|
L'home que va venir a sopar
L'home que va venir a sopar (títol original en anglès The Man Who Came to Dinner) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per William Keighley i estrenada l'any 1942. Està doblada al català.[1] ArgumentDurant una gira de conferències, Sheridan Whiteside (Monty Woolley), una eminència de fama internacional, accepta de mala gana una invitació a sopar a casa d'una destacada família d'Ohio. Quan hi arriba amb Maggie Cutler (Bette Davis), la seua secretària, rellisca en el gel que hi ha davant de la casa del seu amfitrió i el porten endins mentre amenaça a crits amb un plet. Acovardits per les seues amenaces, Ernest Stanley (Grant Mitchell), que és l'antítesi de tot allò en què creu Whiteside, i la seua dona (Billie Burke), preocupada per l'ascens social, fan tot el possible perquè el seu malparat hoste se senti a gust després que el doctor Bradley (George Barbier) asseguri que la lesió de la cama és greu i que ha de romandre immobilitzat en una cadira de rodes. Resignat a ésser un hoste no desitjat, Whiteside decideix divertir-se reorganitzant la vida de tothom. Centra la seua simpatia en els servents i en els fills de Stanley (Elisabeth Fraser i Russell Arms), als quals els recomana marxar i viure llurs pròpies vides. Amb la promesa d'un paper en una funció que Katherine Cornell es mor de ganes de fer, encoratja a l'esplendorosa actriu Lorraine Sheldon (Ann Sheridan) a abandonar l'aristòcrata anglès que la manté luxosament a Palm Beach perquè vagi a Ohio i trenqui un idil·li entre Maggie i el director d'un diari local (Richard Travis). No obstant això, quan Maggie esbrina el seu pla i amenaça d'acomiadar-se, envia Lorraine a un museu de Filadèlfia amb el sarcòfag d'una mòmia egípcia que li ha regalat el Jedive. També l'han obsequiat amb cuatro pingüins l'almirall Byrd i amb un polp William Beebe. Un cop en marxa el mecanisme dels seus plans, i quan més li interessa continuar a casa dels Stanley per seguir turmentant-los, Whiteside s'assabenta pel doctor Bradley que no li passa res de dolent a la seua cama. El diagnòstic va ser erroni. En sentir això, Whiteside compra el silenci del metge insinuant-li que la seua butxaca podria subvencionar la publicació de les seues memòries. Whiteside culmina els seus plans en decidir radiar l'emissió de la seua tradicional xerrada nadalenca des de la llar dels Stanley. Els tècnics, un cor de nens i un equip de ràdio envaeixen l'indret, però, quan Stanley descobreix que Whiteside ha estat fingint la seua malaltia, li ordena que se'n vagi i s'oposa als plans d'independència dels seus fills. Disposat ja a marxar, Whiteside reconeix en l'excèntrica germana de Stanley, Harriet (Ruth Vivian), a una suposada assassina que fou absolta de l'acusació d'esquarterar els seus pares amb una destral després d'una baralla familiar. Whiteside fa xantatge a Stanley i, recuperant una altra vegada la batuta, envia els joves a obrir-se camí i arregla l'idil·li espatllat de Maggie. En abandonar la casa, rellisca en el paviment gelat i es trenca la cama. Quan el transporten de nou a l'interior de la casa, li diuen que Eleanor Roosevelt està al telèfon i que li vol parlar.[2] Crítica
RepartimentAl voltant de la pel·lícula
Lapsus del rodatge
Referències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'home que va venir a sopar
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
