Leonard Blomefield
Leonard Jenyns (1800-1893) va ser un clergue anglès, autor i naturalista. El 1871, es va veure obligat a prendre el nom de Leonard Blomefield per poder acceptar una herència que un cosí de son pare, Francis Blomfield li va llegar.[1] Va néixer al barri de Pall Mall a Londres com fill de Mary Heberden (1763-1832) i George Leonard Jenyns (1763-1848), un eclesiàstic anglicà.[1] El 1787, els Jenyns van heritar de l'escriptor Soame Jenyns, un cosí patern llunyà, una propietat al poble de Bottisham (Cambridgeshire) Els 1797 hi van anar a viure en una casa nova, Bottisham Hall, avui un monument llistat.[2] El 1812, Jenyns va començar a estudiar història natural animat pel seu besoncle. Va continuar els estudis secundaris a Eton College el 1813. Allà llegir el llibre Natural History of Selborne de Gilbert White que el va influençar molt. El 1818 va començar els estudis a la Universitat de Cambridge on va treballar amb John Stevens Henslow (1796–1861). Va graduar el 1822.[3] Jenyns va ser membre fundador de la Ray Society, una associació científica, i un típic «clergue-naturalista», que veia l'estudi de les sciències naturals com complementary al seu treball religiós. Va escriure una biografia Henslow, el seu mentor i el mentor de Charles Darwin. Va ser ordenat capellà al maig de 1823 i va esdevenir vicari de la parròquia de Swaffham Bulbeck el desembre de 1827.[4] El 1831 Jenyns va ser triat per acompanyar el segon viatge de l'HMS Beagle com naturalista, però va rebutjar l'oferta per raons de salut i per la seva feina a la parròquia.[1] Va proposar Charles Darwin per reemplaçar-lo. Ambdós van tenir una correspondència intensiva.[1] Jenyns va fer moltes observacions de fenologia al Cambridgeshire que va reunir en un manuscrit Contributions towards a Fauna Cantabrigiensis (Contribucions a una fauna Cantabrigiensis) que va ser publicat el 2012.[5] A Cambridge, va crear el Societies Museum, predecessor de l'actual Museu de zoologia de la Universitat de Cambridge, els arxius del qual contenen molt material seu, incloent-hi manuscrits i llibres sobre història natural local.[4][6]
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia