amb el seu germà, i hi va exercir la composició.
Va morir el 28 de desembre de 1890 a conseqüència d'una insuficiència de la vàlvula mitral, segons la inscripció de defunció.[1]
Trajectòria professional
Començà en el món del teatre actuant al Teatre dels Camps Elisis amb el pseudònim de Fontseca. Mantenia una estreta relació amb Pitarra i és amb ell i Joaquim Dimas els que van fundar la companyia teatral “La Gata”, el 1864, i més tard, la companyia Teatre Català.[2] El 1890 per problemes de salut abandonà la companyia Teatre Català, tot i que encara actuà al Teatre Novedades. El mateix any Santiago Rusiñol va escriure expressament per a ell, el monòleg L'home de l'orgue.[2]
Actor
1865
28 d'abril. El castell dels tres dragons de Frederic Soler. Estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Ganyota)
8 de juliol. Les carbasses de Mont-roig de Frederic Soler, estrenada al teatre de Varietats de Barcelona. (en el paper d'Anton)
7 d'agost. Liceistes i "Cruzados" de Frederic Soler i d'Enric Carreras, estrenada al teatre de Varietats de Barcelona. (en el paper de Don Ambròs)
2 de desembre. Un mercat de Calaf de Frederic Soler, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Sr. Cosme.)
1866
2 de gener. En Joan Doneta de Sefarí Pitarra (pseudònim de Frederic Soler) i d'Enric Carreras (un altre pseudònim del mateix Frederic Soler), estrenat al teatre de l'Odèon. (en el paper de Senyor Joan).
.jpg)
