Inicialment anomenat com a KDE, posteriorment rebatejat com a Plasma i actualment més conegut com a KDE Plasma[1] és l'entorn d'escriptori principal de KDE per a sistemes operatius tipus Unix.[2] És un escriptori intuïtiu i similar als escriptoris de Microsoft Windows. Es caracteritza per ser altament personalitzable i, des de la versió 5, no ser exigent amb els recursos del maquinari emprat.[3][4]
Esquema de treball
KDE Plasma depén de l'entorn de treballQt, reduint-se el temps de suport per a la versió de codi obert i gratuïta del framework, algún cop s'ha especulat amb la possibilitat de realitzar un fork.[5]
Qt és un conjunt d'eines que proporciona la major part de la funcionalitat a KDE.[6] L'evolució de Qt comporta canvis a KDE que queden reflectits en la numeració de KDE Plasma i KDE Frameworks. Aquest darrer proporciona blocs de construcció per a les aplicacions i millora l'experiència de l'escriptori KDE Plasma. Per altra banda, hi ha repercussions a KDE Gear, la col·lecció de programari optimitzat perquè funcioni bé amb KDE Plasma. Aquestes aplicacions funcionen en diferents distribucions, essent possible veure Kdenlive o Okular en els sistemes operatius desenvolupats per Microsoft. Hi ha programari realitzat amb Qt que s'ha desvinculat dels llançaments de KDE Gear com per exemple Krita.[7][8] D'aquesta manera KDE Plasma 6, Frameworks 6 i KDE Gear 24.02 són conseqüència de Qt 6 i arriben deu anys després del cicle del conjunt.[9] El llançament de Qt 6.6, el 10 d'octubre de 2023, fou cabdal per a KDE Plasma pel suport més robust a Wayland entre altres millores.[10][11]
Característiques
S'enfoca a facilitar l'ús i el domini de totes les funcions i aplicacions que l'integren, mitjançant un aspecte sobri, net i una alta llegibilitat per a proporcionar una experiència d'usuari agradable i actualitzada.[12][13] Permet configurar molts elements de manera específica, diferenciant el tema global del tema de les finestres, les icones, les fonts entre altres opcions.[14] Si no agrada l'aspecte per defecte, es pot personalitzar adquirint l'aspecte d'altres sistemes operatius.[15]
Ben integrat amb el Servidor de visualització X Window System, i amb suport per a Wayland, permetent utilitzar l'escalat fraccionari per als monitors de HiDPI.[12]
És un escriptori amb un bon nivell de seguretat i privacitat.[20] Empra telemetria de manera transparent i el seu codi gairabè sempre és sota llicència GPL.[16]
Història
El 14 d'octubre de 1996 Matthias Ettrich, estudiant de la Universitat de Tubinga, anuncià un nou projecte que tenia com a objectiu construir una interficie gràfica unificada per a Unix amb una bona aparença.[21] El projecte rebia el nom de KDE, que era l'acrònim de “Kool Desktop Environment”.[2] Construint-se amb C++, Qt i X11.[22][23] Essent polèmic i rebutjat per la línia oficial de la Free Software Foundation, ja que Qt era privatiu. Com a resposta s'impulsà i creà GTK i GNOME. Malgrat que el codi font de Qt no ha deixat de ser privatiu, es publica sota una llicència GPL.[16]
KDE 1
KDE 1 fou alliberat el 12 de juliol de 1998.[20] Tenint com a referents al Common Desktop Environment[a][24] i al Windows 95, va esdevenir un entorn gràfic per a GNU/Linux senzill, fàcil d'emprar i agradable.[21][25] Una de les primeres distribucions que l'emprà fou SuSE 5.3. El 20 aniversari de KDE, el 2016, a manera de celebració, el desenvolupador Helio Castro va posar KDE 1.1.2 en funcionament sobre Fedora beta 25.[22] Aconseguint-se de manera ràpida i mostrant-se les facilitats que comporta treballar amb programari lliure.[26]
