|
Juz' de Muruh
El Juz de Muruh fou un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca. El nom correspon al municipi de Muro. Comprenia, a grans trets, els actuals termes de Muro, Santa Margalida, Llubí i Maria. Fins al segle xix, Llubí depengué de Muro i Maria de Santa Margalida, mentre que la divisió entre Muro i Santa Margalida es materialitzà ja en la butla del papa Innocenci IV de 1248, però durant un temps foren anomenats Sant Joan de Muro i Santa Margalida de Muro.[1] Una part de les seves terres eren producte de la dessecació de part de l'Albufera, i segons una hipòtesi, d'aquí podria venir el nom del districte, una transcripció errònia de muruj (àrab: مُرُوج), plural de marj 'prat'.[2][3] Després de la conquesta catalana a partir de 1229, les seves terres es repartiren entre els conqueridors, i el juz de Muruh caigué en la porció del comte Ponç d'Empúries, qui, al seu temps, cedí la meitat del districte a Bernat Descoll, anteriorment abat de Sant Feliu.[4] Fins al segle xiv, bona part de les terres de l'antic districte eren en mans dels Torrella.[1] La tradició historiogràfica[5] anomenava erròniament el districte de Muro amb el nom d'Algebelí. Aquest relat, avui en dia obsolet, té a l'origen la identificació de l'alqueria d'Algebelí en la vila de Muro obra de l'historiador Joan Binimelis, i continuat per homes de prestigi com el cardenal Despuig, Jeroni de Berard i Joaquim Maria Bover.[6] En realitat, aquesta identificació és impossible, perquè l'alqueria d'Algebelí correspongué a la partida del rei, mentre que tot el districte de Muro correspongué al comte d'Empúries.[7] L'alqueria d'Algebelí es correspon, en realitat, amb la possessió de Gabellí, dins el terme de Campanet, que en el Repartiment fou assignat a la part reial.[8] L'agrupació folklòrica Revetla d'Algebelí de Muro deu el seu nom a aquesta tradició historiogràfica.[9] Referències
Bibliografia |
|||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
