L'ultimo abenzerraggio

L'ultimo abenzeraggio

Cartell de L'ultimo abenzeraggio
Títol original	L'ultimo abenzerraggio (it)
Forma musical	òpera
Compositor	Felip Pedrell i Sabaté
Llibretista	Francesc Fors de Casamajor
Llengua original	italià
Basat en	Les Aventures du dernier Abencérage (1826) de Chateaubriand[1]
Data de publicació	1874
Gènere	Òpera
Parts	quatre actes
Estrena
Estrena	14 d'abril de 1874
Escenari	Gran Teatre del Liceu de Barcelona,

L'ultimo abenzeraggio és una òpera en quatre actes amb música de Felip Pedrell i Sabaté, basada en un text de Chateaubriand,[2] composta el 1867 i de la qual faria diverses versions fins a la definitiva del 1889. El llibret va ser escrit en italià per Francesc Fors de Casamajor[3] i es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 14 d'abril de 1874.[4]

Context

Tot i que no va passar de cinc representacions, va tenir una bona acollida per part del públic i la crítica,[3] com ho demostra que al llarg de la quarta representació s'obsequiés el compositor amb una llarga llista d'objectes, un d'ells per la Societat Wagner.[5]

L'obra es va estrenar en italià (tot i que la premsa l'anunciava amb el títol de El último abencerraje), seguint el costum del Gran Teatre del Liceu, on sempre es representaven les obres en aquesta llengua.[n. 1]

La partitura, amb reducció de la part orquestral per a piano, va ser publicada el 1874 per l'editorial Andrés Vidal y Roger de Barcelona,[6] amb dedicatòria a la cantant Ebe Trèves, una de les cantants de l'estrena.[n. 2]

De l'obra es va destacar, ja a l'època de la seva estrena, la influència de la música de Wagner, molt remarcable al quartet del quart acte i la importància del paper de l'orquestra en l'obra.[7] De fet, l'estrena d'aquesta obra no es pot deslligar de la creació de la Societat Wagner de Barcelona, fundada per Felip Pedrell, Antoni Opisso i Viña i Andreu Vidal i Llimona (editor-propietari de la revista La España Musical), i presidida per Josep Pujol i Fernàndez. La societat fou honoríficament presidida pel compositor Richard Wagner.[8]

Intèrprets

Van interpretar l'obra les cantants Giuseppina Borsi de Giuli (filla de la soprano Teresa de Giuli Borsi) i Ebe Trèves (nom real Anna Giustina Ebe Trèves), i els cantants Carlo Carpi,[9] Antonio Vidal i Francesc Viñals.[10]

L'obra va ser dirigida en la seva estrena pel director Eusebi Dalmau.[11]

Notes

1. Vegeu la història artística del Liceu.
2. Anna Giustina Ebe, anomenada Ebe Trèves, nascuda el 1849 a Venècia, cantant d'òpera italiana, contralt en La Fenice de 1871 a 1879.

Referències

1. «Les Aventures du dernier Abencérage». Gallica BnF (Bibliothèque Nationale de France), pàg. 111.
2. Biografia de Felip Pedrell a l'Enciclopèdia Britànica
3. Alier, Roger. El gran llibre del Liceu. Edicions 62, 2004, p. 74. ISBN 9788429754490. 
4. Biografia de Felip Pedrell a biografiasyvidas.com
5. «Noticias varias». El Arte, 10-05-1874, pàg. 3.
6. «L'ultimo abenzeraggio». Partitura amb reducció a piano (fragmento). Biblioteca Nacional d'Espanya.
7. «Juicio de la prensa». La España Musical, IX, número 406, 25-04-1874, pàg. 7.
8. Mota, Jordi «Historia de la Asociación Wagneriana». Wagneriana castellana, 2001.
9. Carlo Carpi (1842-1930), tenor italià.
10. «Diversiones públicas - Gran Teatro del Liceo». La Imprenta, 14-04-1874, pàg. 2217.
11. «Último abenzerragio, òpera en quatre actes del mestre en Felip Pedrell». La Renaixença, Any IV, número 11, 20-04-1874, pàg. 130.