|
La cabeza del dragón
La cabeza del dragón és una obra de teatre infantil en dos actes, dividits en sis quadres, de Ramón María del Valle-Inclán, estrenada el 1910[1] i publicada el 1914. El 1926 es va reeditar dins de la trilogia Tablado de marionetas para educación de príncipes. ArgumentEl Príncep Verdemar, amb l'ajuda d'un Follet, es bat i venç al drac que tenia capturada a la Infanta del Rei Micomicón. Custodia la llengua del monstre per donar prova de la seva proesa i aconsegueix per fi el premi desitjat: La mà de la jove.[2] Es pot llegir un article publicat a la Biblioteca Virtural Miguel de Cervantes, referent a historia crítica del teatro español,[3] on descriu amb una visió crítica tot l'argument de forma detallada. Representacions destacades com a obra de teatreEn el Teatre de la Comedia de Madrid, en la denominada Empresa del Teatro de los Niños,[4] creada per Jacinto Benavente, el 5 de març de 1910 i interpretada per la companyia de Matilde Moreno.[5] Es va tornar a representar al Teatre María Guerrero de Madrid el 1962, encapçalant el repartiment María José Alfonso, Manuel Andrés, José Caride i Jaime Blanch, dirigits per Ángel F. Montesinos. A l'arxiu hemeroteca de Radio Televisión Española, hi ha una ressenya d'una representació teatral de l'any 1964, (noticiero No-DO) En 1999 Marta Belaustegui va protagonitzar una nova posada en escena al costat d'Emilio Lorente i Miguel de l'Amo. Cal esmentar que aquesta obra de teatre ha estat escollida en diverses ocasions per a ser representada per alumnes de primària i secundària de moltes escoles d'arreu d'Espanya (servicios.educam.es Arxivat 2014-12-21 a Wayback Machine., fent una ullada pel Youtube, s'hi poden veure diversos videos) L'obra convertida en òpera - Ricard Lamote de Grignon L'any 1947, Ricard Lamote de Grignon va posar música a l'obra de teatre de Valle-Inclán, convertint-la en una Òpera en tres actes i sis quadres, però va haver d'esperar fins a l'any 1960 a poder estrenar-la; l'estrena es va fer al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.[6] en tres úniques representacions.[7] En el llibre que es va editar amb motiu del centenari de Ricard Lamote de Grignon, fa referència a aquesta estrena, i en la seva pàgina 22 diu textualment: "Una altra aspiració de Ricard era estrenar la seva òpera La cabeza del dragón, enllestida des de la immediata postguerra i que esperava la seva oportunitat. Aquesta va arribar de la mà de l'empresari del Liceu, el senyor Joan Antoni Pàmias,[8] que va programar l'obra dins la temporada operística de 1960-1961, just al començament del cicle, el 17 de novembre de 1960.";[9] continua dient que cal destacar la participació en l'estrena d'aquesta òpera, de dos tenors catalans que després esdevingueren remarcables: el tenor Bernabé Martínez (que després es va fer dir Bernabé Martí, i acabaria essent l'espòs de Montserrat Caballé), i el debut del que seria prou conegut tenor català Joan Lloveras.[10] Cal destacar també un fet històric que va anar lligat amb l'estrena d'aquesta òpera: va ser la primera òpera que es va retransmetre per televisió en directe a tot Espanya, i tal com assenyala el llibre[7] abans esmentat, en la mateixa pàgina, diu: "i al mateix Liceu, es van rebre telegrames de felicitació". El desembre de 2011, el baríton Miguel Rivas, la soprano Julia Cea i el pianista Borja Mariño van interpretar de la música de l'òpera de Ricard Lamote de Grignon, el duet del Rei Micomicón e Infantina,[11] en el marc de les jornades d'homenatge a Valle Inclán celebrades en el Pazo de Mariñán (per el que sembla, és l'únic enregistrament accessible[12] on es pot escoltar part de la música d'aquesta òpera de Lamote de Grignon). La partitura de la música d'aquesta òpera es pot consultar a la Biblioteca Nacional de Catalunya, on disposen de tot el fons musical Lamote de Grignon.[13] Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
