La Saison des hommes

La Saison des hommes

La Saison des hommes i موسم الرجال
Fitxa
Direcció	Moufida Tlatli
Protagonistes	Rabia Ben Abdallah Ghalia Benali ^(en) Ezzedine Gannoun ^(en) Hend Sabri Sabah Bouzouita ^(en) Mouna Noureddine ^(en) Houyem Rassaa ^(en) Kaouther Belhaj ^(en) Nejib Belkadhi ^(en) Jamel Madani ^(en) Ahmed Hafiane ^(en)
Producció	Margaret Ménégoz, Dora Bouchoucha i Mohamed Tlatli ^(en)
Guió	Moufida Tlatli i Nouri Bouzid
Música	Anouar Brahem
Muntatge	Isabelle Devinck
Dades i xifres
País d'origen	França i Tunísia
Estrena	13 maig 2000
Durada	122 min
Idioma original	àrab francès
Color	en color
Descripció
Gènere	drama

La Saison des hommes (àrab: موسم الرجال , Mawsim al-rijāl) és una pel·lícula dramàtica franco-tunisiana del 2000 dirigida per Moufida Tlatli. Es va projectar a la secció «Un Certain Regard» del 53è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1] El títol de la pel·lícula, ‘L’estació dels homes', fa referència al mes de l'any que els marits de les dones arriben a l'illa de Djerba.[2]

Repartiment

• Rabia Ben Abdallah com a Aïcha (com a Rabiaa Ben Abdallah)
• Sabah Bouzouita com Zeineb
• Ghalia Benali com a Meriem (com a Ghalla Ben Ali)
• Hend Sabri com a Emna
• Ezzedine Gannoun com Said (com Ezzedine Guennoun)
• Mouna Noureddine com a Matriarca
• Azza Baaziz com Meriem de petita
• Lilia Falkat com a Emna de petita
• Adel Hergal com a Aziz
• Houyem Rassaa com a Zohra
• Kaouther Bel Haj Ali com a Fatma
• Néjib Belkadhi com a sami
• Jamal Madani com a Younes
• Sadok Boutouria com Am Ali
• Zakia Ben Ayed com a Regaya
• Wajiha Jendoubi com a Salwa

Argument

Aïcha, una jove de 18 anys de l'illa Djerba, està casada amb Said, que treballa a Tunis durant gran part de l'any. Abans que pugui unir-se a ell a Tunis, Said demana que li doni un fill.[3] A l'illa de Djerba, Aïcha viu sota el domini de la seva sogra , amb unes quantes esposes més, mentre els seus marits treballen a un altre lloc. Aïcha finalment dona a llum un fill i se li permet traslladar-se a Tunis amb el seu marit. Tanmateix, el seu fill Aziz té problemes de desenvolupament i és probable que sigui autista, cosa que fa que Saïd el rebutgi. L'Aïcha torna a Djerba, aquesta vegada amb el seu fill Aziz i les seves dues filles adultes. La pel·lícula utilitza flashbacks prolongats entre Aïcha i les seves filles petites que vivien a Djerba abans del naixement d'Aziz i després escenes del present, on Aziz té uns vuit anys, just abans de tornar a Djerba. La pel·lícula acaba amb l'Aïcha i l'Aziz treballant junts al teler, fent tapissos que ven l'Aïcha. Finalitza amb la marxa de la filla petita d'Aïcha, Emna, mentre que Aïcha i Aziz viuen junts a Djerba.

Personatges principals

• Aïcha: el personatge principal. Està casada amb Saïd i té una forta voluntat i una ment pròpia. Encara que lluita, vol la millor vida per als seus fills.
• Saïd: el marit d'Aïcha. Treballa a Tunis i fa que l'Aïcha visqui a Djerba fins que ella li dona un fill.
• Meriem: filla gran d'Aïcha. Quan era petita, un home va intentar violar-la quan tornava a casa de l'escola. Lluita amb els malsons i la por als homes, tot i que ha optat per viure una vida tradicional, amb un marit amable, a diferència de la seva germana Emna.
• Emna: la filla menor de l'Aïcha. És molt una rebel i al final de la pel·lícula, decideix marxar de Djerba, després d'adonar-se que l'home gran i casat amb qui està dormint no li donarà la vida que vol.
• Aziz: fill d'Aïcha, que probablement pateix algun tipus d'autisme i té dificultats per comunicar-se.

Recepció crítica

Pierre Murat, a Télérama, creu que «després de Les Silences du palais, Moufida Tlatli torna a pintar l'esclavitud implacable i dolça de les dones tunisianes i parla d'una pel·lícula valent, agosarada, que probablement no agradarà a les autoritats tunisianes.»[4]

Segons Abécédaire du cinéma tunisien, la pel·lícula conté malentesos i tòpics, i la imatge que es presenta de les dones tunisianes és «arcaica, clarament per sota de les realitats del passat i del present.»[5]

Distincions

La pel·lícula es presenta a la selecció oficial a la secció «Un certain regard» al 53è Festival Internacional de Cinema de Canes. Va rebre el Gran Premi IMA a la 5a Biennal de Cinema Àrab de París,[6] i el premi d'honor als festivals de Stuttgart, Torí i Namur.[7] En la XXI edició de la Mostra de València va guanyar la Palmera de Plata a la millor pel·lícula i una menció a la millor actriu.[8]

Referències

1. «Festival de Cannes: The Season of Men». festival-cannes.com. [Consulta: 15 octubre 2009].
2. Thomson, Michael. «BBC - Films - review - La Saison des Hommes (The Season of Men)». www.bbc.co.uk. BBC. [Consulta: 3 novembre 2018].
3. «La Saison Des Hommes» (en francès). Premiere.fr. Premiere. [Consulta: 3 novembre 2018].
4. Pierre Murat «La Saison des hommes». Télérama, 27 décembre 2000..
5. Hédi Khélil. «La Saison des hommes : la tentation des clichés». A: Abécédaire du cinéma tunisien. Tunis: Simpact, 2007, p. 433. ISBN 978-9973-61-457-5. .
6. «Palmarès 2000». imarabe.org. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 10 abril 2024]..
7. Maximillien de Lafayette. The Greatest, the Most Important and the Most Powerful Women of the Middle East and the Arab World. Raleigh: Lulu.com, 2013, p. 652. ISBN 978-1-304-49145-9. .
8. El festival acaba hoy con una gala en la que no se proyectará ningún filme, El País, 23 d'octubre de 2000

Enllaços externs

• La Saison des hommes a YouTube