Limàntria dels pins

Limàntria dels pins

Lymantria monacha
Lymantria monacha
Dades
Hoste	Quercus, freixe de fulla gran, pi roig, Fagus crenata, roure cerris, Quercus acutissima, Quercus serrata, vern, Shorea robusta, salze, faig, roure pènol i Terminalia myriocarpa
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Subordre	Glossata
Infraordre	Heteroneura
Família	Erebidae
Tribu	Lymantriini
Gènere	Lymantria
Espècie	Lymantria monacha (Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims	Phalaena monacha Linnaeus, 1758 Liparis monacha (Linnaeus, 1758) Ocneria monacha (Linnaeus, 1758) Porthetria monacha (Linnaeus, 1758) Psilura monacha (Linnaeus, 1758)

La limàntria dels pins o mònaca (Lymantria monacha)[1] és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels erèbids (Erebidae)[2] pròpia la regió Paleàrtica, d'Europa al Japó.[3] L'eruga s'alimenta principalment de fulles de conífera i és una greu plaga.

Descripció

Les papallones adultes tenen les ales blanques amb cercles negres connectats. Les altres ales són de color marró clar amb franges blanques i punts negres. La femella és més gran i té les ales més allargades. També té un abdomen característic de color grogós amb una cinta negra. Té una envergadura de 4 a 5 cm.[3]

Presenten un marcat dimorfisme sexual. Els mascles tenen una mida menor, colores mas clars i tenen antenes bipinnades molt aparents. Les femelles són una mica més grans, de color més fosc, amb el cos i les extremitats més peludes, amb antenes filiformes poc aparents.

L'eruga de la monja és grisa i hirsuta, té línies negres i taques sobre l'esquena.[3] S'alimenta de fulles d'arbres com l'Avet roig, Larix, Abies, Pinus i Pseudotsuga. D'altres gèneres com Quercus, Acer, Betula, Carpinus, Fagus, Fraxinus, Malus, Prunus, Ulmus i altres fruiters poden ser també consumits per aquesta espècie.

• 
  Femella de Lymantria monacha.
• 
  Mascle de Lymantria monacha.
• 
  Larva.
• 
  Trampa adhesiva.
• 
  Detall d'una trampa adhesiva.
• 
  Trampa de feromones.

• 
  ♀
• 
  ♂

Distribució

Europa; zones paleàrtiques de l'Àsia i el Japó[3]

Cicle biològic

Com tots els lepidòpters té un cicle holometàbol, passant per les fases d'ou, larva, crisàlide i adult. Les femelles adultes realitzen la posta en l'escorça dels arbres dels quals s'alimenta l'eruga.

Els ous fan eclosió a la primavera, les erugues en el seu primer estadi només mengen agulles jóvens, abandonant les agulles produïdes en anys anteriors. En els següents estadis aquestes erugues poden consumir agulles velles, tot i que prefereixen les jóvens.

MES	GENER	FEBRER	MARÇ	ABRIL	MAIG	JUNY	JULIOL	AGOST	SETEMBRE	OCTUBRE	NOVEMBRE	DESEMBRE
ESTAT	L	L	5L	X	P	D	A	H	L	L	L	L
LLOC	Branques	Branques	Branques	Sòl	Sòl	Aire	Branques	Branques	Branques	Branques	Branques	Branques

Clau:

• A : Adults.
• H : Ous.
• L : Larves o erugues (Poden diferenciar-se fases larvàries mitjançant l'ús de nombres: 1L, 2L, 3L,...nL).
• P : Crisàlides.
• D : Diapausa.
• X : Soterrat o protegit.

Entomologia aplicada

Danys

En cas d'una gran infestació d'aquestes erugues, el fullatge es torna escàs i l'àpex de l'arbre es rovella. Els arbres sobreviuen a diverses defoliacions del 50% del seu fullatge, durant anys consecutius, però poden morir després de 4 o 5 anys de defoliacions intenses.[4]

Control

• Depredadors naturals: aus insectívores i aràcnids.

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

1. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 10 juliol 2024].
2. «BioLib - Lymantria monacha» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2024].
3. Carter, David. Butterflies and Moths, Dorling Kindersley, pg 271
4. Bejer, B. 1988. The Nun Moth in European Spruce Forests. In: Dynamics of Forest Insect Populations. Patterns, Causes, Implications. Ed. A.A. Berryman. Universitat de l'estat de Washington. Pullman, Washington. Pag. 211-231.

• Butterflies and Moths (en anglès). Dorling Kindersley Handbooks, 1992. ISBN 0-7513-2707.