Juan Lavalle

Juan Lavalle

Biografia
Naixement	17 octubre 1797 Buenos Aires (Imperi Espanyol)
Mort	9 octubre 1841 (43 anys) San Salvador de Jujuy (Confederació Argentina)
Sepultura	Cementiri de la Recoleta
Governador de la Província de Buenos Aires
1r desembre 1828 – 26 juny 1829 ← Manuel Dorrego – Juan José Viamonte →
Activitat
Ocupació	Militar i polític argentí
Partit	Partit Unitari
Carrera militar
Rang militar	general brigadier
Conflicte	Guerra d'Independència Argentina Guerres civils argentines
Família
Cònjuge	Dolores Correas de Lavalle
Fills	Juan Bernabé Lavalle Correas
Pare	Manuel José Bonifacio Lavalle Cortés

Juan Galo Lavalle (Buenos Aires, (Confederació Argentina), 17 d'octubre, 1797 - San Salvador de Jujuy (Confederació Argentina), 9 d'octubre, 1841), fou un polític i militar argentí.

Als quinze anys va ingressar al regiment de granaders á cavall; en 1814, sent tinent, va prendre part al setge de Montevideo; en 1816 va ser destinat a l'exèrcit de Xile, i es va distingir principalment en la batalla de Chacabuco, per la qual cosa va ascendir a capità, i per la seva conducta al setge i assalt de la Vega de Talcahuano va ser ascendit á sergent major graduat. Les campanyes de Xile i del Perú van donar ocasió a Lavalle per demostrar contínuament el seu valor i aptituds militars que el 1826 ja era general. En 1829 va iniciar la campanya contra Dorrego que va acabar amb la derrota d'aquest i la seva execució, acte que va ser molt discutit. Vençut en 29 d'abril de 1829 pels insurrectes, el general Lavalle es va dirigir completament sol al campament enemic i va celebrar una conferència amb Rosas, signant-se entre tots dos un tractat en virtut del qual van cessar les hostilitats. Lavalle es va retirar llavors a la vida privada, però al cap de pocs mesos, havent faltat Rosas a l'estipulat, va tornar a prendre les armes i va intentar aixecar el poble contra l'opressor.

Després de la revolució d'Entre Ríos el 1830, Lavalle va passar a residir a la Colònia, i en 1839 va tornar a posar-se al capdavant del moviment revolucionari, i durant un any va batallar contra Rosas amb diversa fortuna, sent vençut en 9 de setembre de 1841. Quan es preparava a atacar Tucumán, van desertar els esquadrons correntins que componien la major part del seu exèrcit, veient-se obligat a desistir i dirigint-se a la província de Jujuy. Refugiat a la casa del doctor Vedoya, va ser assassinat per un paisà.

Lavalle, va ser un dels generals més distingits de la guerra de la independència americana, i la seva ciutat natal li va dedicar el 1887 una estàtua.

Bibliografia

• Ángel Justiniano Carranza, El general Lavalle ante la justicia postuma (1880); Juan Lavalle, Documentos relativos á la traslación de sus restos mortales y exequias fúnebres (Buenos Aires, 1861);
• Vida militar y política del general argentino don Juan Lavalle; escrita por su ayudante de campo don Pedro Lacasa, Imprenta de La Difusión, Buenos Aires, 1870.