Kurchatovita

Kurchatovita
Kurchatovita de color gris
Fórmula química	Ca(Mg,Mn^2+)[B₂O₅]
Epònim	Ígor Kurtxàtov
Localitat tipus	dipòsit de bor de Solongo, altiplà de Vitim, Buriàtia, Zabaikàlie, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.BA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	6.BA.10
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/B.01
Dana	24.4.2.1
Heys	9.7.6
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 11,15(2) Å; b = 36,4(1) Å; c = 5,55(1) Å;
Color	gris clar
Exfoliació	perfecta
Duresa (Mohs)	4,5
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Densitat	3,20 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,635 nβ = 1,681 nγ = 1,698
Birefringència	δ = 0,063
Angle 2V	mesurat: 66°
Dispersió òptica	r > v lleu
Fluorescència	lila brillant sota ona llarga
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1965-034
Símbol	Kht
Referències	[1]

La kurchatovita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del físic rus Igor Vasil'evich Kurchatov (1903-1960).

Característiques

La kurchatovita és un borat de fórmula química Ca(Mg,Mn^2+)[B₂O₅]. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1965. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, trobant-se en forma granular de fins a 4 mil·límetres.[2] És una espècie dimorfa de la clinokurchatovita. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kurchatovita pertany a «06.B - Neso-diborats amb triangles dobles B₂(O,OH)₅; 2(2D); 2(2D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: suanita, clinokurchatovita, sussexita, szaibelyita i wiserita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit de bor de Solongo, a l'altiplà de Vitim, a Buriàtia (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia), l'únic indret on ha estat trobada, en es va trobar en un skarn que contenia ferro, associada a altres minerals com: clinokurchatovita, szaibelyita, solongoïta, hexahidroborita, calcita, clorita, vesuvianita, granat, svabita, magnetita i esfalerita.

Referències

1. «Kurchatovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 juny 2016].
2. «Kurchatovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 4 juny 2016].