|
Kyōko Nakayama
Kyōko Nakayama (japonès: 中山恭子) (prefectura de Tòquio, 26 de gener de 1940) és una política japonesa, membre del govern de Yasuo Fukuda en tant que ministra d'Estat per a la Població, la Igualtat de Gènere i la Qüestió dels Segrestos. També forma part de la Cambra de Consellers del Japó. FormacióVa estudiar Literatura Francesa a la Universitat de Tòquio; va ingressar al Ministeri d'Afers Exteriors del Japó el 1964 i al Ministeri de Finances el 1966.[1][2] CarreraVa romandre en el càrrec de ministra fins al 1999, quan va ser nomenada ambaixadora del govern japonès tant a l'Uzbekistan com al Tadjikistan.[3] Del 2002 al 2004 i del 2006 al 2008, va ser assessora especial de la qüestió dels segrestos de japonesos per part de Corea del Nord, designada primer per Junichirō Koizumi i després per Shinzō Abe.[4] En acabat, va tornar-se ministra d'Estat per a la Població, la Igualtat de Gènere i la Qüestió dels Segrestos sota el govern de Yasuo Fukuda.[5] Va ser elegida a la Cambra de Consellers el 2007 i reelegida el 2013.[6] El juny del 2010, ella i el seu marit van canviar-se del Partit Liberal Democràtic al Partit de l'Alba i quan aquest es va fusionar amb el Partit de la Restauració del Japó, en van esdevenir membres tots dos.[7] Quan Shintarō Ishihara se'n va anar per a crear un partit propi, el Partit de les Generacions Futures, Nakayama i la seva parella van continuar al mateix alhora que es van unir al nou.[8] L'octubre del 2015, ella va passar a presidir aquest partit, que va rebatejar Partit pel Kokoro japonès.[9] A l'inici del mandat, va voler canviar l'orientació del partit i treballar amb el govern,[10][11][12] cosa que Shigefumi Matsuzawa, aleshores secretari general, va rebutjar; amb la qual cosa es va estimar més de dimitir abans que no provocar la divisió del partit.[13] Encara que va ser reelegida sense votació el setembre del 2017 com a membre capdavantera de l'organització,[14] va anunciar que s'uniria amb el seu espòs al tot just format Partit de l'Esperança,[15] fundat per l'alcaldessa de Tòquio Yuriko Koike, i va ser així un dels primers membres del dit partit.[16] L'abril del 2019, Nakayama va informar que pretenia retirar-se de la política i no es va presentar a les eleccions a la Cambra de Consellers del 2019.[17] Posicionament polític Nakayama és partidària de revisar la Constitució japonesa perquè pensa necessari l'armament del Japó, fins i tot en térmens nuclears.[18] També la hi motiva el fet de lluitar més eficaçment en els casos de segrestos de ciutadans japonesos per part de Corea del Nord.[19] Com a ambaixadora, també creu que l'Estat hauria de promoure les relacions comercials amb els països de l'Àsia central,[20][21] encara que el seu principal soci encara són els Estats Units.[18] No té cap problema amb el fet que els oficials japonesos visitin el santuari Yasukuni i posa en dubte l'ús de dones de consol per part del Japó durant la Segona Guerra Mundial.[18] També afavoreix la pena de mort.[18] Vida personalEs va casar amb Nariaki Nakayama, exministre de Turisme i també membre del Parlament japonès.[22] Per a donar-li suport, el 2010 va deixar el Partit Liberal Democràtic i va canviar de partit polític.[23] Visita Taixkent cada any, malgrat que ja no és ambaixadora a l'Uzbekistan.[20] Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
