Le Point

Le Point

Tipus	magazín d'actualitat
Fitxa
Llengua	francès
Data d'inici	1972
Fundador	Olivier Chevrillon, Claude Imbert, Jacques Duquesne, Pierre Billard, Georges Suffert, Henri Trinchet ^(en) i Philippe Ramond
Propietat de	Groupe Artémis ^(en)
Lloc de publicació	París
Estat	França
Dades i xifres
Format de periòdic	tabloide
Periodicitat	1 setmana
Tema	magazín d'actualitat
Editor en cap	Sébastien Le Fol
Editorial	Kering
Preu	3,8 euros i 6,9 euros
Identificadors
ISSN	0242-6005, 1950-7461 i 2491-3677
OCLC	421638297
Lloc web	lepoint.fr

Le Point (pronunciació francesa: ​[ləˈpwɛ̃]) és un setmanari polític i revista de notícies publicat a París, França.

Història i perfil

Le Point va ser fundat el setembre de 1972 per un grup de periodistes que, un any abans, van deixar l'equip editorial de L'Express, que llavors era propietat de Jean-Jacques Servan-Schreiber, diputat del Partit Radical, un partit de centre.[1][2][3][4][5]

L'empresa que opera Le Point, Société d'exploitation de l'hebdomadaire Le Point (SEBDO Le Point) té la seva central en el 14è districte de París.[6][7] Els fundadors emfasitzen en que les necessitats dels lectors siguin l'objectiu de Le Point[4] que surt setmanalment cada dijous.[8][9]

Després d'un inici força difícil el setembre de 1972, la revista aviat va desafiar L'Express. L'equip editorial de 1972 va trobar suport financer del grup Hachette i va ser aleshores dirigit per Claude Imbert. Altres periodistes de l'equip eren: Jacques Duquesne, Henri Trinchet, Pierre Billard, Robert Franc, Georges Suffert. L'administració va incloure Olivier Chevrillon, Pdg i Philippe Ramond. Ha canviat de propietat diverses vegades. Gaumont cinema Group va comprar la revista el 1981.[10] El 1997 la revista va ser adquirida pel seu propietari actual, Artémis, un grup d'inversió francès fundat i propietat del bilionari home de negocis François Pinault.[11] El 2001 va canviar el logo i disseny de Le Point. El setmanal va contractar periodistes de la premsa parisenca i va confiat en la seva habilitat per redefinir el gènere. Va prendre com a exemple Revista i Newsweek.

Le Point té una posició conservadora i de centredreta sense cap afiliació política concreta.[5][6][11] Publica una llista sobre la reputació d'empreses, Baromètre d'Imatge de Grandes Empreses.[12]

Circulació

Le Point va tenir una circulació de 336.000 exemplars el 1981.[13] 311.000 exemplars el 1987 i 320.000 el 1988.

El 2001 Le Point va tenir una circulació de 303.000 exemplars.[8] Durant el període 2007-2008 va treure 419.000 exemplars[14] i el 2009, 435.000.[10] La seva circulació el 2011 era de 428.114 exemplars.[15] i el 2013, 417.062.[9]

Referències

1. «Weekly Magazines: Second in a Series on French Media». Wikileaks, 01-12-2006.
2. Philip Thody. Le Franglais: Forbidden English, Forbidden American: Law, Politics and Language in Contemporary France: A Study in. A&C Black, 1 de desembre de 2000, p. 289. ISBN 978-1-4411-7760-5. 
3. Serge Berstein. The Pompidou Years, 1969-1974. Cambridge University Press, 13 de març de 2000, p. 200. ISBN 978-0-521-58061-8. 
4. Lawrence D. Kritzman. The Columbia History of Twentieth-Century French Thought. Columbia University Press, 2007, p. 721. ISBN 978-0-231-10790-7. 
5. Alexandra Hughes. Encyclopaedia of Contemporary French Culture. Routledge, 11 de març de 2002, p. 432. ISBN 978-1-134-78866-8. 
6. «Le Point». VoxEurop.
7. "Mentions légales." Le Point. Retrieved 25 August 2011. "Siège social: 74, avenue du Maine - 75682 Paris Cedex 14"
8. «Top 50 Finance/Business/News magazines worldwide (by circulation)» (Report). Magazine Organization. Arxivat de l'original el 2014-12-13. [Consulta: 11 desembre 2019].
9. «Media Kit 2014». Publicitas. Arxivat de l'original el 2015-01-04. [Consulta: 11 desembre 2019].
10. «Le Point». Euro Topics. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 11 desembre 2019].
11. Michael Mould. The Routledge Dictionary of Cultural References in Modern French. Taylor & Francis, 27 abril 2011, p. 515. ISBN 978-1-136-82573-6. 
12. Charles J. Fombrun «Còpia arxivada». Corporate Reputation Review, 10, 2, 2007, pàg. 144–153. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 11 desembre 2019].
13. Raymond Kuhn. The Media in France. Routledge, 7 d'abril de 2006, p. 68. ISBN 978-1-134-98053-6. 
14. Anne Austin. «Western Europe Market & Media Fact». ZenithOptimedia. Arxivat de l'original el 2015-02-05. [Consulta: 11 desembre 2019].
15. «Media Pack 2013». Adnative.^[Enllaç no actiu]