|
Lanius
Lanius és un gènere d'ocells de la família dels lànids (Laniidae). És el gènere més ric en espècies de la família dels lànids. DescripcióLa major part de les espècies tenen algun grau de dimorfisme sexual, amb un mascle de colors més brillants que la femella.[1] DistribucióEs distribueixen pel Vell Món, principalment a Euràsia i Àfrica, si bé el botxí septentrional té una distribució circumpolar i el botxí americà únicament nord-americana. Als Països Catalans aquest gènere està representat, en major o menor nombre per l'escorxador, la trenca, el capsigrany i el botxí meridional. Aquests noms comuns es poden fer extensius a espècies del mateix gènere, d'aspecte similar, d'altres latituds.[1] Hàbitat i comportamentEls Lanius són ocells d'hàbitats oberts que normalment es veuen posats en posició vertical sobre una perxa prominent com la copa d'un arbre o un pal de telèfon. Surten a la recerca de preses, agafades en vol o a terra. Aquestes espècies capturen principalment insectes grossos, però també agafaran ocells petits, rèptils i mamífers. Per a les grans espècies del nord com el botxí septentrional, la majoria de les preses són vertebrats, sobretot a l'hivern. Malgrat el tipus de dieta, aquests no són autèntics rapinyaires i no tenen les urpes fortes dels rapinyaires. Tot i que utilitzen els peus per subjectar insectes més petits, les preses més grosses s'empallen a una punta afilada, com una espina o en filferro de pues. Així assegurats, es poden arrencar amb el bec.[1] La majoria dels Lanius són molt territorials i, excepte quan es reprodueixen també molt solitaris. Les espècies del nord o temperades, com els botxí septentrional i el capsot d'esquena roja, són migratòries i hivernen molt al sud de la zona de reproducció. Mascles i femelles de la majoria de les espècies són diferents, el mascle és invariablement de colors més vistosos que la femella.[1] TaxonomiaEl gènere Lanius va ser introduït pel naturalista suec Carl Linnaeus l'any 1758 en la desena edició de la seva Systema Naturae.[2] El 1824 el naturalista anglès William Swainson va designar l'espècie tipus com el botxí septentrional.[3] La majoria de les espècies de la família es col·loquen en aquest gènere. El nom del gènere, Lanius, es deriva de la paraula llatina per “carnisser”, i alguns també es coneixen com a “ocells carnissers” a causa dels hàbits d'alimentació que tenen.[4][5] Algunes espècies africanes les coneixen com a “fiscals”. Aquest nom prové de la paraula afrikàans «fiskaal» (“funcionari públic”, especialment un boixí), perquè pengen les preses a les espines per emmagatzemar-les. Dins del gènere hi ha algunes agrupacions naturals, com els set fiscals africans, les grans espècies grises (ludovicianus, excubitor, meridionalis i sphenocercus) i les espècies d'esquena marró eurasiàtica (tigrinus, bucephalus, collurio, isabellinus, cristatus i gubernator). En particular, en l'últim grup, ha estat difícil definir els límits de les espècies, i en el passat s'han agrupat diverses d'aquestes espècies com a coespecífiques.[1] El prehistòric Lanius miocaenus ha estat descrit a partir de fòssils del Miocè primerenc trobats a Langy, França.[1][6] Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 32 espècies:[7]
Espècies traslladadesAntigament, algunes autoritats també consideraven les següents espècies (o subespècies) dins del gènere Lanius:
Referències
|
||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
.jpg)
Portal di Ensiklopedia Dunia
