La Faute à Voltaire és una pel·lícula dramàtica francesa del 2001 dirigida per Abdellatif Kechiche, protagonitzada per Sami Bouajila, Élodie Bouchez i Bruno Lochet. Va ser el primer llargmetratge de Kechiche i va ser guardonada amb el premi Luigi De Laurentiis a la millor primera pel·lícula a la 57a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, guanyant set premis, en total, a diferents festivals de cinema.[1]
Argument
Com el Càndid de Voltaire a la seva novel·la homònima, Jallel, un jove nord-africà, que somia amb millors perspectives, immigra il·legalment a França. Al principi lluita perquè no troba feina i li costa fer amics. Però aviat arriba a vendre fruites a la clandestinitat, encara que de manera il·legal. També fa nous amics i després s'enamora. Però els seus somnis d'èxit romanen sense fer-se realitat mentre arriba a descobrir i compartir la solidaritat dels altres marginats que van d'una trobada a l'altra, fent camí per París, des d'albergs fins a societats d'ajuda als immigrants i grups de benestar social, vivint entre els exclosos i els indigents.[2][3][4]
Repartiment
Recepció crítica
| «
|
"Si estem disposats a considerar que La Faute à Voltaire no deixa de ser una primera obra (que tendim a oblidar fàcilment perquè està tan realitzada...), El conjunt és portat per una alegria tossuda, un rebuig de la més mínima foscor fàcil, que li permet oblidar aquests defectes menuts
|
»
|
| — Les Inrockuptibles [5]
|
| «
|
Tot i que indicava que la seva opinió dividia la redacció en el moment de la seva estrena, Louis Guichard va jutjar que la pel·lícula s'esgota i es desfà al cap d'una hora i mitja (dura 2h10), en necessitat de direcció i ritme (...) Apareix l'inconvenient del seu estil: la durada de les escenes és més qüestionable, les vacil·lacions de la direcció, menys feliç.
|
»
|
| — Louis Guichard a Télérama[6].
|
| «
|
"la pel·lícula representa efectivament els destins convergents d'estrangers il·legals, descendents d'immigrants i marginals socials que els van portar a formar un comunitat”.
|
»
|
| — Alexis Nouss[7]
|
| «
|
"Amb les excel·lents actuacions de Sami Bouajila (Bye Bye), Aure Atika i Elodie Bouchez (La vida somiada dels àngels), La Faute à Voltaire ofereix un retrat emotiu i tendre de la vida als marges".
|
»
|
| — Ressenya de Cinema of the World.[8]
|
Reconeixements
- Festival Premiers Plans d'Angers 2001
- Premi Especial Europeu del Jurat
- Premi Jean Carmet al conjunt d'actors.
- Festival de Cinema Mediterrani de Colònia-2001
- Millor actriu per Élodie Bouchez
- Festival Internacional de Cinema Francòfon de Namur-2000
- Premi especial del jurat
- Premi Emile Cantillon del Jurat Jove
- nominada al Bayard d’Or a la Millor pel·lícula (Millor pel·lícula de parla francesa)
- Festival de Cinema de Venècia-2000
- Premi Cinema per la Pau
- Premi Luigi De Laurentiis
Referències
- ↑ «Poetical Refugee(2000): Awards». IMDB. [Consulta: 5 agost 2015].
- ↑ «Poetical Refugee». Kino Festivals. [Consulta: 5 agost 2015].
- ↑ «Poetical Refugee». el Cinema. [Consulta: 5 agost 2015].
- ↑ «La faute à Voltaire-Multicultural Germany Project». Department of German, University of California, Berkeley. [Consulta: 5 agost 2015].
- ↑ Frédéric Bonnaud «La Faute à Voltaire». Les Inrockuptibles, 14 février 2001.
- ↑ «La Faute à Voltaire». Télérama, 14 février 2001.
- ↑ Alexis Nouss, La Condition de l'exilé. Penser les migrations contemporaines, Paris, éditions Maison des Sciences de l'Homme, coll. « Interventions », 2015 ISBN 9782735119998, p. 90.
- ↑ «La Faute à Voltaire aka Blame It on Voltaire (2000)». Cinema of the World, 19-04-2012. [Consulta: 5 agost 2015].
Enllaços externs
