L'ultimo abenzerraggio
L'ultimo abenzeraggio és una òpera en quatre actes amb música de Felip Pedrell i Sabaté, basada en un text de Chateaubriand,[2] composta el 1867 i de la qual faria diverses versions fins a la definitiva del 1889. El llibret va ser escrit en italià per Francesc Fors de Casamajor[3] i es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 14 d'abril de 1874.[4] ContextTot i que no va passar de cinc representacions, va tenir una bona acollida per part del públic i la crítica,[3] com ho demostra que al llarg de la quarta representació s'obsequiés el compositor amb una llarga llista d'objectes, un d'ells per la Societat Wagner.[5] L'obra es va estrenar en italià (tot i que la premsa l'anunciava amb el títol de El último abencerraje), seguint el costum del Gran Teatre del Liceu, on sempre es representaven les obres en aquesta llengua.[n. 1] La partitura, amb reducció de la part orquestral per a piano, va ser publicada el 1874 per l'editorial Andrés Vidal y Roger de Barcelona,[6] amb dedicatòria a la cantant Ebe Trèves, una de les cantants de l'estrena.[n. 2] De l'obra es va destacar, ja a l'època de la seva estrena, la influència de la música de Wagner, molt remarcable al quartet del quart acte i la importància del paper de l'orquestra en l'obra.[7] De fet, l'estrena d'aquesta obra no es pot deslligar de la creació de la Societat Wagner de Barcelona, fundada per Felip Pedrell, Antoni Opisso i Viña i Andreu Vidal i Llimona (editor-propietari de la revista La España Musical), i presidida per Josep Pujol i Fernàndez. La societat fou honoríficament presidida pel compositor Richard Wagner.[8] IntèrpretsVan interpretar l'obra les cantants Giuseppina Borsi de Giuli (filla de la soprano Teresa de Giuli Borsi) i Ebe Trèves (nom real Anna Giustina Ebe Trèves), i els cantants Carlo Carpi,[9] Antonio Vidal i Francesc Viñals.[10] L'obra va ser dirigida en la seva estrena pel director Eusebi Dalmau.[11] Notes
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia