Limfoma de Burkitt
![]() El limfoma de Burkitt (o tumor de Burkitt) és un càncer del sistema limfàtic, concretament dels limfòcits B del centre germinal. Té un inici brusc i és la forma més agressiva de limfoma, amb un temps de duplicació tumoral in vivo de 12-24 hores. És més freqüent en infants que en adults. El seu nom es deu a Denis Parsons Burkitt, un cirurgià que va ser el primer a descriure la malaltia el 1958 mentre treballava a l'Àfrica equatorial.[1][2] ClassificacióEl limfoma de Burkitt es pot dividir en tres variants clíniques: l'endèmic, l'esporàdic i l'associada a immunodeficiències[3]
Mitjançant l'observació microscòpica i l'immunofenotip és pràcticament impossible de diferenciar aquestes 3 variants clíniques. Tot i així, el limfoma de Burkitt associat a immunodeficiència pot tenir un major component plasmàtic o major polimorfisme, encara que aquestes no siguin característiques específiques. DiagnòsticCaracterístiques de la cèl·lula maligna BLes cèl·lules B normals del centre germinal posseeixen un rearranjament dels gens de les cadenes lleugeres i pesades de les immunoglobulines. Cada cèl·lula conté un ordenament del gen IgH únic respecte a les altres. Com que el limfoma de Burkitt i altres limfomes B són processos proliferatius clonals, totes les cèl·lules tumorals del pacient tindran un gen IgH idèntic. En l'anàlisi de l'ADN mitjançant electroforesi de les cèl·lules tumorals, es pot demostrar l'existència d'una banda clonal. En canvi, quan s'analitza un nòdul limfàtic normal o reactiu amb la mateixa tècnica, es veurà més d'una banda. Tot i així, de vegades pot ser difícil de distingir alguns processos benignes (com ara una mononucleosi infecciosa) de limfomes malignes. HistologiaEl limfoma de Burkitt microscòpicament consisteix en una població monòtona de capes cel·lulars de mida mitjana (semblant a la mida dels histiòcits o cèl·lules endotelials) amb alta activitat proliferativa i apoptòtica. L'aspecte "en cel estrellat" és a causa de les inclusions escampades dels macròfags, formades a partir de la digestió de components cel·lulars morts.[6] Les cèl·lules tumorals tenen poca quantitat de citoplasma basòfil amb tres o quatre nuclèols petits. Els contorns cel·lulars tenen una aparença de ser quadrilàters. ImmunohistoquímicaLes cèl·lules del limfoma de Burkitt expressen els marcadors de diferenciació B (CD20, CD22, CD19), així com CD10 i Bcl6. En canvi, no expressen els marcadors Bcl2 i TdT. L'alta activitat mitòtica es confirma en gairebé el 100% de les cèl·lules tenyides positivament per Ki67.[7] GenèticaTots els tipus de limfoma de Burkitt presenten translocacions cromosòmiques del gen c-myc.[8] Aquest gen es troba al cromosoma 8q24.
Les dues translocacions menys comunes combinades, t(2;8)(p12;q24) i t(8;22)(q24;q11), representen el 15% restant dels casos.[8] TractamentEl tractament consisteix en rituximab (anti-CD20) combinat amb quimioteràpia.[11][12] A més, cal realitzar punció lumbar i profilaxi d'infiltració meníngia, ja que pot infiltrar al sistema nerviós central. Els efectes de la quimioteràpia, com en tots els càncers, depèn del moment del diagnòstic. Els tumors amb creixement ràpid, com és el cas del Burkitt, solen respondre més ràpidament a la quimioteràpia. Aquesta resposta ràpida pot ser perillosa per al pacient si es produeix la síndrome de lisi tumoral. Cal un bon monitoratge i hidratar bé al pacient durant el tractament. Altres tractaments pel limfoma de Burkitt són la immunoteràpia, el trasplantament de progenitors hematopoètics (TPH), cirurgia per treure el tumor i radioteràpia. PronòsticEl tractament amb rituximab i quimioteràpia ajustat a la dosi ha mostrat una supervivència als 8 anys del 91% per individus de baix risc, del 90% pels de risc baix-intermedi, del 67% pels de risc intermedi-alt, i del 31% pels d'alt risc.[11] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia