Karl Friedrich Abel

Karl Friedrich Abel

Biografia
Naixement	22 desembre 1723 Köthen (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	20 juny 1787 (63 anys) Londres (Regne de la Gran Bretanya)
Sepultura	St Pancras Old Church
Formació	Thomasschule zu Leipzig
Activitat
Ocupació	compositor, gambista
Moviment	Música barroca
Instrument	Viola d'arc
Família
Pare	Christian Ferdinand Abel
Germans	Ernst August Abel E. H. Abel Leopold August Abel

Karl Friedrich Abel (Köthen, 22 de desembre de 1723 - Londres, 20 de juny de 1787) va ser un compositor alemany dels inicis del Classicisme. Pot ser considerat com l'últim virtuós de la viola de gamba.

Biografia

Abel va néixer a Köthen (actualment a l'estat alemany de Saxònia-Anhalt) i era fill de Christian Ferdinand Abel, el viola de gamba i violoncel·lista principal en l'orquestra de la cort de Johann Sebastian Bach. No hi ha cap prova de què estudiés a la Leipzig Thomasschule, però va ser recomanat per Bach perquè el 1748 entrés a l'orquestra de la cort amb Johann Adolph Hasse a Dresden, on hi estigué durant 10 anys.

El 1759 marxà a Anglaterra, i es convertí en el músic de cambra de la Reina Charlotte. Donava concerts de les seves pròpies composicions a Londres, i interpretava diversos instruments, un dels quals era el pentacord. El 1764 o 1765 es va associar amb Johann Christian Bach, fill de Johann Sebastian Bach, per a fundar els famosos Concerts Bach-Abel. Morí a Londres el 1787.

Obres

Una de les obres més conegudes d'Abel ho va ser a causa d'una mala atribució. Durant el segle xix, el manuscrit d'una simfonia de la mà de Wolfgang Amadeus Mozart, era classificada com la seva Simfonia núm. 3 en mi bemoll, K. 18, i així apareixia publicada en la primera edició integral de les obres de Mozart per Breitkopf & Härtel. Més tard, es va descobrir que aquesta simfonia era de fet una obra d'Abel, copiada pel jove Mozart, evidentment amb propòsits d'estudi, mentre estava de visita a Londres el 1764. Més tard es publicà com una de les Sis Simfonies op. 7 d'Abel.

Segons número d'opus

• op 1: 6 obertures o simfonies
• op 2: 6 sonates per a violí (o toca la flauta) i baix continu
• op 3: 6 sonates en trio per a 2 violins i baix continu
• op 4: 6 obertures
• op 5: 6 obertures o simfonies
• op 5: 6 sonates per a clavecí i violí (o toca la flauta) i violoncel (ad libitum)
• op 6: 6 sonates per a flauta travessera i baixa continu
• op 6: 6 concerts per a flauta travessera i orquestra
• op 7: 6 simfonies
• op 8: 6 quartets a corda
• op 9: 6 sonates per a violí, violoncel i baix continu
• op 10: 6 simfonies
• op 11: 6 concerts per a teclat i orquestra
• op 12: 6 quartets per a flauta travessera i corda
• op 13: 6 sonates per a violí i piano
• op 14: 6 obertures (?)
• op 15: 6 quartets a cordes
• op 16: 4 trios per a 2 flautes travessera i baixa continu
• op 17: 6 simfonies
• op 18: 6 sonates per a violí i piano

Sense número d'opus

Té altres obres sense número d'opus, entre les quals cal destacar:

• un concert per a violí
• un concert per a violoncel
• sonates per a una o dues violes de gamba i teclat
• sonates per a viola de gamba sola
• diverses peces per a viola de gamba
• 6 sonates per a teclat obligat i oboè.

Enllaços externs

• Partitures