Llagostí

Per a altres significats, vegeu «Llagostí (desambiguació)».

Llagostí

Melicertus kerathurus
Llagostins
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Subfílum	Crustacea
Classe	Malacostraca
Ordre	Decapoda
Subordre	Dendrobranchiata
Família	Penaeidae
Gènere	Melicertus
Espècie	Melicertus kerathurus Forsskål, 1775

Penaeus kerathurus, de nom comú llagostí[1] és una espècie de crustaci decàpode de la família dels penèids i, fins fa poc situat dins del gènere Melicertus.[2][3] Té un aspecte semblant a una gamba. És l'espècie pròpia del litoral català i és d'un color gris vaire característic.

Hàbitat i comportament

El llagostí fins no fa gaire era força comú en la desembocadura dels nostres rius, en aigües somes, litorals o salobroses, riques en matèria orgànica.

És d'hàbits nocturns i viu la major part del dia enterrat a la sorra; pot respirar a través d'un canal que formen el rostre, les antenes i les escafocerites. Les seves preses són cucs i altres petits invertebrats que pot caçar.

La maduresa sexual arriba entre el juny i el juliol, i les femelles poden pondre prop d'un milió d'ous, dels quals ixen larves naupli poques hores després de la posta. Al cap de vora 20 dies, les naupli ja fan engir 6 cm i se'n van cap al fons.[4]

Impacte ambiental

D'anys ençà, el cultiu de llagostins dona molt bons resultats. Al litoral mediterrani, tant oriental com occidental se'n cultiven.[5] Al Japó s'ha anat desenvolupant a partir dels anys 1930 del segle xx. L'espècie importada Penaeus japonicus es troba molt sovint en els nostres mercats. Gran nombre de països amb costes tropicals acaben dedicant-hi superfícies per al cultiu de diferents espècies de llagostins. Això provoca grans impactes per causa de la desaparició d'ecosistemes litorals, contaminació de sòls, aigües, privatització de costes...[6][7]

Referències

1. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 10 setembre 2021].
2. «WoRMS - World Register of Marine Species - Penaeus kerathurus (Forskål, 1775)». [Consulta: 11 setembre 2021].
3. ITIS: Penaeidae
4. Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 9, "Artròpodes I", pp. 343.
5. «Mariscos, moluscos y crustáceos - Langostino» (pdf) (en castellà) p. 199. Mercasa. [Consulta: 1r setembre 2023].
6. «Huella langostino» (en castellà). Greenpeace, 01-12-2003. [Consulta: 1r juny 2023].^[Enllaç no actiu]
7. «D’on venen les gambes que mengem?». Fundesplai. [Consulta: 1r juny 2023].