Línia EP1 d'autobusos de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
La línia EP1 d'autobusos de l'Àrea Metropolitana de Barcelona és una línia urbana d'Esplugues de Llobregat gestionada per Soler i Sauret.[1] Actualment, comença el seu recorregut a l'Hospital Sant Joan de Déu, passa pels barris espluguencs de Finestrelles, Centre, Can Clota, Ca n'Oliveres, Can Vidalet, la Plana, la Mallola i la Miranda, on acaba en la confluència dels carrers Dr. Gimeno i de l'Est. En l'actualitat, té un tram comú amb l'altra línia urbana d'Esplugues, l'EP2 entre Laureà Miró - Nord i Av. de la Miranda - Pl. de la Constitució.[1] Compta amb cinquanta-quatre parades, algunes de les quals tenen enllaços a altres transports com autobusos de TMB, autobusos interurbans, Metro o TRAM. La seva freqüència de dilluns a dissabtes és de 15 minuts (10 minuts a hora punta) i els festius de 30 minuts. Els seus horaris són:
HistòriaEls primers incisos sobre establir una línia urbana a Esplugues de Llobregat la trobem a la pàgina 32 del diari La Vanguardia del 13 de gener del 1977. L'alcalde d'aleshores, el Sr. Català i Soler, va convocar una roda de premsa per presentar un projecte d'autobús urbà a la població, com els que ja hi havia a les poblacions veïnes de Sant Joan Despí o Sant Feliu de Llobregat. Primer Esplubús (1977 - 1993)La veritable història del bus urbà comença l'1 de juny de 1977 quan el president de l'Entitat del Transport Metropolità, Joan Torres i l'alcalde d'Esplugues, Antoni Pérez Garzón el van presentar a la Plaça Santa Magdalena. Estava explotada per autobusos blanc-i-blaus i tenia una freqüència de 45 minuts que connectava en forma de circumval·lació els barris d'Esplugues que carien de transport públic amb els llocs més importants de la ciutat i l'estació de metro de la Zona Universitària. El bitllet costava 115 pessetes.
Esplubús a Sant Just (1993 - 2005)El 4 de desembre de 1993 l'Esplubús canvia el seu recorregut per endinsar-se al municipi veí de Sant Just Desvern. El recorregut era el mateix però en arribar a la Plaça de la Constitució continuava per Via Augusta i Sant Josep Canigó, i després per Bonavista i Major. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia