|
Latgalià
El latgalià és la llengua pròpia de la Latgàlia, regió de la part est de Letònia. De vegades es considera un idioma separat, mentre que altres el consideren un dialecte del letó. El latgalià modern ha conservat més característiques de l'arcaic idioma latgalià que no pas els altres letons. HistòriaL'idioma latgalià es va desenvolupar per escrit a partir del segle xviii. El primer llibre que es coneix en latgaalià porta el títol d'Evangelia toto anno ('Evangelis per a tot l'any') i és de l'any 1753. Molts dels llibres en latgalià són dels segles xviii i xix, van ser escrits per jesuïtes i tracten de literatura religiosa, calendaris i poesia. La publicació de llibres en latgalià i en lituà va estar prohibida des del 1865 al 1904 en l'Imperi rus. Després del 1904 hi va haver una represa de la llengua i aparegueren periòdics i llibres de text. Es va traduir el Nou Testament l'any 1933. Després del cop d'estat de Kārlis Ulmanis el 1934, es va treure el latgalià del currículum escolar. La literatura escrita en latgalià va desaparèixer entre 1959 i 1989. Des de la restauració de la independència de Letònia hi ha hagut un renovat interès en el latgalià i s'ensenya de manera optativa en algunes universitats com ara Rēzekne, i es publiquen llibres en latgalià. Estatus oficialEntre 1920 i 1934 el latgalià va ser usat pel govern local i en l'educació de Latgàlia. Actualment no es fa servir com a llengua oficial en cap lloc de Letònia, però està legalment protegit.[1] L'estat letó dona suport a una comissió ortogràfica. A Letònia, el latgalià es considera normalment un izloksne (dialecte) i no un valoda (idioma). DialectesEn té tres (nord, centre i sud) i són mútuament intercomprensibles i principalment presenten canvis en les vocals, diftongs i els finals d'inflexió. El dialecte central (parlat a les localitats de Juosmuiža, Vuorkova, Vydsmuiža, Viļāni, Sakstygols, Ūzulaine, Makašāni, Drycāni, Gaigalova, Bierži, Tiļža i Nautrāni) forma la base fonètica del modern llenguatge estàndard. La literatura del segle xviii estava més influenciada pel dialecte del sud. AlfabetL'alfabet latgalià utilitza 35 lletres. La seva ortografia és similar a la del letó, però té dues lletres addicionals: y i ō.
ExempleTik skrytuļam ruodīs: iz vītys jis grīžās, Pruots naguorbej ramu, juos lepneibu grūžoj, Na vysim tai sadar kai kuošam ar speini, (Poema d'Armands Kūceņš) Parenostre en latgailà: Myusu Tāvs, kurs esi dabasūs, Algunes frases
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Latgalià  Hi ha una edició en latgalià de la Viquipèdia |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg&lang=ca)
Portal di Ensiklopedia Dunia