K Desktop Environment 1.0
KDE 1.1
KDE 2
KDE 2 fou alliberat el 23 d'octubre del 2000. Implicà una gran reescriptura del codi. Introduí diverses novetats com: un protocol de comunicació anomenat DCOP, un sistema de notificacions integral i flexible KNotify, el navegador web per defecte Konqueror o KOffice.[27][24][28]
KDE 3 va ser publicat el novembre de 2002. Considerat una continuació de KDE 2, es millorà tant l'aparença com l'estructura interna. Redissenyant-se les finestres com les icones.[29] El 3 de febrer de 2004 fou llançat el KDE 3.2.[23]
KDE 3.0, Captura oficial
KDE 3.5.5
Degut a l'inici infructuós de KDE 4, la versió KDE 3.5 fou la base del fork anomenat Trinity Desktop Environment.[30] Publicant-se algunes distribucions de Kubuntu amb aquest escriptori.[31] Posteriorment Q4Os també l'emprà.[32]
KDE 4
KDE 4 fou llançat l'11 de gener de 2008 introduiint moltes novetats,[33] però va ser criticat per poc funcional,[34] per estar ple d'errors de programari i sobretot, per consumir molts recursos.[35][36] Es considera que la versió 4.2 donà estabilitat i no fou plenament funcional fins a la versió 4.4 o 4.5.[37][38] Malgrat que en les darreres versions era considerat l'entorn d'escriptori més complet i potent de GNU/Linux i tot i que mostrava un gran rendiment, continuava essent el més lent en iniciar.[39] L'agost de 2014 es va llançar la darrera versió major de la sèrie, KDE 4.14.[40][41]
Els desenvolupadors del projecte rebutjaven la denominació KDE 5 en favor de Plasma 5.[42] Afirmant que: KDE és una comunitat de persones que creen programari lliure per a altres persones.[40]
Fou alliberat el 5 de juliol de 2014.[20] Una setmana abans s'havia alliberat KDE Frameworks 5, que s'independitzava per a subministrar llibreries i codi font al programari que funcionava amb Qt. KDE Frameworks des d'aleshores funciona com una capa interna que dona suport a les aplicacions, encara que l'escriptori no sigui KDE Plasma.[34] Sense repetir-se la sensació de canvi traumàtic del llançament de KDE 4, KDE Plasma 5 tardà un any a mostrar maduresa com a escriptori.[43]
Es millorà el suport de les pantalles d'alta densitat de píxels (HDPI) i el rendiment gràfic gràcies a OpenGL. Introduí Breeze com a tema per defecte i es dissenyà amb colors plans.[34][42][35]
KaOs fou la primera distribució a posar l'escriptori KDE Plasma 6 per defecte el 2 de febrer de 2024,[b][44][45] quan Plasma 6 encara estava en desenvolupament.[46][47][38] KDE Plasma 6 fou llançat oficialment el 28 de febrer de 2024. Com a principals novetats destacava que es basava en l'entorn de treball Qt6, en el protocòl gràficWayland i per les millores a KWin, iniciant-se el suport per a HDR.[48][49]
KDE 6.0 a Neon 6.0
KDE 6.0 a Fedora 40
Distribucions que empren KDE Plasma
KDE Plasma es troba en diferents distribucions tant en Linux com en entorns BSD. OpenBSD pot emprar KDE Plasma, però amb versions antigues, ja que el seu propòsit és oferir una distribució altament segura.[50] A continuació s'ofereix una mostra de les distribucions Linux que fan servir KDE Plasma.
KDE Plasma és l'escriptori per defecte en distribucions com:
↑El Common Desktop Environment en aquell moment era programari privatiu.
KDE és un joc de paraules respecte del Common Desktop Environment, essent KDE, Cool Desktop Environment.
↑Anteriorment s'havia pogut testejar en la versió inestable de KDE neon.
.png)
