La macchina ammazzacattivi

La macchina ammazzacattivi

Fitxa
Direcció	Roberto Rossellini
Protagonistes	Marilyn Buferd William Tubbs Clara Bindi Giacomo Furia Pietro Carloni Aldo Giuffré Carlo Giuffré
Dissenyador de producció	Virgilio Marchi
Guió	Sergio Amidei, Franco Brusati, Roberto Rossellini i Giancarlo Vigorelli
Música	Renzo Rossellini
Fotografia	Tino Santoni
Muntatge	Jolanda Benvenuti
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	1952
Durada	80 min
Idioma original	italià
Color	en blanc i negre
Format	format acadèmic
Descripció
Gènere	comèdia
Lloc de la narració	Itàlia

La Macchina ammazzacattivi és una pel·lícula de comèdia fantàstica italiana del 1952 dirigida per Roberto Rossellini i protagonitzada per Marilyn Buferd, William Tubbs i Clara Bindi.[1] Forma part de la tradició del neorealisme dels anys de la postguerra.[2] Havent ajudat el neorealisme a guanyar reconeixement internacional amb la seva obra de 1945 Roma, ciutat oberta, Rossellini estava intentant ramificar-se en diferents estils.[3]

Producció

Rossellini va començar a rodar la pel·lícula l'any 1948, però la producció es va veure assetjada per molts problemes.[4] El rodatge de localització va tenir lloc als voltants d'Amalfi, Salerno i Trani.

Argument

Un desconegut que diu ser Santa Andrea dona a Celestino, el fotògraf del poble una càmera màgica amb el poder de destruir els malvats. Quan es fa evident que ningú és immune, el fotògraf torna l'aparell al donant, que es desemmascara com un diable i es veu obligat a tornar a la vida a tothom.

Repartiment

• Gennaro Pisano com a Celestino
• Marilyn Buferd com a turista nord-americana
• William Tubbs com a turista nord-americà
• Helen Tubbs com a turista nord-americana
• Giovanni Amato com a alcalde
• Clara Bindi com a Giulietta Del Bello
• Giacomo Furia com a Romano
• Aldo Giuffrè
• Carlo Giuffrè

Recepció i crítica

«	Un Rossellini sui generis que prova la comèdia fantàstica, recolzat per l'humor sarcàstic i la ironia del gran Eduardo. La convenció del somni -una situació clàssica per presentar una realitat en què tot es fa possible, fins i tot una càmera que actua com a raig de la mort- està aquí al servei d'una faula bondadosa en què els humils troben, per uns instants, la seva redempció i la seva venjança.	»
— Fantafilm[5]

Referències

1. Nowell-Smith p.104
2. Wagstaff p.437
3. Bondanella p.83-86
4. Brunette p.101
5. Bruno Lattanzi e Fabio De Angelis (a cura di), La macchina ammazzacattivi in Fantafilm. URL consultato il 5 aprile 2012.

Bibliografia

• Peter, Bondanella. The Films of Roberto Rossellini. Cambridge University Press, 1993.
• Brunette, Peter. Roberto Rossellini. University of California Press, 1996.
• Nowell-Smith, Geoffrey . The Companion to Italian Cinema. Cassell, 1996.
• Wagstaff, Christopher. Italian Neorealist Cinema: An Aesthetic Approach. University of Toronto Press, 2007.

Enllaços externs

• The Machine that Kills Bad People per Constantin Parvulescu
• Fragment de la pel·lícula a YouTube