Junta de la Dona Patriòtica

Junta de la Dona Patriòtica

Dades
Tipus	organització
Ideologia	nacionalisme basc
Història
Creació	1922 1931:  Refundació
Data de dissolució o abolició	1923 , Causat per: dictadura de Primo de Rivera al País Basc 1936 , Causat per: Guerra Civil espanyola
Governança corporativa
Presidència	Karmele Errazti (1922–1923)
Part de	Partit Nacionalista Basc

Quatre membres de l'entitat, a Beasain (Guipúscoa), als anys 1930.

Junta de la Dona Patriòtica[a] (en basc: Emakume Abertzale Batza, EAB) va ser una associació nacionalista basca de dones del Partit Nacionalista Basc, fundada a Bilbao l'any 1922.[2] Karmele Erzati va ser nomenada com a presidenta, però, poc després, a l'inici de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, l'entitat va ser il·legalitzada i va desaparèixer.[3] Per crear-la van comptar amb el suport de l'associació Cumann na mBan que ja estava a Irlanda.[4]

El 1931 va reaparèixer i es va estendre per a tot el País Basc del Sud. Els seus objectius eren Jaungoikoa eta lege zaharra i la llengua basca.[5] Va adquirir la seva pròpia autonomia després de veure que la seva tasca depenia del treball dirigit pels homes. A més de la feina feta en l'àmbit de l'ensenyament i l'educació sobretot a les escoles i llars d'infants, van intentar pal·liar els problemes propagandístics i socials. Fruit d'aquesta activitat, juntament amb Força Joventut Basca (Euzko Gaztedi Indarra, EGI), l'any 1932 van crear la Junta del Mestre Basc (Euzko Irakasle Batza) i la Junta de l'Escola Basca (Euzko Ikastola Batza).

Quan la força i la influència de l'associació va ser gran, va esclatar la Guerra Civil espanyola i els franquistes les van reprimir severament fins a dissoldre l'entitat.[2] Acabada la guerra, moltes van marxar a l'exili i van preparar l'ajuda als refugiats bascos. Algunes de les militants més famoses van ser Karmele Errazti, Polixene Trabudua, Haydée Agirre, Maria Teresa Zabala, Julene Urzelai, Sorne Unzueta, Robustiana Mujika Egaña i Elbira Zipitria.[2]

Vegeu també

• Cumann na mBan
• Libe Altuna

Notes

1. Per a una traducció més adequada s'ha usat el mot «junta» per a «batza» d'acord amb l'argot de preferència del Partit Nacionalista Basc.[1]

Referències

1. «Batza» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 6 novembre 2023].
2. Garmendia Lasa, Elixabete. «Pizkundeko lau emakume mitinlari» (en basc). Euskonews.eus. [Consulta: 13 novembre 2023].
3. Uruburu Totorikaguena, Laura. «Batza Emakure Abertzale (1922-1936)» (pdf) (en basc). Euskadi.net, 1997. [Consulta: 13 novembre 2023].
4. «Emakume Abertzale Batza» (en basc i castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 6 novembre 2023].
5. «100 años de Emakume Abertzale Batza, el movimiento feminista que empoderó a las mujeres nacionalistas vascas» (en castellà). SabinoArana.eus. [Consulta: 6 novembre 2023].

Bibliografia

• Bilbao Bilbao, Begoña; Ezkurdia Arteaga, Gurutze; Pérez Urraza, Karmele; Chueca Inxusta, Josu (coord.). Emakumeak, hitza eta bizitza (en basc). Universitat del País Basc, 2012. 
• Ugalde Solano, Mercedes. Mujeres y nacionalismo vasco. Génesis y desarrollo de Emakume Abertzale Batza (1906-1936) (en castellà). Bilbao: Emakunde, 1993.