Koktaïta

Koktaïta
Cristalls de koktaïta de la localitat tipus
Fórmula química	(NH₄)₂Ca(SO₄)₂·H₂O
Epònim	Jaroslav Kokta ^(en)
Localitat tipus	Žeravice, Moràvia Meridional, Moràvia, República Txeca
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CD.35
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CD.35
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.15
Dana	29.3.1.2
Heys	25.4.11
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,17Å; b = 7,15Å; c = 6,34Å; β = 102,75°
Color	incolor, blanc
Macles	comunes en {100}
Exfoliació	no observada
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,09 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,524 nβ = 1,532 nγ = 1,536
Birefringència	δ = 0,012
Angle 2V	mesurat: 72°, calculat: 70°
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1948
Símbol	Kkt
Referències	[1]

La koktaïta és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Jaroslav Kokta (1904-1970), químic txec que va analitzar el compost artificial.

Característiques

La koktaïta és un sulfat de fórmula química (NH₄)₂Ca(SO₄)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la koktaïta pertany a «07.CD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: matteuccita, mirabilita, lecontita, hidroglauberita, eugsterita, görgeyita, singenita, guix, bassanita, zircosulfat, schieffelinita, montanita i omongwaïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1948 a Žeravice, Moràvia Meridional (Moràvia, República Txeca), on acostuma a trobar-se pseudomorfa després de guix, associada a añtres minerals com guix, tschermigita i mascagnita.

Referències

1. «Koktaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2016].