L'ultimo giorno di Pompei

L'ultimo giorno di Pompei

Forma musical	òpera
Compositor	Giovanni Pacini
Llibretista	Andrea Leone Tottola
Llengua original	italià
Data de publicació	segle XIX
Gènere	òpera
Parts	2 actes
Lloc de la narració	Pompeia
Època d'ambientació	erupció del Vesuvi del 79
Personatges	Appio Diomede ^(en) , Pubblio ^(en) , Sallustio ^(en) , Fausto ^(en) , Gran sacerdote ^(en) , Ottavia ^(en) , Clodio ^(en) i Menenio ^(en)
Estrena
Estrena	19 novembre 1825
Escenari	Teatro San Carlo

L'ultimo giorno di Pompei (en italià, L'últim dia de Pompeia) és una òpera en tres actes amb música de Giovanni Pacini i llibret en italià d'Andrea Leone Tottola. Es va estrenar al Teatro San Carlo de Nàpols el 19 de novembre de 1825.

Argument

La trama es desenvolupa a Pompeia, l'any 79 poques hores abans de l'erupció del Vesuvi. Relata l'amor del tribú Appio cap a Ottavia, dona del nou primer magistrat Sallustio. Al no correspondre al seu amor, Appio medita una venjança contra Ottavia i el seu marit. Fingeix que la dona té un amant, i ho fa de manera que el mateix Sallustio ho descobreixi i la condemni a mort.

Quan Ottavia va a ser enterrada viva, Pubblio, el principal col·laborador d'Appio, ple de remordiments desvetlla la trama d'aquest, amb el que es deté la sentència. En aquest moment el Vesuvi entra en erupció, i destrueix la ciutat. Sallustio i la seva dona són salvats pel fill Menenio que arriba en una biga, mentre que els altres fugen espaordits.