|
Llançaments de l'Ubuntu Ubuntu, un sistema operatiu basat en el Debian GNU/Linux, fa dos llançaments cada any, utilitzant l'any i el mes del llançament com a número de versió. El primer llançament de l'Ubuntu, per exemple, s'anomenava Ubuntu 4.10 i es va alliberar el 20 d'octubre del 2004.[1] Conseqüentment, els números de versió per llançaments futurs són provisionals; si el llançament es retarda, el número de versió canvia. Als llançaments de l'Ubuntu també se'ls dona un nom, utilitzant un adjectiu i un nom d'animal (en anglès) amb la primera lletra igual (per exemple, Dapper Drake). Excepte els dos primers llançaments, els noms estan en ordre alfabètic, sent més fàcil saber quin és el llançament més nou. Els llançaments acostumen a ser aproximadament un mes després dels llançaments de GNOME, que alhora són més o menys un mes després del llançament del X.org. D'aquesta manera, cada llançament de l'Ubuntu inclou la versió més recent de GNOME i X. Els llançaments 6.06 i 8.04 són Long Term Support (LTS, suport a llarg termini), és a dir, hi haurà actualitzacions durant tres anys a l'escriptori i durant cinc anys al servidor.[2] Taula de versions
Línia de temps de les versions Final del cicle de vidaDesprés que una certa versió d'Ubuntu hagi arribat al final del seu cicle de vida, els seus repositoris poden ser eliminats dels principals servidors d'Ubuntu i, per tant, als servidors de rèplica (miralls).[41] No obstant es poden trobar els repositoris per a versions antigues a old-releases.ubuntu.com. [42] Galeria
Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve
Portal di Ensiklopedia Dunia
